Segona Revolució Industrial i Colonialisme (1870-1914): causes i conseqüències

Segona revolució industrial (1870-1914)

La segona revolució industrial la van provocar un seguit d'innovacions tecnològiques i energètiques que van comportar noves formes de produir i el canvi de les relacions econòmiques i polítiques entre els països. El creixement de les potències industrials (Gran Bretanya, França, Alemanya, etc.) va impulsar la conquesta de territoris fora d'Europa per trobar matèries primeres i nous mercats. La lluita per la supremacia política i econòmica va portar a un repartiment del món com a forma de mantenir o augmentar el seu poder davant els competidors. La colonització d'extensos territoris d'Àfrica i Àsia va suposar-ne l'explotació dels recursos naturals, va transformar la vida indígena i va comportar un procés d'aculturació molt notable.

Nous models empresarials i innovacions

Nous models empresarials:

• Organització del treball: Creació de nous mètodes de treball; producció en cadena ( taylorisme ).
• Organització del capital: Concentració empresarial i financera per disminuir la competència.

Innovacions:

• Noves fonts d'energia: electricitat i petroli.
• Nous mitjans de transport: ferrocarril elèctric, automòbil, tramvia, avió.
• Nous productes: fibres artificials, cautxú, alumini, explosius.
• Noves indústries: metal·lúrgica, elèctrica, química.
• Nous mitjans de comunicació: telègraf, telèfon, ràdio.

Canvis demogràfics

Canvis demogràfics: Creixement de la població europea i emigració a Amèrica, Austràlia, Sibèria i altres destinacions.

Colonialisme i repartiment del món

Colonialisme: La competència entre les potències industrials va impulsar el control d'extenses regions del planeta per aconseguir un poder econòmic i polític més gran.

Repartiment del món: Exploració i conquesta d'extensos territoris a Àsia i Àfrica i formació d'imperis colonials (els més grans: l'anglès i el francès).

Causes del colonialisme

• Augment del poder polític i militar (prestigi colonial).
• Ampliació dels mercats de venda.
• Abastament de matèries primeres més barates.
• Suposada missió civilitzadora de la «raça blanca».
• Inversió de capitals.
• Assentament de la població europea excedent.

Conseqüències per a la metròpoli

• Subministrament de matèries primeres.
• Obertura de nous mercats i mundialització econòmica.
• Obtenció de grans beneficis empresarials.
• Augment dels impostos per sufragar les despeses colonials.
• Augment del prestigi internacional de les potències colonials.
• Exaltació nacionalista i expansió del mite de la superioritat racial.
• Rivalitat entre potències colonials: enfrontaments bèl·lics i augment de la tensió internacional, que van contribuir a la Primera Guerra Mundial.

Conseqüències per a la colònia

• Espoliació dels recursos naturals.
• Dependència comercial per l'intercanvi desigual entre la colònia i la metròpoli.
• Construcció d'infraestructures (ports, ferrocarrils, etc.).
• Difusió d'avenços mèdics: reducció de la mortalitat.
• Pèrdua de poder polític: submissió al govern metropolità.
• Destrucció de les estructures socials indígenes.
• Aculturació: adaptació de la llengua, la religió i la cultura de la metròpoli.

Resistència a la conquesta colonial

La resistència a la conquesta: La superioritat tècnica i militar de les metròpolis va comportar que la conquesta de les colònies fos ràpida. Tot i això, es van produir algunes revoltes dels pobles autòctons contra l'ocupació estrangera. Algunes de les més significatives van ser:

1857: Els sipais (soldats indis enquadrats a l'exèrcit britànic) es van rebel·lar contra el domini britànic, però van ser derrotats.

1879: Al sud d'Àfrica, les tribus zulús es van resistir a la conquesta britànica i va començar una guerra. Després d'unes primeres victòries locals, els colonitzadors van aconseguir imposar-se.

1899: A la Xina va esclatar la revolta dels bòxers amb l'objectiu d'expulsar els estrangers. La revifalla la van sufocar les actuacions conjuntes de diferents potències (Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia, etc.).