La Revolució Industrial i la seva expansió

La Revolució Industrial

Orígens i factors de la Revolució Industrial

El desenvolupament de la indústria moderna va ser impulsat per transformacions en la demografia, l’agricultura, les formes de producció de manufactures, la banca, el comerç i els transports. Procés de canvi que va afectar a tots els sectors de l’economia i de la societat, se’l va anomenar revolucionari

Fàbriques tèxtils i siderúrgiques - Revolució industrial britànica

La Primera Revolució Industrial va ocórrer entre el 1780 i el 1850 - l'ús del carbó com a font d’energia, la màquina de vapor i la fàbrica com avenços i la indústria tèxtil del cotó com a pionera del canvi.

La Segona Revolució Industrial es va iniciar al 1870 va tenir com a símbols de la transformació del capitalisme l’electricitat, el petroli i el motor d’explosió.

Causes i factors de la 1ra revolució industrial

-el creixement demogràfic: La població anglesa va triplicar-se en un segle i mig. La natalitat va augmentar i la mortalitat va reduir-se degut a:

-La dieta va millorar. La producció agrària va augmentar i els nous transports van incrementar la disponibilitat d’aliments.

-Avenços en la medicina i millora de les condicions higièniques.

va haver una revolució demogràfica, ja que la població va passar de una fase d’estancament a una expansió ràpida

Les transformacions agràries:

La revolució agrària es va iniciar amb les lleis de tancaments de camps (enclosure camps) i la introducció de novetats tècniques en l’activitat agrària. L’aparició de nous empresaris amb mentalitat capitalista (+producció +vendes = +beneficis).

Gran part del sòl agrícola d’Anglaterra eren camps oberts. Les lleis de tancaments de camps van transformar les velles terres comunals en grans parcel·les privades i tancades (bocages).

Les conseqüències que van tenir els tancaments van ser:

-Èxode rural. Els camperols sense terra van anar a buscar feina a les ciutats i van entrar a formar part del proletariat industrial.

-Va augmentar la productivitat de la terra perquè es van crear grans explotacions en què les tasques agrícoles eren mecanitzades.

-El bestiar es va estabular per alimentar-lo es van cultivar plantes farratgeres. Això ho va fer possible el mètode Norfolk.

La productivitat agrària va augmentar un 90% i els ingressos van créixer. El desenvolupament agrari va afavorir l’arrencada de la indústria. Com que la població agrícola tenia més ingressos, va poder comprar més productes industrials i la producció va augmentar.

Altres factors que van afavorir l’arrencada industrial britànica

-Context polític i institucional: El Parlament estava dominat per les classes urbanes i rurals que legislaven a favor dels negocis

-Gran Bretanya era la primera potència marítima i comercial.

-La llibertat comercial d’Anglaterra va comportar la liberalització del sector agrari, el que va comportar un gran impuls per la indústria i el comerç britànic.

La Revolució Industrial britànica

va ser un procés espontani amb iniciativa privada

Les indústries pioneres

Al final del segle XVII les primeres fàbriques van aparèixer, Aquesta industrialització va anar acompanyada d’una innovació tecnològica i van desaparèixer els tallers d’artesans, la força humana o animal va ser substituïda per la força de les màquines. Aquestes innovacions es van aplicar primer a la indústria tèxtil, després a la siderúrgica, i després en la siderúrgica, havia estreta relació entre tècnics i fabricants

La indústria tèxtil cotonera

La indústria del cotó va ser el motor dels canvi, la necessitat d’innovar va sorgir de l’augment de la demanda del fil barat i de qualitat.

El desenvolupament de la màquina filadora i altres invents posteriors va permetre augmentar la producció de la filatura. Va sorgir el teler mecànic.

la màquina de vapor de James Watt permetia usar la força del vapor, usant carbó com a combustible, per moure les màquines filadores i els telers.

La indústria del cotó va ser un sector punta, va impulsar el desenvolupament industrial. El creixement de la indústria cotonera va potenciar el creixement d’altres sectors, com l’agricultura (matèries primeres), la indústria siderúrgica (metall per fer màquines) i la mineria (carbó).

La gran productivitat de la indústria cotonera va permetre una baixada de preus, que també es va veure afavorida pel desenvolupament del ferrocarril. Es tractava d’un sistema de sectors totalment enllaçats.

