Revolució Industrial i els seus Factors Impulsors
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,1 KB
Revolució:
canvi ràpid, profund que afecta a les institucions polítiques, econòmiques i socials d'un o varios estats. Implica una acceleració en el ritme de les transformacions històriques.
Revolució industrial:
- va suposar el pas de l'economia agrària a una altra basada en la indústria i la producció mecanitzada.
- El canvi es va iniciar en Anglaterra a mitjans del segle XVIII. Es va extendre durant el segle XIX a altres llocs.
- A l'actualitat nombrosos països en el món presenten estructures de marcat caràcter preindustrial. Es parla aleshores de països en vies de desenvolupament.
Fases de la industrialització:
Primera revolució industrial: Anglaterra a mitjan del segle XVIII i a principis del segle XX s'estén a territoris d'Europa i els EUA. Segona revolució industrial: mitjan del segle XIX i principis del segle XX, on s'estén per altres llocs. Tercera revolució industrial: produïda a mitjan del segle XX, basada en la electrònica.
Factors impulsors de la industrialització:
- Gran Bretanya primer país industrial (mitjan segle XVIII): "taller del món"
- Un sistema polític parlamentari (des del segle XVII) el qual limitava el poder de la monarquia i on la influència de la burgesia era gran.
- Una sèrie de governs estables
- Guerres dutes per professionals que no danyaven a l'economia
- Comerç en expansió: classe mitja pot optar a un nivell de vida superior.
- Un creixement de la població (finals del segle XVIII) que va comportar l'augment de la demanda i la disponibilitat de mà d'obra per a les noves fàbriques.
- Abundància de recursos i de matèries primeres, sobretot de carbó, que es va convertir en la font d'energia principal.
- Facilitat de transport per mitjà d'una àmplia xarxa de rius i de canals.
- Possessió d'un imperi colonial (conquesta de l'Índia en el segle XVIII) que va permetre accedir fàcilment a les noves matèries primeres (cotó) i que va generar un gran mercat per a exportar la producció industrial.
Revolucions paral·leles:
- revolució demogràfica
- revolució agrícola
- revolució tecnològica: maquinisme i sistema fabril
- revolució dels transports i increment del comerç
- revolució de les finances.
Revolució demogràfica:
- fi de l'estancament demogràfic (finals s.XVIII)
- La natalitat segueix sent alta, però la mortalitat es redueix.
- La població es va duplicar entre 1800 i 1914 conseqüència de millores: · alimentàries · higièniques · sanitàries.
- Provocarà l'èxode rural cap a les ciutats (a partir de la 2na meitat s.XIX)
- Fugida massiva de la població per falta d'oportunitats: 45 milions d'europeus emigraren fora d'Europa.
Revolució agrícola:
transformacions agràries van impulsar un increment de la producció agrícola en la segona meitat del segle XVIII. resultat--->ordenar la propietat d'una nova manera---> mecanitzar les faenes agrícoles--->introduir nous sistemes de cultiu.
A) La nova estructura de la propietat:
- Privatització de les terres d'ús col·lectiu i a tancar les propietats.
- Procés avalat pel parlament anglés amb l'aprovació d'una sèrie de lleis de tancament: Enclosure Act.
- Es passa del sistema de camps oberts (openfields) al de camps tancats (enclosoure)
- Conseqüències de la nova ordenació de la propietat: · van beneficiar els grans propietaris · perjudicà als llauradors pobres.
B) Els canvis en el sistema de cultiu:
sistema Norfolk:
- la rotació triennal de cultius va ser substituïda per la quadriennal: sistema Norfolk on s'introdueix les plantes forratgeres i va permetre suprimir el guaret.
- Augmenta la quantitat de bestiar, de manera que la dieta humana va millorar.
C) La introducció de noves màquines:
- la sembra mecànica.
- la nova arada.
- noves màquines segadores i batedores. conseqüència---> augment de la producció.
D) Introducció de nous conreus:
- La creïlla i el blat de moro---> dieta més variada.
Revolució tecnològica:
-L'aparició de la fàbrica moderna--> suposa la incorporació de la màquina en el procés de producció.
- Agent que ha causat el major canvi de condicions de vida de la humanitat.
- El maquinisme té com a conseqüències: · ràpid creixement producció--> descens preus productes industrials, reducció de la mà necessària en la producció--> disminució de costos productius.
