La Revolució Industrial: Causes, Ideologies i Moviment Obrer

La Revolució Agrària i Demogràfica

La revolució agrària va suposar un increment molt notable en la producció d'aliments gràcies a tres innovacions:

• Difusió de noves rotacions de cultius (sistema Norfolk), que combina la sembra de cereals i plantes farratgeres.
• Introducció d'eines, nous cultius (com la creïlla) i fertilitzants (guano).
• Canvis en l'estructura de la propietat agrícola mitjançant el tancament i la privatització dels camps oberts i dels terrenys comunals.

La revolució demogràfica va ser impulsada per l'augment de l'oferta d'aliments al segle XVIII, provocant un creixement de la població alt i continu. A la Gran Bretanya, entre 1800 i 1900, la població va créixer exponencialment gràcies a la davallada de la mortalitat i l'augment de la natalitat.

Factors de la transició demogràfica

• Reducció de la mortalitat: Millor alimentació, avenços mèdics i higiènics, i una població més resistent a les malalties.
• Esperança de vida: Augment de l'esperança de vida i disminució de l'edat de matrimoni.
• Segona meitat del segle XIX: La natalitat baixa a causa de la reducció de la mortalitat infantil i el control de la natalitat per part de les famílies.

La Revolució Tecnològica

La introducció de noves fonts d'energia va afavorir el pas de les manufactures a la indústria:

• Màquina de vapor: Patentada per James Watt el 1769, utilitzava la combustió del carbó.
• Transport: Millora de camins i canals (navegació fluvial) i ferrocarrils (més ràpids, més capacitat de càrrega i més seguretat).
• Locomotora: Màquina de vapor capaç de traslladar-se sobre carrils.
• Vaixells de vapor: Van escurçar la durada dels viatges transoceànics, creant una densa xarxa ferroviària a Gran Bretanya i Europa.

El Moviment Obrer i les Ideologies Socials

Les tensions socioeconòmiques derivades de les transformacions durant el procés d'industrialització i la creació dels estats liberals van mobilitzar una nova classe social: el proletariat, que demanava un nou model polític i social.

Socialisme Utòpic

Al segle XIX, va criticar la propietat privada dels mitjans de producció, l'explotació dels treballadors i la concentració de riquesa. Proposaven un nou model social amb drets bàsics iguals i sufragi universal:

• Charles Fourier: Defensava la creació de falansteris (agrupacions comunitàries amb propietat col·lectiva).
• Robert Owen: Defensava l'organització dels treballadors en cooperatives.

Marxisme i Anarquisme

• Marxisme (1848): Defensa la necessitat de destruir l'ordre liberal i el sistema econòmic capitalista per assolir una societat igualitària sense classes mitjançant la revolució.
• Anarquisme (segle XIX): Critica la societat capitalista i proposa un model alternatiu sense autoritat, implicant-se en vagues i manifestacions.

Desenvolupament del moviment obrer

• Moviment sindical (1820-1830): Organitzacions que reunien treballadors per defensar interessos comuns davant els empleadors. Les Trade Unions van ser els primers sindicats d'oficis a Gran Bretanya.
• Cartisme (1836-1848): Moviment popular radical impulsat pels sindicats que demanava sufragi universal masculí, sou als diputats i immunitat parlamentària.

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

L'AIT va agrupar sindicalistes anglesos, anarquistes i socialistes francesos i italians. El seu Manifest inaugural establia els principis bàsics: acabar amb la burgesia i implantar el socialisme.

Crisi i dissolució de l'AIT (1872)

La crisi va sorgir per l'enfrontament entre Marx i Bakunin:

• Bakunin: Rebutjava la conquesta de l'Estat i el poder polític, mostrant-se hostil davant qualsevol autoritat.
• Marx: Defensava l'acció política.

Aquesta divisió va reflectir les diferències entre els països industrialitzats (on predominava el marxisme) i els països endarrerits (on tenia més força l'anarquisme).