La Revolució Industrial i el Creixement Demogràfic

El creixement de la població

L'augment de l'oferta d'aliments des de mitjan segle XVIII va fer possible un elevat i continuat creixement de la població. Aquest creixement va ser causat pel descens de la mortalitat, sobretot la infantil, i per un augment lleuger de la natalitat:

La reducció de la taxa de mortalitat

Va ser deguda a una millora en l'alimentació, i als avenços mèdics i higiènics (vacuna contra la verola, més ús del sabó...).

La desaparició de les grans fams va permetre que la població, més ben alimentada, fos més resistent a les epidèmies, i que es reduís la mortalitat catastròfica.

Com a conseqüència, l'esperança de vida va créixer notablement i, a la darreria del segle XIX es situava, a la majoria de països industrialitzats europeus, al voltant dels 50 anys.

L'augment de la taxa de natalitat

Van contribuir-hi la disminució de l'edat de matrimoni i del nombre de solters arran de la millora de la situació econòmica.

A la segona meitat del segle XIX, la natalitat va iniciar un declivi pel descens de la mortalitat infantil, i el desig de les famílies, principalment les urbanes, de controlar el nombre de naixements.

El resultat d'aquest procés va ser una gran revolució demogràfica, que es va fer palesa primer a la Gran Bretanya, on el nombre d'habitants es va triplicar entre l'any 1800 i el 1900, passant de 10,9 a 37 milions d'habitants.

Aquest fenomen es va estendre per bona part d'Europa (França, Alemanya, els Països Baixos, Itàlia, Espanya...) i el continent va experimentar una veritable explosió demogràfica.

La Revolució Industrial

Un dels factors que més va contribuir al sorgiment de la indústria moderna va ser la continuada innovació tecnològica, que va tenir una aplicació directa en la millora de la producció de béns.

L'energia hidràulica i l'energia del vapor

La introducció de noves fonts d'energia va afavorir el pas de la manufactura a la indústria i, per tant, la mecanització dels sistemes de producció. Les primeres màquines industrials van funcionar gràcies a una roda que aprofitava l'aigua com a força matriu (energia hidràulica), per això les fàbriques s'instal·laven a les riberes dels rius.

La gran revolució, però, va ser la màquina de vapor, patentada per James Watt el 1769 i accionada mitjançant la combustió de carbó. Aquest enginy va permetre posar en marxa tota mena de màquines industrials i agrícoles i també es va aplicar als mitjans de transport.

La mecanització i el sistema fabril

Les noves fonts d'energia (hidràulica i vapor) van impulsar la mecanització del procés productiu a partir de la utilització de noves màquines que podien treballar dia i nit i dur a terme simultàniament diferents operacions amb molta més rapidesa.

La nova maquinària es va aplicar a l'agricultura, la indústria i els mitjans de transport, la qual cosa va provocar un augment de la producció, la millora de la qualitat dels productes i el comerç a distància. L'increment de la productivitat va fer disminuir els costos de producció i el preu de venda, i augmentar el nombre de consumidors.

La Revolució dels Transports

A mitjan segle XVIII, a la Gran Bretanya, per poder traslladar matèries primeres i mercaderies es van millorar els camins i es van construir una gran quantitat de canals per a la navegació fluvial.

Però la veritable revolució en el transport va ser el ferrocarril, que va aportar més rapidesa i capacitat de càrrega, un cost més reduït per unitat transportada i més seguretat per a passatgers i mercaderies. El nou mitjà de transport va ser possible gràcies a la invenció de la locomotora (Stephenson, 1829), una màquina de vapor capaç de traslladar-se sobre rails.

Un enginyer nord-americà, Robert Fulton, va aplicar la màquina de vapor a la navegació, i els vaixells de vapor van permetre escurçar la durada dels viatges transoceànics.

El ferrocarril i el vaixell de vapor van facilitar els intercanvis entre els centres de producció i de consum, dins de cada país i cap a l'exterior, així com més mobilitat de la població.

El resultat d'aquestes innovacions va ser la creació gradual d'una densa xarxa ferroviària a la Gran Bretanya i a la resta d'Europa.

L'Impuls del Mercat

Les millores en les infraestructures i en el transport van fer possible la consolidació d'una economia de mercat, en la qual no es produïa per a l'autoconsum, sinó per a la venda.

L'impuls inicial de l'expansió comercial britànica va arribar del mercat exterior: els industrials i els comerciants van orientar la producció cap al mercat ultramarí. Però la transformació més gran va ser el desenvolupament d'un mercat interior que va permetre la generalització dels intercanvis.

La consolidació d'aquest mercat interior va ser un procés més lent, que es va nodrir del creixement de la població i, per tant, de més consumidors, del progressiu augment de la seva capacitat adquisitiva, de l'especialització de la producció i de la millora dels transports.

La Indústria Cotonera

El primer sector a mecanitzar la producció va ser la indústria tèxtil-cotonera, que va néixer íntimament lligada al comerç colonial. El cotó és una fibra vegetal pròpia dels climes subtropicals que els anglesos van difondre per Europa a les acaballes del segle XVII, a través de la importació de teixits de cotó estampats de l'Índia (indianes). La demanda d'aquest teixit va augmentar ràpidament pel fet de ser més higiènic i confortable que les fibres tradicionals.

Davant la necessitat d'incrementar la producció de teixits de cotó, alguns empresaris van introduir innovacions en els processos de filatura i teixidura. La mecanització de la teixidura es va iniciar amb la llançadora volant (John Kay, 1733), que va augmentar-ne la velocitat i va permetre donar més amplada a les peces.

