Revolució Industrial: causes, energia, societat i transports

La revolució industrial i l'inici de l'edat contemporània

Inici de l'edat contemporània amb la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Tot comença a Anglaterra.

La revolució agrícola

La revolució agrícola: Va ser el primer factor que va impulsar la industrialització. Es tracta d'un seguit de transformacions en l'agricultura que van permetre un increment molt notable de la producció d'aliments. Hi va haver 3 innovacions agràries molt importants:

• Sistema Norfolk: Nova rotació de conreus; amb la rotació triennal no s'aprofitava tota la terra. Aquest sistema consistia en una rotació quadriennal de conreus, en la qual no hi havia guaret. Combinava la sembra de cereals amb plantes farratgeres (naps, alfals) que alimentaven el bestiar, i alhora amb els fems d'aquest bestiar es fertilitzava la terra.
• Introducció d'eines noves: (sembradora de Jethro Tull, arada de Rotherham) que permetien produir més en menys temps. Es comença a introduir maquinària i eines al camp.
• Introducció de nous fertilitzants i millores de gestió dels conreus.

Privatització dels camps oberts i de terres comunals

Per què es van tancar les terres de conreu? El sistema de camps oberts es dividia en tres zones. També hi havia terres comunals que asseguraven la supervivència dels agricultors. Cap al 1760 es va aprovar una llei del Parlament britànic que permetia la venda i tancament (enclosure) de les terres comunals. Aquestes terres van ser comprades per la burgesia, que va aplicar les innovacions agrícoles per tal d'obtenir més benefici. Van contractar jornalers i administradors per treballar les seves terres.

La defensa de les terres comunals

La defensa de les terres comunals és una font primària que recull les queixes dels pagesos als nous propietaris, en aquest cas la burgesia. La burgesia, el que volia era millorar les terres per obtenir benefici. Aquestes terres comunals asseguraven la supervivència dels pagesos en èpoques de penúria. A més a més, aquests agricultors no sortien beneficiats a causa de la competència de la burgesia, la qual provocava manca de feina. Finalment, aquests agricultors només tenien l'opció d'anar-se'n a la ciutat.

La revolució demogràfica

La revolució demogràfica — Aquesta millora agrària suposa un augment de l'oferta d'aliments, que va fer possible un creixement elevat i continu de la població. L'esperança de vida va augmentar perquè hi havia una alimentació més variada, millora d'higiene, millora de la medicina, introducció de les primeres vacunes i un increment del saber. Tot això provoca que la mortalitat baixi de manera significativa i la natalitat continuï sent alta, ja que els nens suposaven una ajuda econòmica per a la família. Cap a la segona meitat del segle XIX, la natalitat comença a baixar per la reducció de la mortalitat infantil i pel desig de les famílies de controlar el nombre de naixements.

Les noves fonts d'energia i la revolució dels transports

La introducció de noves fonts d'energia va afavorir el pas de la manufactura a la indústria i, per tant, la mecanització dels sistemes de producció. Les primeres màquines industrials funcionaven amb rodes que aprofitaven l'aigua del riu com a força motriu. La gran revolució va ser la màquina de vapor patentada per James Watt l'any 1769, que funcionava mitjançant la combustió de carbó. S'utilitzava al camp i al transport, com el ferrocarril o els vaixells.

Ferrocarril

Ferrocarril: Permet transportar més volum, amb més rapidesa. També reduïa el cost per unitat transportada i millorava la seguretat per als passatgers i les mercaderies. El nou mitjà de transport va ser possible gràcies a la invenció de la locomotora (Stephenson, 1829). La primera línia de ferrocarril va ser Liverpool–Manchester. La màquina de vapor també s'aplicà als vaixells, permetent escurçar la durada dels viatges transoceànics i augmentar la rapidesa.

Els ferrocarrils i els vaixells de vapor van facilitar els intercanvis entre centres de producció i de consum, i també una mobilitat més gran de la població.

L'impuls del mercat

L'impuls del mercat — Les millores en les infraestructures i en el transport van fer possible la consolidació d'una economia de mercat: no es produïa per autoconsum, sinó per a la venda.

