Revolució Industrial i els seus efectes

Revolució Industrial

Revolució industrial es desenvolupa a Anglaterra, a la segona meitat del segle XVIII, i significa la transformació més important de la humanitat des de la Rev. Industrial al 10.000a.C.
La revolució industrial només va ser possible per la revolució marítima.
Revolució Industrial va suposar un canvi – La revolució industrial va marcar l'inici d'un nou sistema econòmic, el capitalisme, el sistema econòmic pel qual es regeix el món actualment i va suposar una transformació en l'organització de la societat. La societat de classes, amb l'aparició d'un nou grup social, el proletariat.

Efecte dòmino

Això va suposar que molta gent es quedés sense feina i marxés a la ciutat, això va suposar que els burgesos de les fàbriques tinguessin mà d'obra barata, van guanyar més diners, van invertir en fàbriques, necessitaven millors màquines, per tant, van a invertir en invents i millores, etc. La Burgesia es va establir com a classe dominant, el capitalisme, els nous invents, energies, etc.

La Revolució Industrial

El procés que coneixem amb el nom de Revolució Industrial és desenvolupa a Anglaterra, a la segona meitat del segle XVIII, i significa la transformació més important de la humanitat des de la Revolució Neolítica al 10.000 a.C.

Moviments de població camp-ciutat

Aplicació de la ciència i el coneixement al procés de producció.

Especialització de la producció pel mercat nacional o internacional.

Ampliació de la unitat de producció, que passa a fonamentar-se en l’empresa, privada o pública.

Moviment de la ma d’obra, que passa d’una producció de bens primaris, a una de bens manufacturats o serveis.

Us intensiu del capital.

Aparició de noves classes socials i professionals, determinada per la relació amb el medis de producció

Context Polític
No a tota l’Europa de l’Antic Règim hi havia monarquies absolutes. Per exemple a Anglaterra, al llarg del segle XVII, es va imposar un règim parlamentari en el qual les classes mitjanes van aconseguir participar en el poder polític.
1r. Que el pretès poder de l’autoritat reial de suspendre les lleis o executar-les sense el consentiment del Parlament és il·legal.
4t. Que qualsevol petició de diners per part de la Corona o perquè aquesta en faci ús, sota pretext de prerrogativa, sense el consentiment del Parlament, per un temps més llarg o d’una manera que no sigui consentida pel Parlament és il·legal.
6è. Que les eleccions dels membres del Parlament han de ser lliures.
9è. Que ni la llibertat de paraula, ni la dels debats o processos en el si del Parlament no pot ser coartada o discutida en cap Cort ni en cap altre lloc.
10è. Que per remeiar qualsevol problema, i corregir, enfortir i mantenir les lleis cal reunir freqüentment el Parlament.

Context Social
- Societat estamental
- Camp: latifundis i jornalers camperols.
- Ciutat: Alta burgesia i professionals liberals.
- Gremis: treballadors manuals, mestres i oficials.
- Un grup reduït de tècnics.

Context Econòmic
- Agricultura basada en el model feudal.
- Poca importància a la indústria. Artesanat. Els gremis s'encarregaven de les normes i el control.
- Important comerç internacional de baser mercantilista.
- Escàs desenvolupament del sector financer.

Conjuntura Favorable (1750-1792)

Estabilitat política i socioeconòmica:

Govern estable.

Guerres portades a terme per professionals que no afectaven a l'economia.

Comerç marítim en expansió.

Una classe mitjana que va poder ascendir de nivell a una vida superior i valorada en termes intel·lectuals; socials i polítics.

Revolució Agrícola

- Factors impulsors de la industrialització = Augment notable en producció aliments
- Revolució agrícola
- Gran canvi: rotació triennal de conreus + guaret = sistema Norfolk
- 3 pilars essencials
- Canvis de sistema de conreus
- Introducció maquinària
- Nova estructura en la propietat
- Tancament openfields = Privatització mitjançant Enclosure Acts
- Compra massiva de terres = cerca benefici
- Major concentració terres = Augment pagesos pobres
- Enfonsament per la pèrdua de terres
- Mà d’obra barata i explotada
- Èxode a la ciutat

Revolució Demogràfica

- Augment de la població – sobretot a GB-
- Majors aliments, més salut i alta natalitat = població x3
- Meitats de segle = Estabilització població
- Baixa mortalitat, aug. Esperança vida
- Nous canvis socials
- Baixa edat matrimoni
- Baix ingrés del clero –millors garanties de vida-

Factory System

Era un mètode productiu i d'organització del treball industrial, oposat al domestic system que es va adoptar a Anglaterra durant la Revolució Industrial i més tard s'extendrà pel món.