La indústria siderúrgica

La siderúrgia i la metal·lúrgia va experimentar grans avenços com ara, es va començar a utilitzar el carbó de coc, que té un gran poder energètic, degut a que l'escassetat de fusta va fer abandonar el carbó vegetal.

Això va produir que les fàbriques es situesin a prop de mines de carbó.

Transport, comerç i capitals- La revolució dels transports

Per distribuir els productes es va construir una extensa xarxa de transports.

-Xarxa de canals -Arreglar camins i carreteres al voltant de Londres. -Ferrocarril

El 1830 va començar a funcionar la línia fèrria Liverpool-Manchester.

Conseqüències de la locomotora de George Stephenson:

-Beneficis a la indústria metal·lúrgica degut a la fabricació de trens, estacions i rails.

-Desenvolupament de l’enginyeria civil.

-Facilitar el transport de materials pesants.

-Escurçar el temps dels viatges.

-Abaratir el preu de matèries primes i dels productes degut a la disminució del preu del transport.

-Potenciar el mercat interior i la formació de societats de capital perquè els costos de construcció eren molt elevats.

-Afavorir els desplaçaments de persones.

L’avenç del comerç a llarga distància

El comerç exterior britànic va tenir un paper destacat en la Revolució Industrial. El volum de l’activitat va augmentar a causa del desenvolupament de la producció manufacturera. cerca de primeres matèries barates i nous mercats. La importació i exportació de productes de cotó va tenir molta importància. Una altra activitat rendible va ser el comerç d’esclaus.

La inversió productiva i l’esperit d’empresa

El desenvolupament industrial va produir beneficis enormes i per això el Regne Unit va tenir una gran acumulació de capital. La burgesia va invertir els beneficis en les seves pròpies indústries per millorar el procés productiu. El Banc d’Anglaterra donava suport a companyies comercials. Es van crear bancs privats, van predominar les empreses familiars, les que necessitaven grans inversions van convertir-se en societats anònimes.

La difusió de la industrialització

A Anglaterra la Revolució Industrial va ser un procés impulsat privadament, per empreses. En canvi a la resta de països europeus l’estat va impulsar la industrialització. El canvi va ser amb l’augment de la productivitat en l’agricultura, l'economia tenia model industrial 1ra Rev- Gran Bretanya Bèlgica, França, Alemanya 2na Rev- EEUU, Japó

Liberalisme econòmic i capitalisme

L’economia capitalista es basava en:

-Propietat privada, lliure i sense limitacions.

-Lliure empresa i lliure contractació de mà d’obra.

-Un mercat lliure regulat per la llei de l’oferta i la demanda (lliurecanvisme)

Bases teòriques del liberalisme econòmic

El principal teòric del liberalisme clàssic va ser Adam Smith.

-Segons ell, el que mou a les persones a actuar en l’economia és l'interès individual. Aquesta doctrina donava suport a la iniciativa privada enfront de l’estat. Defensava que la riquesa procedia del treball, divisió tècnica del treball

El liberalisme més pessimista va sorgir a mà de Robert Malthus, deia que la població creixia a un ritme més ràpid que els aliments.

El sistema econòmic capitalista

La Revolució Industrial va significar el triomf del sistema econòmic capitalista.

El sistema necessitava grans quantitats de diners per crear les empreses

-Pas de societat rural a Societat de base industrial amb gran desenvolupament urbà.

-La societat va passar de ser estamental segons privilegis de naixement a una societat de classes basada en la riquesa.

-Durant la revolució el creixement era desigual i les condicions de vida i de treball dels obrers eren molt dolentes.

La societat de classes

La Revolució Industrial i els canvis polítics que la van acompanyar van comportar l’aparició d’una estructura social nova, van sorgir classes socials obertes en què la posició es basava en la riquesa i no en el naixement. En aquesta societat les persones poden canviar de grup social.

Les classes baixes:

Les classes baixes comprenien els sectors pobres tradicionals: jornalers i camperols sense terres, sectors pobres urbans, marginats… El proletariat va aparèixer com a nou grup social format pels obrers de les noves indústries. L’augment del nombre d’obrers va ser possible gràcies a l’arribada als nuclis fabrils de població camperola que s’havia quedat sense feina ni terres per cultivar pel gran creixement demogràfic. Homes, dones infants van treballar a les fàbriques, les mines o els alts forns. Es tractava d’una mà d’obra poc qualificada i gens acostumada al ritme de les fàbriques i mines, a més les condicions de treball eren molt perilloses, els salaris eren baixos i les jornades eren molt llargues.