La màquina i la fàbrica

La màquina — Les noves fonts d'energia (hidràulica i de vapor) van impulsar la mecanització i les noves màquines, que permetien produir més en menys temps. La mecanització va estimular la implantació del sistema fabril; l'element central era la fàbrica, que reunia capital (necessari pel local, les eines) i treball (les persones que hi treballaven).

Aquest sistema va suposar la ruïna de molts artesans. Els treballadors de les fàbriques s'anomenaven obrers o proletariat. També és la fi del sistema domèstic i comença la producció en sèrie.

Indústries principals

Industria del cotó — Va ser la primera indústria tèxtil. Es va introduir maquinària en aquesta indústria.

Indústria siderometal·lúrgica — La indústria siderúrgica, amb els alts forns que fonien el ferro. La indústria metal·lúrgica treballava el metall: el ferro s'extreia de les mines, després es fonia (indústria siderúrgica) i es transformava segons les necessitats. Hi havia molta demanda de ferro per a vaixells, bigues, rails i vagonetes. La font d'energia que s'utilitzava era el carbó.

Expansió de la industrialització

Industrialització: Durant el segle XIX, el procés d'industrialització, iniciat a Gran Bretanya, es va expandir per Europa. Van començar França i Alemanya; a partir del 1850 Alemanya va fonamentar el seu desenvolupament industrial en l'abundància de carbó i ferro. A Itàlia i Espanya el creixement industrial va ser més tardà. A l'Europa oriental només hi havia una industrialització incipient en zones molt localitzades dels imperis austrohongarès i rus. Els Estats Units i el Japó hi van desenvolupar una indústria semblant a la d'Europa.

La societat urbana: burgesos i obrers

A mesura que la industrialització es van estendre per Europa, això va obligar els treballadors a traslladar-se a les ciutats: l'èxode rural. Les ciutats van créixer i es va consolidar la societat urbana, amb barris ben diferenciats:

• Barri burgès: Més comoditat, cases més netes i àmplies, bona entrada de llum natural, botigues i oficines. Hi havia clavegueram, servei d'escombraries i aigua corrent.
• Barri obrer: Sovint brut, amb poca llum natural, molt de gent per habitatge. Els carrers no estaven pavimentats, no hi havia sistema de clavegueram i això provocava la propagació ràpida de malalties i epidèmies. No hi havia servei d'escombraries, carrers estrets, i no tenien aigua corrent. També augmentaven la delinqüència i la prostitució.

Modernisme (art i clients)

El modernisme va ser un corrent artístic que va aparèixer a finals del segle XIX i a principi del segle XX. Els primers clients van ser els burgesos que demanaven que els constituïssin les seves cases, per exemple la Casa Batlló, situada al Passeig de Gràcia. En anys anteriors hi vivien burgesos per tot el barri.

El modernisme va ser un corrent artístic i va aparèixer al final del segle XIX i a principi del segle XX. Els primers clients van ser els burgesos que demanaven que els construïssin les seves cases. Per exemple, la Casa Batlló, situada al Passeig de Gràcia, on anys enrere hi vivien burgesos per tot el barri.

Les dones en la nova societat industrial

Les dones en la nova societat industrial — Es veia la dona com un instrument de reproducció i sovint inferior a l'home. L'home era considerat superior i l'encarregat de fer progressar la societat i la generació de la intel·ligència. A les dones de classe alta se'ls ensenyava a escriure, llegir, ballar, idiomes, història... Eren vessants d'un estatus amb drets molt restringits. Diferències amb la dona obrera: aquesta treballava cobrant un sou menor, també havia de cuidar la casa i la família; sovint era analfabeta i amb un coneixement ampli de religió. Encara que fes la mateixa feina que un home, no cobrava igual. A les dones no les consideraven per fer determinades feines i no podien adquirir, vendre ni hipotecar béns. La Constitució de 1931 va atorgar el dret de vot a les dones.

