Revolució Industrial i les seves Conseqüències

Concepte

_{Proceso histórico, canvis transformaren l'economia mundial}

_{Transformaciones econòmiques/culturals→utilització massiva màquines processos de producció}

_{Gran Bretanya 2ºmeitat s.XVII}

_{Economia agraria societat rural→economia indusrial i societat urbana}

_{Primera 1760}

_{Segunda 1870}

Revolució Demogràfica

s.XVIII Natalitat alta mortalitat alta→ meitat s.XVIII Natalitat alta mortalitat baixa→→→Creixement demogràfic→Augment de la demandade productes→Més mà d'obra a les fàbriques

Mortalitat↓

-Epidèmies remeteren

-Millora alimentació→(resistent malalties)↔avanços agricultura/nou hàbits: dacsa i creïlla

-Millorà higiene

·Privada(sabó,roba cotó)

·Pública(neteja carrers,aigua potable)

-Millorà sanitat→Edward Jenner vacuna contra verola (moltes morts)-nous hospitals

Revolució Agrícola

-Milloraren tècniques agrícoles rotació quadriennal, norfolk (blat,naps,civada i trèvol) arada de fusta→ferro (XVIII) + noves màquines: sembradores, trilladores

-Estructures agràries fi a lespropietats senyorials communa→privada

-Reformà ramaderia +terres per al bestiar

Agricultors generaren capital per invertir en indústria i banca

Condicions pel Creixement Econòmic

Amplis mercats bon mercat interior (comunicacions) moltes colònies d'ultramar

Nova mentalitat molta inversió llibertat de preu, de producció i per crear empreses

Jaciments ferro carbó necessaris per una fàbrica

Primera Revolució Industrial

Tallers (manual , eines senzilles) →fàbriques (obrers amb màquienes)

Energia hidràulica→ Màquina de vapor James Watt

Fàbriques→Concentració industrial

Divisió de treball (cada un la seua tasca) horari fix i ritme→ Augmentà productivitat→Preus baixaren

Indústria Tèxtil

Gran matèria per les colònies

Primera en la innovació tècnica

Filadores mecàniques (Samuel Cromptom)

Llançadora volant(Jhon Kay)

Teler mecànic(Edmund Cartwright)

La producció es multiplicà,

Els teixits eren barats/qualitat i inundaren els mercats ,

Desevolupament sector tèxtil→+agricultura i siderúrgia

Siderúrgia

Carbó vegetal importat→carbó mineral (1709 Abraham Darby)

Alts forns moders→ferro de qualitat per fer màquines i eines

Liberalisme Econòmic

Liberalisme econòmic Adam Smith→partidari de la divisió de treball

Llibertat per crear empreses, establir condicions i preus

Gremis=obstacle

L'estat era la mà invisible del mercat

Llei de l'oferta i la demanda

Revolució de Transports

↑Producció industrial→transport ràpids i segurs

Carretera incòmoda,lent insegur→1750 millora

1770-1830 Canals

1807 Fulton- 1 línea comercial vaixells de vapor (rius)

Ferrocarril

Màquina de vapor(locomotora) +Ferro (rails i tren)

1814 George Stephenson Locomotora de vapor carbó

1825 1línea de c'arrega a Anglaterra

1830 primera línea de transports de passagers Liverpool↔Manchester

Ferrocarril=Mitjà ràpid segur i barat→ accelerà industrialització →potencià mineria, ↑demanda de carbó, siderúrgia, exigia grans quantitat de ferro.

Les línies es desenvoluparen arreu del món

Moscou↔Vladivostok transsiberià

Efectes Revolució Transport

-Potenciaren desenvolupament de la mineria, metal·lúrgia i siderúrgia i nous treballs com maquinista i fogoner

-Comerç ↓temps de travesia i costos ↑viatges

-Impulsare l'especialització de l'economia mundial, cada país s'especialitzava d'un producte i l'exportava, i les colònies posaven les matèries primes

-Modificaren la vida quotidiana (millor dieta perquè es podien ransportar aliments i facilitaren l'emigració)

Segona Revolució Industrial 1870

Noves fonts i indústries

-Electricitat per moure màquines i nous transports (metro tramvia ferrocarril elèctric) comunicació (telèfon, ràdio)

-Petroli 1859 primers pous→motors d'explosió

Siderúrgicaconvertidor Besseme↑acer↓preu

Químicanoves matèries 1 (petroli, cautxú): articles farmacèutics, sintètics (colorants) , dinamita

Elèctrica producció i distribució

Gran Empresa, Banca

Empresas petitesno tenien diners

Societats anònimes→Accions en borsa

Bancs→Capitalisme financer

↑Eren intermediaris entre particulars i empreses, recollien diners i invertien

Sistemes de Producció

Taylorisme tasques xicotetes cronometades.