Mecanització:
Utilització de màquines que substitueixen el treball humà per a la producció de béns.
- 1769: Janes Watt perfeccionà la màquina de vapor que transforma l'energia calorífica en energia mecànica.
- Aplicació: producció. · tèxtil · siderúrgia · agrària.
Revolució dels transports:
- transport ferrovial: 1a locomotora 1829 "rocket", la qual va unir Manchester i Liverpool.
- Transport fluvial i marítim: la via més barata del transport de mercancies pesades.
- Vaixell de vapor:
- Aplicació de la màquina de vapor. Els primers vaixells de vapor són menuts i fan curts recorreguts pels rius. - 1807. Robert Fulton va perfeccionar el vaixell de vapor per a que fora més ràpid.
- Ferrocarril:
-Inicis: vagonetes sobre rails de ferro per transportar el carbó de les mines.
- Primer, vagonetes arrossegades per mules o cavalls.
- Després, vagonetes arrossegades per la locomotora.
- La invenció de la locomotora va ser de Stephenson (1829).
Conseqüència: increment del comerç:
- Augmenta el comerç interior i exterior perquè hi ha més població que demanda productes i també a causa de la revolució dels transports.
- La revolució industrial va donar pas a l'economia de mercat.
Polítiques contraposades:
- Lliurecanvisme: política econòmica que defensa la llibertat del comerç entre països, sense la intervenció dels Estats i sense obtacles.
- Proteccionisme: política econòmica que pretén afavorir la indústria nacional mitjançant la composició d'aranzels o impostos a les importacions. L'objectiu és protegir la producció d'un país i evitar la competència estrangera.
- Lliurecanvisme vs proteccionisme: països que estaven iniciant la industrialització van imposar un proteccionisme mitjançant impostos sobre les importacions (França).
- Lliberalisme econòmic: doctrina establerta per una sèrie d'autors, destaca Adam Smith i difosa paral·lelament a la Rev. Indus.
Revolució de finances:
- El canvi industrial i econòmic va requerir fortes sumes de capital.
- Es desenvolupa la Banca i el crèdit.
- A més de les monedes, tenim el paper-moneda.
- Els bancs controlaran el capital i d'aquesta forma a les indústries, dones elles acudien a aquestes institucions per a obtindre crèdits.
Amb la industrialització hi ha una necessitat de capital per les grans inversions. Es podia aconseguir de diverses formes:
- Societat anònima: associació d'individus que aporten capital a una empresa. El capital es divideix en accions i cada individu li correspon un nombre d'accions.
- Accions: són títols de propietat que concideixen el dret de participar en l'assamblea d'accionistes i a rebre els beneficis de l'empresa (dividens)
- Soci capitalista: persona que aporta capital a una empresa.
- Borsa de valors: on es compren i es venen les accions.
- El banc: es van especialitzar en captar els estalvis i a prestar diners als empresaris.
Sistema fabril de producció:
- Mecanització del procés productiu:
- Divisió de treball: cada treballador fa una part del procés de producció.
- Ús de noves fonts d'energia:
-Les fonts d'energia anteriors a la revolució procedien fonamentalment de la força humana o animal, del vent i de l'aigua.
- La primera innovació va consistir a perfeccionar la roda hidràulica per a moure les màquines de la indústria tèxtil.
- La segona i la més innovadora va ser utilitzar el carbó gràcies a la màquina de vapor de Watt.
- Les fàbriques es situaven allà on hi havia la font d'energia. ·Si les màquines funcionaven amb anergia hidràulica, a la vora dels rius (1r moment). · Si les màquines funcionaven amb l'energia del vapor, podien situar-se prop d'on arrivaben les matèries primeres (2n moment).
La indústria tèxtil:
Indianes: teixits de cotó estampats que provenien de l'Índia. 1720: prohibició d'importar indianes. Increment de la demanda de teixits de cotó.
La indústria siderúrgia:
- El carbó vegetal es va substituir per carbó de coc.
- El 1709 Abraham Darby va començar a utilitzar carbó de coc en lloc de carbó vegetal per fondre ferro.
- Ferro per a eines: eines agrícoles, màquines, ferrocarril i vaixell de vapor.
- 1855: Henry Bessemer va invertar un convertidor per transformar el ferro en acer.