Revolució Industrial i les seves Conseqüències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,41 KB
Concepte
Proceso histórico, canvis transformaren l'economia mundial
Transformaciones econòmiques/culturals→utilització massiva màquines processos de producció
Gran Bretanya 2ºmeitat s.XVII
Economia agraria societat rural→economia indusrial i societat urbana
Primera 1760
Segunda 1870
Revolució Demogràfica
s.XVIII Natalitat alta mortalitat alta→ meitat s.XVIII Natalitat alta mortalitat baixa→→→Creixement demogràfic→Augment de la demandade productes→Més mà d'obra a les fàbriques
Mortalitat↓
-Epidèmies remeteren
-Millora alimentació→(resistent malalties)↔avanços agricultura/nou hàbits: dacsa i creïlla
-Millorà higiene
·Privada(sabó,roba cotó)
·Pública(neteja carrers,aigua potable)
-Millorà sanitat→Edward Jenner vacuna contra verola (moltes morts)-nous hospitals
Revolució Agrícola
-Milloraren tècniques agrícoles rotació quadriennal, norfolk (blat,naps,civada i trèvol) arada de fusta→ferro (XVIII) + noves màquines: sembradores, trilladores
-Estructures agràries fi a lespropietats senyorials communa→privada
-Reformà ramaderia +terres per al bestiar
Agricultors generaren capital per invertir en indústria i banca
Condicions pel Creixement Econòmic
Amplis mercats bon mercat interior (comunicacions) moltes colònies d'ultramar
Nova mentalitat molta inversió llibertat de preu, de producció i per crear empreses
Jaciments ferro carbó necessaris per una fàbrica
Primera Revolució Industrial
Tallers (manual , eines senzilles) →fàbriques (obrers amb màquienes)
Energia hidràulica→ Màquina de vapor James Watt
Fàbriques→Concentració industrial
Divisió de treball (cada un la seua tasca) horari fix i ritme→ Augmentà productivitat→Preus baixaren
Indústria Tèxtil
Gran matèria per les colònies
Primera en la innovació tècnica
Filadores mecàniques (Samuel Cromptom)
Llançadora volant(Jhon Kay)
Teler mecànic(Edmund Cartwright)
La producció es multiplicà,
Els teixits eren barats/qualitat i inundaren els mercats ,
Desevolupament sector tèxtil→+agricultura i siderúrgia
Siderúrgia
Carbó vegetal importat→carbó mineral (1709 Abraham Darby)
Alts forns moders→ferro de qualitat per fer màquines i eines
Liberalisme Econòmic
Liberalisme econòmic Adam Smith→partidari de la divisió de treball
Llibertat per crear empreses, establir condicions i preus
Gremis=obstacle
L'estat era la mà invisible del mercat
Llei de l'oferta i la demanda
Revolució de Transports
↑Producció industrial→transport ràpids i segurs
Carretera incòmoda,lent insegur→1750 millora
1770-1830 Canals
1807 Fulton- 1 línea comercial vaixells de vapor (rius)
Ferrocarril
Màquina de vapor(locomotora) +Ferro (rails i tren)
1814 George Stephenson Locomotora de vapor carbó
1825 1línea de c'arrega a Anglaterra
1830 primera línea de transports de passagers Liverpool↔Manchester
Ferrocarril=Mitjà ràpid segur i barat→ accelerà industrialització →potencià mineria, ↑demanda de carbó, siderúrgia, exigia grans quantitat de ferro.
Les línies es desenvoluparen arreu del món
Moscou↔Vladivostok transsiberià
Efectes Revolució Transport
-Potenciaren desenvolupament de la mineria, metal·lúrgia i siderúrgia i nous treballs com maquinista i fogoner
-Comerç ↓temps de travesia i costos ↑viatges
-Impulsare l'especialització de l'economia mundial, cada país s'especialitzava d'un producte i l'exportava, i les colònies posaven les matèries primes
-Modificaren la vida quotidiana (millor dieta perquè es podien ransportar aliments i facilitaren l'emigració)
Segona Revolució Industrial 1870
Noves fonts i indústries
-Electricitat per moure màquines i nous transports (metro tramvia ferrocarril elèctric) comunicació (telèfon, ràdio)
-Petroli 1859 primers pous→motors d'explosió
Siderúrgicaconvertidor Besseme↑acer↓preu
Químicanoves matèries 1 (petroli, cautxú): articles farmacèutics, sintètics (colorants) , dinamita
Elèctrica producció i distribució
Gran Empresa, Banca
Empresas petitesno tenien diners
Societats anònimes→Accions en borsa
Bancs→Capitalisme financer
↑Eren intermediaris entre particulars i empreses, recollien diners i invertien
Sistemes de Producció
Taylorisme tasques xicotetes cronometades.
