Revolució Industrial: demografia, agricultura i economia

Font

FONT:

1. a. Aquesta font és un fragment, imatge o dada estadística elaborada per [nom, any, lloc]. Aquesta font és textual/no textual, primària/secundària, de caire social/polític/econòmic.
2. b. Aquesta font pertany al context temàtic del tema estudiat i a la data indicada.
3. c. A partir d'aquesta font podem extreure les següents idees (vegeu desenvolupament més avall).
4. d. Conclusió: importància i utilitat de la font.

Revolució demogràfica

Durant la Revolució Industrial es va viure un increment espectacular de la població, a causa fonamentalment de la caiguda de la taxa de mortalitat provocada per la millora de les condicions higièniques, sanitàries i alimentàries, cosa que es va plasmar en gran mesura en la reducció de la mortalitat infantil. En aquest període apareixen les primeres vacunacions i es milloren els sistemes de clavegueram i de depuració d'aigües residuals. Una alimentació més abundant i regular, no sotmesa a les fluctuacions de les collites, va reduir la incidència de les epidèmies i va fer possible la quasi desaparició de la mortalitat catastròfica, sobretot la infantil. Nous canvis socials: el matrimoni es produeix a una edat primerenca; hi ha també variacions en els ingressos i en la influència del clero.

Revolució agrícola

L'increment de la demanda de productes alimentaris provoca que els propietaris de les terres s'adonin de la necessitat d'augmentar la producció. Calia aplicar nous mètodes que permetessin millorar la productivitat i això demanava una nova disposició del territori agrícola.

El conreu va evolucionar: es van introduir nous solcs, noves rotacions de conreu amb eliminació del guaret. S'anaren abandonant les antigues formes de rotació triennal de la terra i es va substituir el sistema del guaret pel conreu de llegums i d'herbacis, un tipus de rotació que ampliava la quantitat de terres en explotació.

Aquestes transformacions agrícoles serviren per alimentar amb més quantitat i qualitat la creixent població dels centres industrials i augmentaren el poder de compra de la població rural, que d'aquesta manera pogué adquirir productes industrials. També féu possible el subministrament d'una bona part del capital i de la mà d'obra necessaris per engegar la industrialització.

Indústria cotonera

Indústria tèxtil amb les indianes com a producte estrella. El cotó és més higiènic i més barat; la llana requereix esperar que a l'ovella li creixi la llana, mentre que el cotó és una planta que es pot produir en major quantitat i es renta més fàcilment dels paràsits. Importar cotó de l'Índia resultava car, per la qual cosa la producció autòctona es va desenvolupar. Gran expansió comercial interior i exterior.

Apareix una major demanda, la qual provoca la invenció i adopció de nous mecanismes i màquines:

• Augment de la producció per la llançadora volant (millora de la velocitat i major amplada de peces).
• Filadora 'Jenny' (Spinning Jenny): augment de la productivitat en la filada.
• Energia de vapor: més productivitat en el filat i en el teixit.
• Telers mecànics: major producció i capacitat de tintat.

Aquests canvis comportaren grans beneficis per a la burgesia, que disposava de mà d'obra barata i d'una demanda creixent, la qual cosa va impulsar la millora i expansió de la indústria.

Lliberalisme econòmic i capitalisme

El liberalisme econòmic i l'aparició del capitalisme van contribuir a explicar i a justificar els canvis econòmics i socials d'aquest període.

Adam Smith

L'interès individualista és, segons Adam Smith, el motor de l'economia, ja que condiciona la demanda i, per tant, l'oferta. Planteja que existeix una mà invisible que ordena el mercat. Dona suport al model econòmic que defensa la llibertat de producció i la llibertat de preus.

Malthus

Segons Thomas Malthus, la societat humana gira entorn de dos eixos: recursos i població. El creixement de la població desestabilitzaria la seva relació amb els recursos existents, la qual cosa pot provocar escassetat si no s'implementen controls o avenços en la producció.

David Ricardo

David Ricardo va destacar la dinàmica salarial i la relació entre oferta i demanda de treball. Quan hi ha molta oferta de treball, els salaris tendeixen a situar-se al mínim que marca el mercat. Hi ha, a més, una distinció entre treballs qualificats i tasques més senzilles que pot fer qualsevol persona.