Revolució Industrial: Causes, Innovacions i Impacte Social

La Revolució Industrial: Precedents i Desenvolupament

La revolució agrícola i demogràfica són precedents de la Revolució Industrial.

1.1 La Revolució Agrícola

• Transformacions al camp: augment de la producció d’aliments.
• Innovacions agrícoles:

a) Canvis en el sistema de conreu: sistema de Norfolk i supressió del guaret per aconseguir la nitrogenització de la terra (Towshend): blat, tubèrculs (naps i patates), ordi, farratge (trèvol).

• Millora de les tècniques ramaderes: animals ben alimentats i aprofitament dels abons.
• Nous mètodes de sembrada, selecció de llavors, noves eines (millora de l'arada) i maquinària (Jethro Tull).
• Introducció de nous conreus: patata, blat de moro; nous fertilitzants (com el guano).

b) Estructura de la propietat: tancament i privatització de les terres comunals; pujada dels preus com a estímul als nous propietaris, increment dels beneficis, augment de la producció destinada al mercat; els pagesos pobres es converteixen en jornalers (salaris baixos) i molts emigren cap a la ciutat.

1.2 Augment de la Població

• La població de Gran Bretanya se triplica durant el segle XIX.
• Augment d’aliments.
• Desaparició de la fam, major resistència a les malalties i epidèmies.
• Augment de la natalitat: matrimonis més joves i freqüents (nupcialitat).
• Progressivament disminueix la mortalitat infantil i hi ha més control de la natalitat.
• Reducció de la taxa de mortalitat: millor alimentació, avenços mèdics (vacunes) i higiènics (sabó).
• Augmenta l’esperança de vida.

2.3 Carbó i Ferro

• El carbó és el combustible del segle XIX, alimenta la màquina de vapor.
• Les millores tècniques faciliten l’extracció i transport del carbó de les mines (bigues de ferro, rails, vagonetes).
• El carbó de coc substitueix progressivament el carbó vegetal.
• Forta demanda de ferro (vaixells, municions, eines), processats als alts forns.
• Siderúrgia: pudelació i laminatge del ferro, conversió en acer (Bessemer).
• Ferro i acer destinat a fabricar utillatge agrícola, màquines, vies fèrries, locomotores, etc.
• La xarxa ferroviària gran impuls per la siderúrgia.

2.5 Nous Transports

• Mercaderies, matèries primeres, passatgers.
• Millora dels camins, construcció de canals (fluvials), vagonetes tirades per animals.
• Aplicació del vapor als transports: locomotora de Stephenson, ferrocarril, vaixell.
• Rapidesa, capacitat de càrrega, preu, seguretat.

3.1 Liberalisme Econòmic

• Impulsat pels pensadors de l’escola clàssica:

a) Adam Smith: el motor de l'economia és l'interès propi de l’individu; equilibri del mercat (oferta i demanda), l’Estat no cal que intervingui en l’economia del país (evitar el proteccionisme i els monopolis), excepte en alguns serveis (educació, justícia i exèrcit); la seva obra més famosa és La riquesa de les nacions (1776), un estudi sobre el procés de creació i acumulació de la riquesa a partir del treball.

b) David Ricardo: el treball és una mercaderia més i els salaris no pujaran mai per sobre el límit imprescindible per subsistir: la llei de ferro dels salaris, que afirma que el salari real dels treballadors romandrà sempre proper al nivell de subsistència malgrat qualsevol intent d'augmentar salaris.

c) Malthus: el creixement de la població pot desequilibrar l’obtenció de recursos.

3.3 Proteccionisme i Lliure Canvi

• Nom de dues corrents econòmiques.
• Gran Bretanya és partidària del lliure canvi: no-intervenció estatal en el mercat exterior, amb l’excepció de la importació de blat (1846).
• La resta d’Europa i EUA apliquen mesures proteccionistes per evitar la competència dels productes britànics: imposició d’aranzels als productes estrangers per frenar la importació. Aposta per la producció nacional.

Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies i els productes importats.

4.4 La Dona a la Societat Industrial

• Allunyada del poder polític, econòmic i cultural.
• Orientada cap al matrimoni, dependència jurídica del pare o marit, no pot votar.
• Cura de la casa i dels fills (amb l’ajut del servei domèstic), estudis bàsics i apropiats.
• Dones pageses (tasques domèstiques i agrícoles).
• Dones obreres (sector tèxtil, servei domèstic): remuneració inferior, cura de la casa i dels fills.