La societat industrial i les classes

La societat industrial — La industrialització va comportar una nova societat de classes configurada al voltant de la burgesia i el proletariat industrial. En aquesta societat, la propietat i la pertinença a una classe determinada eren determinants, tot i que existia mobilitat social.

• Burgesia: Banquers grans, propietaris de fàbriques, empresaris i comerciants. Possuïen capitals i béns, i la seva riquesa provenia de noves activitats econòmiques.
• Classe mitjana: Professions liberals: advocats, metges, arquitectes. No posseïen grans capitals ni propietats i no realitzaven un treball manual.
• Proletariat: Obrers, gent del servei, jornalers... Eren la força de treball per fer anar les màquines i produir béns; els sous eren baixos i les jornades de treball molt llargues.

Apunts d'italià: verbs i vocabulari

giocare: jugar — andare, uscire, abitare, leggere

io gioco      vado      esco      abito      leggo

tu giochi      vai      esci      abiti      leggi

lui/lei/Lei gioca      va      esce      abita      legge

noi giochiamo      andiamo      usciamo      abitiamo      leggiamo

voi giocate      andate      uscite      abitate      leggete

loro giocano      vanno      escono      abitano      leggono

Verbs i pronominal reflexius

dormire, potere, venire, alzarsi, lavarsi   pronomi

dormo     posso     vengo     mi alzo     "lavo"     mi — a me

dormi     puoi     vieni     ti alzi     "lavi"     ti — a te

dorme     può     viene     si alza     "lava"     gli/la — a ell/ella

dormiamo     possiamo     veniamo     ci alziamo     "laviamo"     ci — a nosaltres

dormite     potete     venite     vi alzate     "lavate"     vi — a vosaltres

dormono     possono     vengono     si alzano     "lavano"     gli — a ells/elles

Piacere

piacere

singular — mi piace leggere / non mi piace leggere

plural — mi piacciono i fumetti / non mi piacciono i fumetti

Adverbi de freqüència i vocabulari bàsic

Adverbi di frequenza:

sempre / di solito (normalment) / quasi sempre / spesso (sovint) / qualche volta (alguna vegada) / a volte (algunes vegades) / quasi mai / mai / ogni giorno (cada dia) / una volta al giorno / alla settimana.

Vocabulario

suonare (tocar)     fare shopping     giocare a:

leggere     dormire     pallavolo (voleibol)

guardare la TV     uscire (sortir)     nuoto (natació)

andare al cinema     stare a casa     tennis

fare sport     cantare     pallacanestro

fare una passeggiata     andare in bicicletta     calcio (futbol)

studiare     chattare     stare con gli amici

giocare un videogioco     fare un giro     ascoltare musica

Comunicazione: l'hora i expressions temporals

— Che cosa fai nel tempo libero?    — Le due di mattina

— Che fai nel tempo libero?     — Le due e un quarto

— Che ora è?     — Le due e mezzo

— Che ore sono?     — Le tre meno un quarto

12:00 — mezzogiorno

00:00 — mezzanotte

uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci

La settimana: lunedì, martedì, mercoledì, giovedì, venerdì, sabato, domenica

Estacions: inverno, primavera, estate, autunno

Mesos: gennaio, febbraio, marzo, aprile, maggio, giugno, luglio, agosto, settembre, ottobre, novembre, dicembre

Numeri ordinals: primo, secondo, terzo, quarto, quinto, sesto, settimo, ottavo, nono, decimo

Vocabulari escolar i preposicions amb articles

vocabulario

matematica, dritto (balanç), disegno (disseny), fisica, scienze, inglese, economia, geografia, storia, informatica, italiano, spagnolo, sport, latino, intervallo (pati)

Articles italians:

il    lo    l'    la    i    gli    le

di: del, dello, dell', della, dei, degli, delle

a: al, allo, all', alla, ai, agli, alle

da: dal, dallo, dall', dalla, dai, dagli, dalle

in: nel, nello, nell', nella, nei, negli, nelle

su: sul, sullo, sull', sulla, sui, sugli, sulle