Les classes mitjanes:

Els sectors tradicionals de les classes mitjanes es van mantenir: els camperols amb terres, petits i mitjans artesans i comerciants, es va produir un increment espectacular d’altres professions. Van aparèixer els treballadors qualificats de la indústria. Durant la Revolució Industrial van tenir lloc canvis revolucionaris en el sector dels serveis. Va augmentar el nombre de persones que es dedicaven a les professions liberals. funcionaris.

Les classes altes (noblesa amb prestigi i influència)

La Revolució Industrial va comportar el triomf de la burgesia com a grup social predominant que controlava el poder polític i econòmic. La burgesia comprenia els grans comerciants, els industrials i els propietaris de terres que van aplicar les tècniques modernes a les explotacions agrícoles. L’empresari industrial havia de ser un bon comerciant, perquè necessitava conèixer el mercat per vendre els seus productes.

Segona Revolució Industrial i imperialisme

La Segona Revolució Industrial

Durant la segona meitat del segle XIX, especialment entre el 1870 i el 1914, va tenir lloc una segona fase del desenvolupament econòmic, es van utilitzar noves fonts d’energia i es van crear noves indústries. Els transports i les comunicacions van experimentar un gran avenç. Concentració empresarial i del capitalisme financer.

Noves fonts d’energia

Relació entre investigació i empresa, les invencions es van protegir amb patents. La ciència, l'enginyeria i la indústria van fer prosperar els laboratoris d’investigació.

La indústria metal·lúrgica

En la siderurgia hi va haver molts èxits tecnològics la producció d’acer de més qualitat i un cost més baix, la troballa d’acers especials o aliatges i de metalls nous. La indústria química va permetre obtenir colorants, explosius i fibres artificials. Aquests avenços es van aplicar a la creació de productes farmacèutics perfums i cosmètics.

El petroli i l’electricitat

Van aparèixer dos noves fonts d’energia:

-L’electricitat, la dinamo, la làmpada de filament, motors elèctrics, turbines, electricitat tenia moltes aplicacions, El petroli progressivament va tenir més importància i el carbó menys es va començar a com a matèria primera en la indústria petroquímica per fer plàstics. El motor d’explosió per als automòbils.

El gran impuls dels transports i les comunicacions

Els avenços en la navegació i el ferrocarril van fer que la seguretat i la velocitat augmentes,a més les tarifes es van abaratir. El naixement de l’automòbil va aparèixer al mateix temps que el motor d’explosió i el pneumàtic .L’aviació va iniciar-se amb la invenció de l’aeroplà dels germans Wright. Van aparèixer el tramvia i el ferrocarril elèctric subterrani i la bicicleta

Comunicacions Van aparèixer el telèfon i la telegrafia sense fils i va aparèixer noves tècniques d’arts gràfiques i en la prensa.

 Les noves potències industrials- EUA, ALEMANYA I JAPÓ

La primera mundialització de l’economia capitalista, 1870-1914

L’economia va començar a escala mundial. Les noves formes d’organització de les empreses, la llibertat dels moviments de capital i la implantació del patró or van ser les claus de l’economia.

Nova organització

-Les empreses petites van invertir en innovacions tècniques. Per això moltes es van convertir en societats anònimes.

-Concentració empresarial: càrtel, trust, hòlding per controlar els preus i els mercats.

-Participació dels bancs en la indústria es va fer a través dels bancs de negoci. Capitalisme financer.

La integració dels mercats de capital i els desenvolupament del comerç internacional

-El desenvolupament d’un sistema bancari especialitzat va fer possible un gran moviment de capital. Les exportacions procedien de l’Europa occidental.

El comerç internacional va experimentar un increment degut a:

-El descens dels preus dels productes.

-La revolució dels transports (el preu del transport va baixar)

-Desenvolupament d’un sistema monetari internacional (acceptació del patró or.)

Europa va dominar els intercanvis comercial.