Henry Ford 1913Treball en cadena per evitar temps morts Producció en sèrie, un producte en grans quantitats
-Càrtel associaciód'empresses mateixa activitat (producció i distribució)
-Hòlding conjunt d'empreses controlades per una (propietària)
-Trust agrupació voluntària de diferents empresses per a controlar tot una producció
Nova Societat
Igualtat Jurídica, tots jutjats per mateixes lleis i accedir llocs públics depenent mèrits
Desigual
·Homes Dones
·Diferència econòmica, Propietats>No propietats
Estaments→Classes socials (quantitat de diners)
Alta (aristocràcia i burgesia), mitjana i baixa
Decadència Aristocràcia
s.XIX, ↓Preeminència social (eliminació drets feudals i impostos)
Sense saber inverir en nous negocis
s.XX aristocràcia Llocs més prestigiosos, en administració, jurídica exèrcit i diplomàcia
I la seua manera de viure la volien els burgesos
Alta Burgesia
Classe poderosa (empresaris, alts funcionaris, metges advocats...)
A les ciutats, en llocs privilegiats (parcs,grans, serveis)
Classes Mitjanes
Economia i Eduació (aristocràcia>mitjana>baixa)
Grup heterogeni (mestres,artesans,petits comerciants)
Treball i Estalvi
Classes Baixes
Majoria eren camperols
Nord i oest Europa → Camperols propietaris
Sud Europa→ Jornalers
Centre i est→ Serfs
Revolució industrial → Proletariat (obrers)
Obrers,
-Treballs poca qualificació
-Salaris baixos,
-Infants per mantenir famílies
-Dures jornades laborals
Servei domèstic
Salari baix
Dures jornades i un dia lliure
Luddisme i Sindicats
Moviment Obrer conjunt d'inciatives col·lectives que dugueren a terme els treballadors assalariats per millorar les seues condicions
Luddisme primera reacció contra les males condicions, espontànies i destructives. En bom de Nedd Ludd
Cartisme 1838-1848 a Gran Bretanya, on presentaren la Carta del Pobles, document per drets laborals i sufragi universal.
Dret d'Associació GRBR 1824→Primers sindicats ↓
Millores salarials,
Reducció jornada laboral
Supressió del treball infantil
Vaga per pressionar
1833 la unió nacional de tots els trade unions
Marxisme
Karl Marx↔Friedrich Angels
1848 Manifest Comunista on formularen les seues teories. Afirmaven que hi havia una Lluita de Classes entre Opressors i Oprimits
Opressors→ burgesia,propietària dels mitjans de producció. que explotava els obrers per aconseguir beneficis
Oprimits→ els obrers, els quals venien la seua força
Proposava una Revolució per destruir el capitalisme i donar Poder als Treballadors, després d'una Dictadura del Proletariat, per regular i establir una Societat Comunista.
Defensava intervenció de partits, el que originà els Partits Socialistes, sobretot al 1875
Capitalismo Sistema económico y social basado en la propiedad privada de los medios de producción y en la importancia del capital como generador de riqueza
Anarquisme
Joseph Proudhon ↔ Mikhaïl Bakunin
S'oposaven a qualsevol forma d'estat i volien substituir-lo per associacions voluntàries. entre les persones.
Col·lectivització de propitat i rebutjaven partits polítics i participació eleccions
Pensaven que la vaga i les revolucions eres els únics Mètodes d'Actuació
Diferències
+El anarquismo elimina el Estado y no participación política, y el marxismo lo deja y participación política (para tomar el Estado).
+El anarquismo la revolución violenta, y el marxismo para Marx no era necesario la revolución pero para sus sucesores sí.
+El anarquismo no acepta la jerarquía y autoridad, y para el marxismo la jerarquía y la autoridad es vital.
Internacionals
1864 Associació Internacional de Trballadors que desaparegué pels desacords entre socialistes i anarquistes
1889 Internacional Socialista per coordinar marxistes, creà símbols com la festa del Primer de Maig
Conseguiren
-1802 jornada infantil de 12 hores
-1819 prohibició del menors de 9 anys a fàbriques
-1824 dret d'associació obrera
-1842 prohibició de treball d'infants i dones
-1878 limitació del treball femení a 56 hores setmanals
-1919 jornada laboral de 8 hores