La Revolució Industrial: Causes, Conseqüències i Moviment Obrer

La Revolució Industrial: Orígens i Desenvolupament

Comença el 1780 a Gran Bretanya. Es caracteritza per una natalitat alta i una mortalitat baixa. Les transformacions agràries inclouen el Sistema Norfolk i la introducció de màquines sembradores i recol·lectores. Les terres comunals es converteixen en terres privades, forçant els camperols pobres a vendre les seves terres i migrar a les fàbriques.

La Indústria Tèxtil i Siderúrgica

La indústria tèxtil i siderúrgica substitueixen el treball manual per màquines. Les fonts d'energia principals són el vapor, l'aigua, el carbó mineral i l'hulla. Les fàbriques concentren màquines i treballadors. L'augment de la població genera una gran demanda de teixits. Inicialment, s'utilitzen màquines hidràuliques, com la llanadora volant, que augmenta la velocitat i l'amplada de les peces. Més tard, apareixen la Spinning Jenny i la Waterframe. Finalment, les màquines de vapor (teler mecànic, màquines de filar automàtiques) consoliden les fàbriques.

Expansió a Europa i Amèrica

A Europa, Bèlgica destaca en la indústria tèxtil, carbó, ferro i vidre; França en aliments i teixits; Suïssa en teixits de luxe, màquines i rellotges; i Alemanya es prepara per la Zollverein el 1850. Als EUA, el 1840, es desenvolupen els recursos miners, la indústria tèxtil i el ferrocarril. Les conseqüències inclouen la mesura dels països pel seu nivell d'industrialització, el desenvolupament d'altres activitats econòmiques (transport, comerç, agricultura), l'expansió urbana i l'aparició del proletariat industrial.

El Transport i el Comerç

Gràcies a les màquines de vapor, sorgeixen el ferrocarril (amb la locomotora per trajectes curts i plans) i el vaixell de vapor (per rius i després amb bucs de ferro per grans canals entre oceans). El comerç s'afavoreix per la demanda i impulsa la liberalització dels intercanvis a escala internacional. La indústria impulsa el capitalisme industrial, amb inversions en fàbriques, inicialment individuals o familiars, i després amb societats que divideixen les accions en la borsa de valors.

Canvis Demogràfics i Socials

La població augmenta de 187 a 300 milions entre 1800 i 1870 per la reducció de la mortalitat (millora alimentària, avenços mèdics, higiene urbana). Sorgeix una nova societat basada en la valoració del treball i l'èxit personal: l'alta burgesia (rendistes, homes de negocis), la burgesia mitjana (professionals liberals), la baixa burgesia (petits comerciants) i la classe dominada (obrers industrials i camperols). El proletariat, format per camperols emigrats i artesans arruïnats, treballa en condicions pèssimes (jornades de 14-16 hores, fàbriques insalubres, salaris baixos) i viu amuntegat.

El Moviment Obrer

Inicialment, els obrers realitzen actes de protesta violents, com el ludisme (destrucció de màquines). Després, creen societats de socors mutus per ajudar-se en cas d'accident o acomiadament. Finalment, creen sindicats per aconseguir drets polítics i organitzar mesures de lluita.

Ideologies del Moviment Obrer

El socialisme proposa eliminar la propietat privada, causant de la divisió entre burgesia i proletariat, mitjançant una revolució i una dictadura transitòria. L'anarquisme busca la màxima llibertat individual, eliminant l'estat, la propietat privada i les creences religioses, mitjançant una revolució espontània i la substitució de l'estat per comunitats igualitàries. La Primera Internacional, integrada per sindicats de diversos països per lluitar contra el capitalisme a nivell internacional, va fracassar.