Revolució Industrial: Causes, Conseqüències i Impacte Social

Revolució Industrial

La població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput que es coneix com a revolució demogràfica.

Les causes van ser l'augment d'aliment i el progrés de la higiene i la medicina.

Es va produir una disminució de la mortalitat i un manteniment en la natalitat.

Revolució Agrícola

L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i una alça de preus agrícoles que va estimular a millorar els sistemes de producció per augmentar la productivitat.

• Canvis en l'estructura i la propietat de la terra: la propietat senyorial es va convertir en una propietat privada, de tal manera que els seus propietaris podien tancar les seues propietats.
• Nous mètodes i tècniques de cultiu: la innovació va ser la supressió del guaret, substituïda pel sistema Norfolk. S'inicia una mecanització progressiva de les tasques agrícoles, la introducció de nous cultius i l'expansió de la ramaderia.

Les màquines al començament eren molt senzilles però eficaces, van anar substituint el treball manual. Va produir un augment de la productivitat i una disminució dels costos, i permetia vendre més barat.
Les primeres màquines eren accionades per la força humana i després per energia hidràulica, però la font d'energia que va revolucionar va ser el vapor.
La màquina de vapor, que utilitzava el carbó com a combustible, es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial.
La mecanització i les noves fonts d'energia van generalitzar el sistema fabril de producció, que consisteix en la concentració d'obrers i màquines en grans edificis.

La Indústria Tèxtil

A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó.

Per a poder fabricar més quantitat, van començar una sèrie d'innovacions:

• Llançadora volant: augmentant la velocitat.
• Màquines de filar: incrementant la producció del fil.
• Teler mecànic.

La Siderúrgia

La siderúrgia va ser l'invent que va permetre una major producció de ferro. Va ser clau la utilització del carbó de coc, de gran potència calorífica. Van inventar un convertidor per a transformar ferro amb acer.

La Burgesia

La burgesia es va convertir en la classe dirigent. Era la propietària d'indústries i dels negocis, però no consistia en un grup homogeni:

• Gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris de fàbriques.
• Mitjana burgesia: composta per professionals liberals, alts funcionaris i comerciants.
• Petita burgesia: botiguers i artesans, les condicions de vida dels quals a penes es diferenciaven de les del proletariat.

Obrers

Els treballadors de les fàbriques, així com llauradors a jornal, formaven part del proletariat. Era el grup més nombrós i desfavorit de la societat.

No tenien cap legislació que fixara les condicions laborals. Els empresaris establien els horaris, els salaris i els dies festius.

Les seues condicions de vida i feina eren molt dures, i la jornada laboral durava de 12 a 14 hores. Les remuneracions eren insuficients per mantenir una família, així que la situació obligava a treballar dones i xiquets per un sou inferior al dels homes.

Als tallers no hi havia condicions higièniques.

Liberalisme i Capitalisme

Una sèrie de pensadors britànics van definir el liberalisme. Va destacar Adam Smith, que va establir els principis del liberalisme en la seua obra:

• L'interès personal i la recerca del màxim benefici.
• Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda.
• L'estat s'ha d'abstenir d'intervenir en el funcionament de l'economia.

El capitalisme origina crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament. La conseqüència social més greu és l'augment de l'atur.

L'oferta tendeix a augmentar més ràpidament.

Bancs i Finances

La banca va tenir un paper important en el desenvolupament del capitalisme perquè es va convertir en un intermediari entre els estalviadors. Els bancs van subministrar préstecs a empreses, van fer les inversions i van facilitar els pagaments amb xecs i lletres de canvi.

La Revolució dels Transports

Es va produir una millora de les vies de comunicació tradicionals.

El fenomen realment innovador va ser incorporar la màquina de vapor al transport.

El ferrocarril s'utilitzava a les mines: les vagonetes es movien sobre rails de fusta. La innovació va ser un nou sistema de rails de ferro amb rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament. Stephenson va fer la invenció de la locomotora, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.

Després, la màquina de vapor es va incorporar al transport marítim: els vaixells de vapor construïts amb ferro van substituir els de vela.