Revolució Industrial: Causes, Canvis i Conseqüències

Revolució Industrial

Introducció

Les revolucions són períodes que han suposat canvis històrics importants i que fan canviar la mentalitat. La Revolució Industrial va ser un període farcit de fets que va fer que es passés d'un món agrari a un món industrial, i això va comportar el naixement d'una nova classe social: el proletariat.

Causes

Canvis en l'agricultura:

• Nous sistemes de conreu com ara el sistema Norfolk, que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres i va suprimir el guaret.
• Noves màquines: es van introduir nous mètodes de sembrada com ara el Jethro Tull, es van introduir noves eines com l'arada de Rotterdam i nous conreus com les patates, el blat de moro...
• A més, es van començar a utilitzar els fertilitzants.

Augment de la població:

• Cal recordar la major disponibilitat d'aliments i la desaparició de la crisi de subsistència, juntament amb els avenços higiènics i sanitaris.

Canvis en l'agricultura

• Augmenta la producció d'aliments, la qual cosa va permetre mantenir una població en expansió.
• Es va reduir la mà d'obra necessària, obligant a molts pagesos a emigrar a les ciutats. Aquests pagesos constituïen mà d'obra barata per a les noves indústries.
• Els grans propietaris de terres van començar a acumular grans capitals que van ser reinvertits en la indústria.

Innovacions tècniques i en l'organització laboral

• Expansió del comerç a llarga distància, que va estimular les manufactures i va permetre l'acumulació de capital.
• El desenvolupament de la indústria rural (Domestic System): indústria de caràcter rural que conjugava el treball agrícola amb la manufactura de peces tèxtils.
• Les màquines van substituir les fonts d'energia animades per les fonts d'energia inanimades, com ara el vapor.
• Va aparèixer el sistema fabril: hi treballaven centenars de persones que produïen en sèrie.

Primera Revolució Industrial (s. XVIII-1870)

Es pot dividir en dues fases. La primera fase, fins al 1830, va destacar la indústria tèxtil; a la segona, la indústria siderúrgica.

Indústria tèxtil

• La clau va ser la indústria cotonera, que va desplaçar la llanera en importància.
• La producció en massa es va destinar tant al mercat intern com a l'exportació.
• Ho va constituir l'augment de la demanda, la prohibició d'importar cotó des de l'Índia, l'existència de grans plantacions a Nord-amèrica i la inexistència de reglamentacions gremials. Per tant, la producció va augmentar molt.

Indústria siderúrgica

• Va ser el sector decisiu per a la industrialització.
• El carbó va ser el principal combustible del s. XIX, ja que alimentava les màquines de vapor. La industrialització necessitava un combustible per a les fàbriques.
• A partir de 1732, Darby va iniciar el canvi de carbó vegetal al mineral.
• La demanda de ferro va estimular els avenços a la planta siderúrgica.
• L'any 1856 es va inventar el convertidor de Bessemer, que permetia transformar el ferro en acer.
• El 1829, Stephenson va inventar la locomotora i, per l'any 1860, la xarxa ferroviària anglesa estava acabada.
• De fet, el vapor es va aplicar al transport marítim i terrestre, originant una revolució dels transports. Això va resultar clau, ja que va permetre ampliar el mercat.

Extensió de la Primera Revolució Industrial

Dins l'Europa continental, cal diferenciar els First Comers (primers països a arribar a la industrialització, com ara Gran Bretanya, França o Bèlgica) dels països perifèrics que van arribar més tard, com ara Rússia, Espanya o Dinamarca. Fora d'Europa, van destacar els Estats Units i el Japó.

Conseqüències de la Primera Revolució Industrial

Liberalisme econòmic

• Els seus principis van ser creats a finals del s. XVIII pels pensadors de l'escola clàssica.
• Adam Smith defensava l'interès personal. En matèria econòmica, els interessos s'equilibraven a partir de la llei de l'oferta i la demanda.
• La "bíblia" del liberalisme econòmic va ser el llibre de Smith Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776).
• David Ricardo va enunciar la llei del valor-treball, que volia dir que el treball és una mercaderia que s'ha de pagar. També va enunciar la llei de bronze dels salaris, que deia que els salaris no pujarien per sobre del mínim imprescindible.
• Thomas Malthus va parlar del desequilibri entre la població i els recursos.

El capitalisme

• Es va configurar com un sistema en què els instruments de producció i el que s'hi produeix són de propietat privada.
• Ara bé, és la burgesia la que posseeix els mitjans de producció, mentre que els treballadors són assalariats.

El procés d'urbanització

• Les fàbriques es van situar a les ciutats i cap allà van emigrar els camperols (èxode rural).
• Les ciutats es van fer més grans i es va donar una segregació urbana: els burgesos vivien a uns barris i el proletariat a uns altres.
• Això es va anomenar "Canvi d'organització" i es va produir a Barcelona l'any 1854.

Augment de la població

• Es va produir com a conseqüència del manteniment d'elevades taxes de natalitat i de la reducció de la mortalitat.
• Aquest increment (explosió blanca) va ser més significatiu a les ciutats que als pobles i es va canalitzar cap a les colònies.

El naixement de la societat capitalista

• És una societat de classes basada en la meritocràcia.
• Aquesta societat suposa la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé, la igualtat legal no es correspon amb la igualtat social, estructurada al voltant de la burgesia i el proletariat.
• La cúspide social, l'alta burgesia, era un grup heterogeni format per empresaris, banquers i grans propietaris.
• La burgesia, propietària dels mitjans de producció, va guanyar importància en detriment de l'aristocràcia.
• Paulatinament, es va anar creant la classe mitjana, formada per professions liberals. Organitzaven la societat segons els seus valors i les seves idees. Constitueix la nova classe dominant amb poder econòmic, polític i cultural.
• Els assalariats eren el gruix de la societat i vivien de vendre la seva capacitat de treball.
• La precarietat laboral era molt alta, amb salaris molt baixos, atur i jornades de 14 hores. La manca de regulació propiciava tota mena d'abusos.
• La societat industrial considerava una clara diferència per gèneres. L'home ocupava l'esfera pública, mentre que la dona cuidava de la casa. A les famílies pobres, les dones treballaven amb un sou inferior al dels homes.