La Revolució dels Transports

½ S.XVIII = Necessitat millorar transport (GB) = Poca capacitat de traslladar matèries
- Forta inversió en millora transports
Millora camins terrestres –major seguretat-
Major construcció canals –major comerç fluvial-
- Forta inversió en creació transports

1829. Innovació terrestre. Sistema ferrocarril
- Necessitat invenció aparell: Locomotora (Stephenson)
- Major rapidesa
- Major capacitat càrrega
- Major seguretat
- Cost menor (per unitat) 1829. Innovació marítima.
Necessitat invenció aparell: Vaixell de vapor (Fulton)
- Menor durada viatges transoceànics
- Resultats. Expansió de Gb a a la resta d’Europa
Majors intercanvis entre centres de producció i consum
Major mobilitat població
Major consum i riquesa

Revolució Siderúrgica

El sector de la siderúrgia és un sector que encara segueix en revolució. Cada dia innova gràcies a nous materials i noves tècniques. Al segle XVIII va ser gràcies al carbó mineral i al pudelatge.

Carbó Vegetal
Carbó mineral: el combustible principal de les forges i dels primers alts forns era el carbó vegetal però davant de la escassetat de la fusta utilitzada en la indústria naval, necessitaven un nou combustible.
Pudelatge: Henry Cort va aconseguir treballar el ferro de manera que pogués ser més fàcil de treballar. Juntament amb la màquina de vapor es va aconseguir la producció d'un ferro més pur.

Revolució Econòmica

L'economia necessitava un sistema àgil i va requerir d'una transformació per adaptar-se a tots els canvis de la revolució industrial.

Per una banda, EL CAPITAL FIX es modernitza i forma part de l'economia dels empresaris. (maquinària i edificis)

En un primer moment la principal aportació econòmica la van fer les famílies aristòcrates que havien mantingut el seu capital i decideixen treballar. S'autofinancien sense demanar diners al banc.

En un segon moment, les fàbriques comencen a crèixer i requereixen una maquinària més avançada, i per tant, més diners per finançament i poder crèixer. Els bancs comencen a ser finançar a les empreses i ja no fan només una funció mercantilista. Els bancs passarien a ser guardadors dels diners dels estalaviadors i a formalitzar prèstecs a canvi d'un interès.

Per altra banda, neixen les Societats Anònimes que van esdevenir la fórmula excel·lent per reunir capital. Al fundar una empresa, una siderurgia, per exemple, es reunien diversos capitalistes i es dividien les accions dels empresaris i segons els beneficis es dividien els guanys segons les accions que tenia cadascú.

Revolució Social

Les revolucions polítiques, el procés de la reforma agrària y el desenvolupament de la industrialització, van ser les causes que la societat estamental es fos trencant de mica en mica fins arribar a ser una societat de classes.

Aquesta societat estaria basada en el dret a la propietat, en la igualtat fiscal i la igualtat davant de la llei i hi podrien accedir a llocs públics segons mèrits i no per la classe social de naixença. Una societat més oberta i amb oportunitats reals de fer-se ric segons i que permetia una mobilitat social.

La riquesa es converteix en una categoria de definició socials però davant de la burgesia propietària apareix grups que careixien de riquesa i propietats com els obrers, campesins pobres i jornalers.

Burgesia: Es converteix en la classe dominant. Hi forma part la antiga noblesa, empresaris, homes de negocis, rendataris, alts funcionaris, professionals liberals; Els burgesos vivien a les ciutats i en barris de l'eixample. Donaven molta importància a les aparences. Anaven a clubs, salons i balls. El culte al treball, l'estalvi, l'exaltació a la família i la llar.

Classe Mitjana: Aconsegueix ser majoritària per primera vegada. La formaven artesans, propietaris rurals, empleats públics, classe baixa burguesa. Vivien a l'eixample ocupant cases en pitjors condicions que l'alta burgesia. Volien imitar-la.

Proletaris: Nova classe social dominada pels empresaris. Classe obrera i moviment obrer. Treballen a fàbriques i requerien poca qualificació. Cobraven salaris reduïts i les seves jornades de 12 hores. No tenien seguretat social, ni atur ni jubilació.

Camperols: Eren el grup més nombrós i van evolucionar molt lentament per tota Europa