La Revolució Industrial i els seus efectes

Revolució Industrial

La revolució industrial: sèrie de canvis econòmics i tecnològics que va començar a Gran Bretanya al segle XVIII

Activitat industrial: convertir recursos primaris en manufacturats fets amb màquines

Revolució demogràfica

La mortalitat va disminuir molt i llavors la població va augmentar molt

Revolució agrària

Va augmentar molt la producció utilitzant el sistema norfolk (rotació quadriennal) abans guaret

Abans utilitzaven sol 50% ara 75% amb el nou sistema

Això va fer que la majoria de la gent que treballava al camp anés a la ciutat i hi hagués més producció

Canvis tecnològics

El més important va ser la màquina de vapor i es va utilitzar per al primer ferrocarril de les mines

El primer sector principal que la va utilitzar va ser el tèxtil

Els dos sectors pioners eren el tèxtil i la siderúrgica (ferro)

Gran Bretanya era el principal dominant del mercat mundial, perquè es va apoderar del sector tèxtil

El sector siderúrgic va tenir un gran impuls a Gran Bretanya al any 1840. El 1855 van començar a utilitzar acer, més tard alumini que pesava menys

A Europa va arribar la industrialització a França, Alemanya, Bèlgica, Nord d'Itàlia, País Basc i Catalunya

Fora d'Europa a Japó i als EEUU

Capitalisme

La revolució va portar el capitalisme

Aquest es basa en el liberalisme econòmic fet per Adam Smith

Característiques:

• El motor de l’economia és l’interès personal.
• Defensa de la propietat privada.
• Els preus dels productes són marcats pel mercat que funciona per la llei d’oferta i demanda.
• L’Estat ha de restar al marge de l’activitat econòmica, donat que és el mercat qui autoregula l’economia.

Classes socials

L’absolutisme se’n va anar amb els estaments socials, i van aparèixer les classes socials

La classe social es determinava per:

• Posició que s’ocupava en el procés de producció econòmica
• Possessió de propietats i capital

Ara podies canviar de classe amb mèrits propis

A partir del segle XIX es va dividir en:

• Grup classe dominant: Burgesos, noblesa
• Classes dominades: Proletaris, camperols i pagesos

Alta Burgesia

Són la fracció més rica i poderosa econòmicament.

• Són banquers, rendistes o grans propietaris industrials.
• S’identifiquen amb el liberalisme conservador que volia una democràcia a la mida dels grans propietaris, excloent-hi les classes populars.

Mitjana

• Són sectors intermitjos pel seu volum de negocis o propietats. Normalment orbiten al voltant de l’alta burgesia i aspiren a integrar-se en ella.

Petita

• Són botiguers, petits comerciants, funcionaris i professions liberals (metges, advocats, professors).
• Políticament impulsen el liberalisme progressista.
• Poden tenir xoc d’interessos amb d’altres sectors burgesos, particularment amb l’alta burgesia.

Proletorietat

A partir d’aquesta consciència primària els obrers s’aniran organitzant i madurant la seva resposta al sistema capitalista durant el segle XIX:

• El Luddisme (Neil Ludd). Culpaven a les màquines.
• El Sindicalisme. Apoyaven als obrers.
• El Socialisme utòpic. Fer una societat igualitària sense canviar el sistema capitalista. (Saint Simón, R. Owen).
• El Socialisme científic que els obrers creïn un partit polític i fagin una revolució amb comunisme (K. Marx i F. Engels).
• L’Anarquisme similar al socialisme pero sense voler fer un partit polític. Dos tipus els anarco comunisme i els sindicalisme. Comunistes terrorisme sindicalistes sindicats. (M. Bakunin).

Internacionalistes

Lluita global contra capitalisme. No hi havien banderes, estaven tots junts.

Van fer a Londres la primera internacional (AIT). Socialistes i anarquistes. Es van separar perquè els anarquistes deien que els socialistes volien fer classes socials i els socialistes deien que els anarquistes eren individualistes i poc intel·ligents

Els anarquistes seguiran amb AIT (1872). Els socialistes creen la segona internacional a París (1887)