L'expansió demogràfica i les grans migracions

La població europea va créixer molt durant la segona meitat del segle XIX degut al descens accelerat de la mortalitat gràcies a la millora dels nivells de vida i els progressos en la medicina i la higiene, a més la taxa de natalitat va continuar sent alta.La urbanització i l’emigració massiva d’europeus a nous països com EEUU va ser degut a:

-L’alta taxa de creixement natural, que va fer augmentar el percentatge de joves en edat de treballar.

-Diferències de salaris entre el pais d’origen i el de destinació.

-Els immigrants ja establerts van enviar diners i informació als possibles immigrants per ajuda a l’hora d’establir-se.

-També va ajudar que els preus dels transports van abaratir-se, les restriccions d’entrada de diversos països van relaxar-se.

L’imperialisme europeu

En el segle XIX es va desenvolupar un nou model d'imperialisme diferent del colonialisme de l’edat moderna, basat en l’explotació de metalls preciosos, seda i espècies i el comerç d’esclaus.

Les potències europees, els Estats Units i el Japó es van rivalitzar pel domini del món.

Causes de l’expansió imperialista

-Causes econòmiques

L’auge del lliurecanvisme va permetre que les potències venguesin la seva producció industrial en altres països. Arran de la depressió comercial el nacionalisme econòmic va sorgir el proteccionisme. nous mercats, inversió capitals mà d’obra barata primeres matèries i fonts d’energia

-Causes polítiques

Els factors polítics, estratègics o militars van influir en moltes accions de l’expansió colonial. Les grans potències van mostrar un interès permanent per controlar les rutes de gran importància. desig de prestigi i poder evitar enforiment països rivals.

-Causes ideològiques

L’auge del nacionalisme va portar una mística imperialista, aquest patriotisme exaltat i sovint agressius s’hi va afegir connotacions racistes, afirmaven la superioritat de raça blanca i van fer que la seva missió civilitzadora fos ben vista socialment.

-Causes religioses

L’imperialisme va justificar la necessitat de dur el cristianisme a pobles que mantenien pràctiques ancestrals. Les missions catòliques i protestants van dur terme una gran tasca evangelitzadora (van promoure el rebuig de l’esclavitud).

-Causes científiques

Es va considerar que l’avenç de la ciència exigia l’explotació de tota la Terra.

Les formes de dominació colonial: La presència dels europeus als territoris colonitzats va significar el control polític, social i cultural i la submissió dels pobles colonitzats als interessos econòmics de les metròpolis.

Sistemes de control colonial:

-Les colònies eren els territoris en què la població indígena estava totalment sotmesa a la potències colonials europees. Colònies de poblament, una nombrosa població europea va imposar la llengua, les maneres de viure i les institucions.

-Els dominis eren de l’Imperi Britànic. Eren colònies de poblament a les quals es va aplicar un sistema d’autogovern.

-Els protectorats eren territoris colonials on ja hi havia un govern sobirà. La potencia exercia control militar i l’explotació econòmica.

-En les concessions un estat cedia de manera temporal territoris a una potència colonial que els controlava econòmicament però sense funcionaris ni militars.

El repartiment de l’Àfrica-------La conferència de Berlín

Entre el 1884 i 1885 es va celebrar una conferència internacional a Berlín per repartir el territori africà.

-Llibertat de comerç i de navegació pels rius Níger i Congo.

-La prohibició de l’esclavitud.

-Reconeixement de l’Estat lliure del Congo com una colònia del rei de Bèlgica Leopold II.

-És necessitava ocupar de veritat un territori per considerar-lo propi.

Les conseqüències de l’imperialisme

L’explotació econòmica: Van obligar els indígenes al treball forçós, això va fer que la mortalitat autòctona.

L’explotació dels recursos, el control dels mercats colonials i les preocupacions estrtègiques van impulsar les metròpolis a equipar les colònies amb ferrocarrils, carreteres i ports. economia del pillatge, ruina de activitats artesanes, apropiació de terres, explotació recursos, van imposar la moneda i tarifes duaneres. L’impacte social i polític La introducció de la medicina europea als territoris colonitzats va permetre reduir la mortalitat, mentre que la natalitat es mantenia elevada. El creixement de la població i el procés d’urbanització van provocar fam crònica. Es van crear fronteres artificials que van significar la unió o divisió de grups tivals i ètnics diferents, el que va causar grans conflictes polítics, socials i ètnics. Les missions van imposar la llengua metropolitana i amenaçaven la cultura autòctona (aculturació).