Henry Ford 1913Treball en cadena per evitar temps morts Producció en sèrie, un producte en grans quantitats

-Càrtel associaciód'empresses mateixa activitat (producció i distribució)

-Hòlding conjunt d'empreses controlades per una (propietària)

-Trust agrupació voluntària de diferents empresses per a controlar tot una producció

Nova Societat

Igualtat Jurídica, tots jutjats per mateixes lleis i accedir llocs públics depenent mèrits

Desigual

·Homes Dones

·Diferència econòmica, Propietats>No propietats

Estaments→Classes socials (quantitat de diners)

Alta (aristocràcia i burgesia), mitjana i baixa

Decadència Aristocràcia

s.XIX, ↓Preeminència social (eliminació drets feudals i impostos)

Sense saber inverir en nous negocis

s.XX aristocràcia Llocs més prestigiosos, en administració, jurídica exèrcit i diplomàcia

I la seua manera de viure la volien els burgesos

Alta Burgesia

Classe poderosa (empresaris, alts funcionaris, metges advocats...)

A les ciutats, en llocs privilegiats (parcs,grans, serveis)

Classes Mitjanes

Economia i Eduació (aristocràcia>mitjana>baixa)

Grup heterogeni (mestres,artesans,petits comerciants)

Treball i Estalvi

Classes Baixes

Majoria eren camperols

Nord i oest Europa → Camperols propietaris

Sud Europa→ Jornalers

Centre i est→ Serfs

Revolució industrial → Proletariat (obrers)

Obrers,

-Treballs poca qualificació

-Salaris baixos,

-Infants per mantenir famílies

-Dures jornades laborals

Servei domèstic

Salari baix

Dures jornades i un dia lliure

Luddisme i Sindicats

Moviment Obrer conjunt d'inciatives col·lectives que dugueren a terme els treballadors assalariats per millorar les seues condicions

Luddisme primera reacció contra les males condicions, espontànies i destructives. En bom de Nedd Ludd

Cartisme 1838-1848 a Gran Bretanya, on presentaren la Carta del Pobles, document per drets laborals i sufragi universal.

Dret d'Associació GRBR 1824→Primers sindicats ↓

Millores salarials,

Reducció jornada laboral

Supressió del treball infantil

Vaga per pressionar

1833 la unió nacional de tots els trade unions

Marxisme

Karl Marx↔Friedrich Angels

1848 Manifest Comunista on formularen les seues teories. Afirmaven que hi havia una Lluita de Classes entre Opressors i Oprimits

Opressors→ burgesia,propietària dels mitjans de producció. que explotava els obrers per aconseguir beneficis

Oprimits→ els obrers, els quals venien la seua força

Proposava una Revolució per destruir el capitalisme i donar Poder als Treballadors, després d'una Dictadura del Proletariat, per regular i establir una Societat Comunista.

Defensava intervenció de partits, el que originà els Partits Socialistes, sobretot al 1875

Capitalismo Sistema económico y social basado en la propiedad privada de los medios de producción y en la importancia del capital como generador de riqueza

Anarquisme

Joseph Proudhon ↔ Mikhaïl Bakunin

S'oposaven a qualsevol forma d'estat i volien substituir-lo per associacions voluntàries. entre les persones.

Col·lectivització de propitat i rebutjaven partits polítics i participació eleccions

Pensaven que la vaga i les revolucions eres els únics Mètodes d'Actuació

Diferències

+El anarquismo elimina el Estado y no participación política, y el marxismo lo deja y participación política (para tomar el Estado).

+El anarquismo la revolución violenta, y el marxismo para Marx no era necesario la revolución pero para sus sucesores sí.

+El anarquismo no acepta la jerarquía y autoridad, y para el marxismo la jerarquía y la autoridad es vital.

Internacionals

1864 Associació Internacional de Trballadors que desaparegué pels desacords entre socialistes i anarquistes

1889 Internacional Socialista per coordinar marxistes, creà símbols com la festa del Primer de Maig

Conseguiren

-1802 jornada infantil de 12 hores

-1819 prohibició del menors de 9 anys a fàbriques

-1824 dret d'associació obrera

-1842 prohibició de treball d'infants i dones

-1878 limitació del treball femení a 56 hores setmanals

-1919 jornada laboral de 8 hores