La Revolució Industrial: Causes, Capitalisme i Moviments Obrers

La Revolució Industrial: Origen i Canvis

La Revolució Industrial és una sèrie de canvis econòmics i tecnològics que va començar a Gran Bretanya al segle XVIII.

Què és l'Activitat Industrial?

L'activitat industrial consisteix a convertir recursos primaris en productes manufacturats fets amb màquines.

Revolució Demogràfica

La mortalitat va disminuir molt, i per tant, la població va augmentar considerablement.

Revolució Agrària

La producció va augmentar molt utilitzant el Sistema Norfolk (rotació quadriennal), substituint l'antic sistema de guaret.

• Abans s'utilitzava només el 50% de la terra; amb el nou sistema, el 75%.

Això va provocar que la majoria de la gent que treballava al camp es traslladés a la ciutat, augmentant la producció general.

Innovacions Tecnològiques i Expansió

La Màquina de Vapor i Sectors Pioner

El canvi tecnològic més important va ser la màquina de vapor, utilitzada inicialment per a un ferrocarril de les mines.

• El primer sector principal que la va utilitzar va ser el tèxtil.
• Els dos sectors pioners van ser el tèxtil i el siderúrgic (ferro).

Lideratge de Gran Bretanya

Gran Bretanya era el principal dominant del mercat mundial, ja que es va apoderar del sector tèxtil.

• El sector siderúrgic va tenir un gran impuls a Gran Bretanya l'any 1840.
• El 1855 van començar a utilitzar acer, i més tard, alumini, que pesava menys.

Expansió de la Industrialització

A Europa, la industrialització va arribar a:

• França, Alemanya, Bèlgica, Nord d'Itàlia, País Basc i Catalunya.

Fora d'Europa, es va estendre al Japó i als Estats Units (EUA).

El Capitalisme i el Liberalisme Econòmic

La Revolució Industrial va portar amb si el Capitalisme.

Aquest sistema es basa en el Liberalisme Econòmic, teoritzat per Adam Smith.

Característiques del Capitalisme

• El motor de l’economia és l’interès personal.
• Defensa de la propietat privada.
• Els preus dels productes són marcats pel mercat, que funciona per la llei d’oferta i demanda.
• L’Estat ha de restar al marge de l’activitat econòmica, ja que és el mercat qui autoregula l’economia.

L'Emergència de les Classes Socials

Amb la fi de l’absolutisme, els estaments socials van desaparèixer i van sorgir les Classes Socials.

Determinació de la Classe Social

La classe social es determinava per:

1. La posició que s’ocupava en el procés de producció econòmica.
2. La possessió de propietats i capital.

A diferència dels estaments, ara es podia canviar de classe amb mèrits propis.

Divisió Social al Segle XIX

A partir del segle XIX, la societat es va dividir en:

• Grup Classe Dominant: Burgesia i Noblesa.
• Classes Dominades: Proletaris, camperols i pagesos.

La Burgesia: Alta, Mitjana i Petita

Alta Burgesia

Són la fracció més rica i poderosa econòmicament:

• Són banquers, rendistes o grans propietaris industrials.
• S’identifiquen amb el liberalisme conservador, que volia una democràcia a la mida dels grans propietaris, excloent-hi les classes populars.
• En alguns països europeus es va produir un maridatge via matrimonial entre l’alta burgesia i l’antiga alta noblesa (Capital + Títol).

Burgesia Mitjana

• Són sectors intermedis pel seu volum de negocis o propietats.
• Normalment orbiten al voltant de l’alta burgesia i aspiren a integrar-s’hi.

Petita Burgesia

• Són botiguers, petits comerciants, funcionaris i professions liberals (metges, advocats, professors).
• Políticament, impulsen el liberalisme progressista.
• Poden tenir xocs d’interessos amb altres sectors burgesos, particularment amb l’alta burgesia.

El Proletariat i el Moviment Obrer

A partir d’aquesta consciència primària, els obrers es van anar organitzant i madurant la seva resposta al sistema capitalista durant el segle XIX:

• Luddisme (Liderat per Neil Ludd): Culpaven les màquines de la pèrdua de feina.
• Sindicalisme: Organitzacions que donaven suport als obrers.
• Socialisme Utòpic (Saint Simón, R. Owen): Buscava crear una societat igualitària sense canviar el sistema capitalista.
• Socialisme Científic (K. Marx i F. Engels): Proposava que els obrers creessin un partit polític i fessin una revolució per establir el comunisme.
• Anarquisme (M. Bakunin): Similar al socialisme, però sense voler crear un partit polític. Es dividia en:
  • Anarcocomunisme (sovint associat al terrorisme).
  • Anarcosindicalisme (basat en sindicats).

L'Internacionalisme Obrer

L'internacionalisme promovia la lluita global contra el capitalisme, sense distinció de banderes.

La Primera Internacional (AIT)

La Primera Internacional (Associació Internacional de Treballadors - AIT) es va fundar a Londres, agrupant socialistes i anarquistes.

Es van separar a causa de les diferències ideològiques:

• Els anarquistes acusaven els socialistes de voler crear noves classes socials.
• Els socialistes consideraven els anarquistes individualistes i poc organitzats.

Els anarquistes van continuar amb l'AIT (1872), mentre que els socialistes van crear la Segona Internacional a París (1887).