La màquina de filar Spinning Jenny (Hargreaves, 1764) i la Mule Jenny (Crompton, 1779), que funcionava amb vapor, van augmentar la productivitat de la filatura. El desenvolupament de la filatura va estimular el de la teixidura. L'any 1786, Cartwright va inventar el primer teler mecànic mogut per la força del vapor. L'increment en la producció de teixits va necessitar grans quantitats de blanquejants i tints que van desenvolupar la indústria química.

Una part del capital necessari per finançar aquestes primeres indústries provenia dels beneficis de l'agricultura i el comerç ultramarí, però el seu creixement es va basar principalment en l'autofinançament. Els empresaris disposaven d'una matèria primera a baix preu (cotó), d'una mà d'obra barata procedent del camp i d'un mercat en expansió. Gràcies a això, van obtenir grans beneficis, una part dels quals reinvertien a desenvolupar la indústria.

La Indústria Siderometal·lúrgica

La necessitat de ferro per a maquinària, ponts i armament va estimular la indústria siderúrgica, però la fosa del ferro necessitava un combustible més efectiu que el carbó vegetal. Abraham Darby va idear, l'any 1709, un mètode que utilitzava carbó de coc (mineral) amb més poder calorífic.

Innovacions contínues, com la pudelació i el laminatge (Cort, 1783), van perfeccionar aquest procés industrial. Més endavant, l'any 1856, el convertidor Bessemer va transformar el ferro colat en acer. Aquests canvis van permetre augmentar la producció del ferro, millorar-ne la qualitat i disminuir-ne els preus. L'impuls definitiu de la siderúrgia va arribar amb la construcció de la xarxa ferroviària, a partir de 1830.

El desenvolupament de la siderúrgia va propiciar el de la metal·lúrgia, dedicada a fabricar maquinària. A mitjan segle XIX, totes dues indústries es van convertir en els sectors clau de la industrialització.

La mineria del carbó i del ferro

La màquina de vapor i la indústria siderúrgica necessitaven grans quantitats de ferro i carbó, i van estimular-ne l'extracció. El desenvolupament de la mineria va ser possible gràcies a l'ús de bigues de ferro per consolidar les galeries, ja que oferia una major seguretat als pous miners, i a la introducció de rails i vagonetes, que van facilitar l'extracció i el transport del mineral.

La mineria i la siderúrgia van generar els característics 'paisatges negres' de les regions mineres d'Europa (Gal·les, Astúries, País Basc...).

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

La necessitat d'un nou sistema econòmic

Per edificar una fàbrica, comprar maquinària o construir una xarxa de ferrocarril eren necessàries grans inversions de capital. Així mateix, la fabricació en massa de productes necessitava un mercat ampli i sense traves. La voluntat d'innovar, d'augmentar la productivitat i de reduir els costos de fabricació i el preu de venda exigien, a més, llibertat d'indústria i l'estímul a la lliure iniciativa.

El procés industrialitzador va anar lligat a les noves idees del liberalisme econòmic, sobre les quals es va fonamentar i consolidar el capitalisme. Aquest nou sistema econòmic responia a totes aquestes exigències i permetia als emprenedors l'obtenció de grans beneficis.

Els principis del liberalisme econòmic

Aquesta teoria econòmica va ser elaborada al final del segle XVII per un grup de pensadors britànics (Adam Smith, David Ricardo i Thomas Robert Malthus, entre d'altres). Es basava en:

• L'interès individual: la satisfacció de l'interès particular és el motor del desenvolupament econòmic.
• La llei de l'oferta i la demanda: els interessos contraposats d'empresaris (màxim benefici) i consumidors (preus baixos) s'equilibren en el mercat per mitjà d'una 'mà invisible' que, a partir dels preus, ajusta l'oferta a la demanda.
• La lliure competència: les empreses han de competir entre si per estimular el descens dels preus i la innovació tecnològica, i així fomentar el desenvolupament econòmic.
• La no-intervenció de l'Estat en l'economia.
• El lliure comerç: ha d'existir una lliure circulació de mercaderies entre els països, i els Estats no han de frenar-la introduint impostos a la importació de matèries primeres i mercaderies.

El capitalisme

La paraula capitalisme deriva de capital, un requisit imprescindible per al funcionament del sistema, i designa el sistema econòmic sorgit amb la industrialització i basat en la propietat privada i la lliure iniciativa. Aquest sistema es fonamenta en:

• La propietat privada de les indústries, els mitjans de producció i dels béns fabricats en mans de la burgesia, que és qui aporta el capital.
• La producció de béns realitzada gràcies a la feina assalariada que efectua el proletariat, a canvi d'un jornal.

La lliure iniciativa per emprendre un negoci i la no-intervenció de l'Estat en els assumptes econòmics, que tenen com a objectiu buscar el màxim benefici empresarial.

L'existència de crisis econòmiques periòdiques que es repeteixen cíclicament. Tenen origen en la tendència a la sobreproducció industrial, que acaba desajustant l'oferta i la demanda. El tancament de fàbriques i l'atur obrer en són les conseqüències més immediates.

La necessitat de capital inversor que requeria el desenvolupament industrial i la xarxa de transports va provocar el sorgiment de nous instruments financers:

• D'una banda, les entitats bancàries es van multiplicar i es van convertir en captadores de l'estalvi privat i en subministradores de capital per a la indústria, el ferrocarril i els nous negocis.
• D'altra banda, les societats per accions van permetre reunir el capital de diversos inversors per obtenir les grans inversions que necessitava la industrialització.