La Segona Revolució Industrial: Energies, Indústries i Organització

A partir de 1870 es van donar noves transformacions en l'economia mundial, que es coneix com a Segona Revolució Industrial. Es van desenvolupar noves indústries, van sorgir diverses potències industrials, aparegué la gran empresa i es modificà la forma de producció.

Noves Energies i Indústries Clau

Des de la dècada de 1870, es van assajar noves fonts d'energia que, a poc a poc, van substituir el carbó: l'electricitat i el petroli. La indústria tèxtil va perdre el paper de lideratge, que va ser ocupat pel sector siderúrgic.

• En el sector siderúrgic es desencadena un gran progrés amb la invenció del forn Bessemer, capaç de produir grans quantitats d'acer a un preu baix.
• La producció i la distribució de l'electricitat va donar lloc a la indústria elèctrica. L'electricitat es va aplicar a la indústria per a moure les màquines i va possibilitar el desenvolupament de nous mitjans de transport i de comunicació.
• La indústria química utilitza diverses matèries primeres per a fabricar nous productes.

Canvis en el Transport

També tingué lloc un canvi transcendental en els transports. El petroli es va fer servir com a combustible en dos nous mitjans de transport: l'automòbil i l'avió.

Les modernes indústries es van desenvolupar sobretot en dos països: Estats Units i Alemanya.

La Gran Empresa i les Finances

A mesura que avançava la industrialització en el segle XIX, les fàbriques es feien més grans. Per això es crearen les societats anònimes. En aquestes societats, el capital que requereix una empresa es fracciona en diverses parts o accions. Diverses persones compren paquets d'accions i es converteixen en socis de l'empresa. Les accions es venen i es compren en les borses. Els bancs es convertiren en un element clau de l'economia. Concedien diners a les empreses.

Nous Sistemes de Producció

Amb l'objectiu d'augmentar la producció, a la fi del segle XIX es van posar en pràctica nous sistemes de treball.

• L'enginyer Frederick W. Taylor va crear el sistema anomenat taylorisme. Va dividir el treball en petites tasques, la durada de les quals es cronometrava amb exactitud.
• L'empresari Henry Ford difongué la producció en sèrie (fordisme). Els productes passaven d'un operari a un altre a través d'una cadena de muntatge; així s'evitaven els temps morts entre unes tasques i altres i augmentava el nombre de productes que elaborava cada operari.

La Concentració Empresarial

També es va donar un procés de concentració empresarial. La necessitat d'inversions cada vegada majors i el desig de controlar els mercats va fer possible que es produïren fusions i acords entre empreses. Van sorgir distintes formes de concentració:

El cartel

Associació d'empreses dedicades a la mateixa branca d'activitat, que arriben a acords per a controlar la producció i la distribució, fixar els preus i compartir beneficis.

El trust

Agrupació voluntària de diferents empreses amb l'objectiu de dominar el mercat després d'eliminar la competència.

El holding

Corporació de companyies controlades per una única empresa, que és la propietària de la major part de les accions.