La Revolució Industrial: Causes, Canvis i Liberalisme Econòmic

Unitat 2: La Revolució Industrial

És un canvi molt important que significa una transformació radical en la societat. Afecta tots els països d'una manera o una altra. Serà un procés lent i els canvis es produiran també lentament.

Revolució Agrícola

• Canvis tècnics: L'arada. Jethro Tull inventa la sembradora mecànica, es sembrava més ràpid i no es perdien tantes llavors, per tant, el rendiment augmentava.
• Canvis en el conreu: Substitució del guaret per la rotació de conreus (sistema Norfolk). En el guaret es deixava una part sense conrear durant un temps perquè es recuperés. Amb el sistema Norfolk tenien un rendiment més alt, sembraven més coses, combinaven el blat amb naps i farratge, i introduïen animals perquè oxigenaven la terra i la nodrien.
• Tancament de terres (Enclosures): El Parlament anglès va aprovar lleis (Enclosure Acts) que obligaven a tancar les terres comunals i les propietats. Molts camperols no tenien diners per fer-ho i les seves terres van ser comprades per nobles i la burgesia. Es van privatitzar terres comunals (boscos, pastures...). Com a conseqüència, molts pagesos van emigrar a les ciutats.

Impacte Tecnològic: Siderúrgia i Ferrocarril

Gràcies a les noves màquines i fonts d'energia, es van desenvolupar la siderúrgia i la metal·lúrgia. La pudelació va ser un procés clau per eliminar les impureses del ferro i obtenir acer de millor qualitat. El ferrocarril va donar l'impuls definitiu a aquests sectors. Tot i que la construcció de canals al segle XVIII havia estat important a Anglaterra, el ferrocarril va revolucionar el transport: afavoria l'enginyeria civil, era ràpid i podia transportar materials molt pesants.

Capitalisme Financer i Expansió

Paral·lelament al procés de mecanització, es va desenvolupar el capitalisme financer, amb la creació de societats anònimes i la borsa. Això va afavorir tant el comerç nacional com l'internacional.

La industrialització es va estendre des de la Gran Bretanya:

• Primers seguidors: Bèlgica i França. Més tard, Alemanya esdevindria una gran potència industrial.
• Països d'industrialització tardana: Espanya, Itàlia, Grècia, Imperi Austrohongarès, Rússia... s'incorporarien durant el segle XIX.
• Noves potències (finals s. XIX): Japó i els Estats Units emergirien amb gran força.

Liberalisme Econòmic

Principis de l'economia liberal:

• Propietat privada
• Lliure empresa, lliure contractació, lliure regulació
• Mercat lliure (regulat per la llei de l'oferta i la demanda)

La base de l'economia liberal és la propietat privada. Els individus són lliures per crear empreses, contractar i comerciar. Es defensa que el mercat s'autoregula mitjançant la llei de l'oferta i la demanda, sense necessitat d'intervenció externa (institucions o Estat). Això promou el lliurecanvisme (comerç internacional sense aranzels).

Bases Teòriques del Liberalisme

• Adam Smith (Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions):
  • Defensa la iniciativa privada enfront de l'Estat (mínima intervenció estatal).
  • La riquesa procedeix del treball humà.
  • L'augment de la productivitat s'aconsegueix amb l'especialització i la divisió tècnica del treball.
• Thomas Malthus (Assaig sobre el principi de la població):
  • La població creix més ràpidament que els recursos (aliments).
  • Això pot provocar crisis de subsistència ("crisis malthusianes").
  • Proposa controlar la natalitat.
• John Stuart Mill (Principis d'economia política):
  • Defensa la iniciativa individual, l'acumulació de capital i el lliure mercat competitiu.
  • Intueix possibles problemes futurs del sistema capitalista (estancament).
  • Considera que l'Estat hauria d'intervenir en àmbits com l'educació, la fiscalitat i la regulació laboral.

Proteccionisme vs. Lliurecanvisme

Enfront del lliurecanvisme, van sorgir teories proteccionistes que defensaven la imposició d'aranzels (impostos) als productes estrangers per afavorir la indústria nacional.

La Borsa

La borsa és un mercat on es compren i venen valors (accions d'empreses, deute públic, etc.), fonamental per al capitalisme financer.