La Revolució Industrial: Causes, Avenços i Conseqüències

La Revolució Industrial

Conjunt de canvis tecnològics amb un gran impacte en el procés productiu a nivell econòmic i social. S'inicia a Anglaterra al segle XVIII.

Causes de la Revolució Industrial

• Creixement de la població: A causa del descens de la mortalitat i el manteniment de taxes de natalitat elevades.
• Transformacions agrícoles: Com el tancament de camps (enclosures) i la implementació de nous sistemes de conreu com el sistema Norfolk.
• Canvis en el sistema de producció: Introducció de millores tècniques i fonts d'energia com la màquina de vapor, donant lloc al sistema fabril.
• Canvis en el comerç: Ampliació del mercat nacional i internacional, amb mesures com la desaparició progressiva dels aranzels interns.
• Canvis en el transport: Millora de les vies de comunicació (carreteres, canals fluvials) i, sobretot, l'aparició i expansió del ferrocarril.

Avenços Tècnics Principals

• Indústria tèxtil: Invents clau com la llançadora volant de Kay i diverses màquines de filar (Spinning Jenny, Water Frame, Mule Jenny) que van mecanitzar la producció de teixits.
• Siderúrgia: Millores com el pudelatge i laminatge del ferro, i el convertidor de Bessemer per a la fabricació massiva d'acer.
• Mineria: El carbó esdevé la principal font d'energia. S'introdueixen millores en l'extracció (ús de bigues de ferro, rails, llums de seguretat).

Revolució dels Transports

• Ferrocarril: Considerat el primer vehicle impulsat per la màquina de vapor. Va ser el resultat de la unió de dos mecanismes: els rails i la locomotora (destacant la de Stephenson, 1829). Permetia traslladar persones i mercaderies de forma ràpida i a gran escala.
• Vaixells de vapor: Aplicació de la màquina de vapor a la navegació, escurçant significativament els temps de travessia marítima i fluvial.

Revolució del Comerç i Capitalisme

La Revolució Industrial impulsa el capitalisme i dóna pas a una economia de mercat, on no només es produeix per a l'autoconsum, sinó principalment per a la venda, incloent un important comerç exterior.

Capitalisme

Sistema econòmic on els mitjans de producció (fàbriques, màquines, terres) són de propietat privada. Es basa en la inversió d'un capital per obtenir un benefici. Es desenvolupen les societats anònimes, on el capital es divideix en accions que es compren i venen a través de la borsa.

Liberalisme Econòmic

Doctrina econòmica, associada a pensadors com Adam Smith, que defensa la mínima intervenció de l'Estat en l'economia i el lliure mercat. Advoca per la lliure competència i el lliure comerç, sovint oposant-se a impostos com els aranzels que graven l'entrada de productes estrangers.

Etapes de la Industrialització

Primera Revolució Industrial (aprox. 1760-1870)

• Fonts d'energia: Carbó i vapor.
• Sectors clau: Tèxtil (cotó) i siderúrgic.
• Transports dominants: Ferrocarrils i vaixells de vapor.
• Països pioners: Gran Bretanya, seguida per Bèlgica i França.

Segona Revolució Industrial (aprox. 1870 en endavant)

• Noves fonts d'energia: Petroli i electricitat.
• Nous sectors clau: Metal·lúrgic (acer, alumini), químic, elèctric.
• Nous transports: Automòbils, avions.
• Noves potències industrials: Alemanya, Estats Units (EUA), Japó.

La Nova Societat de Classes

La industrialització consolida una societat de classes, on la posició social ve determinada principalment per la riquesa i la propietat, i no pel naixement com a l'Antic Règim. Teòricament, existia mobilitat social (possibilitat de pujar o baixar d'escala social).

Burgesia

Classe propietària dels mitjans de producció. Es dividia en:

• Gran burgesia: Grans empresaris industrials, banquers, grans comerciants.
• Mitjana burgesia: Professionals liberals (advocats, metges), funcionaris d'alt rang.
• Petita burgesia: Petits comerciants, botiguers, empleats, artesans amb taller propi.

Proletariat

Classe obrera industrial, que només posseïa la seva força de treball (mà d'obra) que venia a canvi d'un salari. Estaven sotmesos a una dura disciplina laboral, amb jornades molt llargues (sovint 14-16 hores), salaris baixos, condicions de treball insalubres i perilloses, i sense protecció social (assegurances de malaltia, atur o jubilació).

Moviment Obrer: Primeres Formes d'Organització

Davant les dures condicions de vida i treball, els obrers van començar a organitzar-se:

• Luddisme: Moviment caracteritzat per la destrucció violenta de màquines, ja que les consideraven responsables dels baixos salaris i de l'atur obrer.
• Societats d'Auxili Mutu: Primeres agrupacions de resistència obrera. Els seus membres pagaven una quota per crear un fons comú que ajudava els treballadors afiliats en cas de malaltia o atur.
• Sindicats: Associacions estables d'obrers d'un mateix ofici o ram productiu (Trade Unions a Gran Bretanya) per defensar els seus interessos laborals (millors salaris, reducció de jornada, etc.). Un exemple primerenc d'agrupació de diversos oficis va ser la Great Trade Union (1834) a Gran Bretanya.

Ideologies del Moviment Obrer

Marxisme

Teoria política i econòmica resultat de la col·laboració de Karl Marx i Friedrich Engels. Van denunciar l'explotació dels treballadors inherent al sistema capitalista i defensaven la necessitat d'una revolució obrera per destruir-lo. Els seus objectius principals eren:

• La conquesta del poder polític per part del proletariat (dictadura del proletariat).
• L'establiment final d'una societat comunista, sense classes socials ni propietat privada.

Van impulsar la creació de partits polítics obrers socialistes per organitzar la classe treballadora i lluitar pels seus objectius.

Anarquisme

Corrent ideològic que, tot i no ser una doctrina única, aplega les idees de diversos pensadors com Pierre-Joseph Proudhon o Mikhaïl Bakunin. Els seus principis fonamentals inclouen:

• Exaltació de la llibertat individual per sobre de tot.
• Rebuig de qualsevol forma d'autoritat, especialment de l'Estat.
• Defensa de l'acció directa (vagues, boicots, etc.) i, per a alguns corrents, la vaga general revolucionària com a mitjà per transformar la societat.
• Oposició a la participació política parlamentària.
• Cerca d'una societat basada en la lliure associació dels individus, sense classes, sense Estat ni propietat privada (defensa de la propietat col·lectiva o el col·lectivisme).

Internacionalisme

Principi fonamental tant del marxisme com de l'anarquisme, que defensava la necessitat d'unir els obrers de tot el món ("Proletaris de tots els països, uniu-vos!") per lluitar conjuntament per la seva emancipació, superant les fronteres nacionals. Aquest ideal va portar a la creació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional (1864), on van confluir inicialment marxistes, anarquistes i sindicalistes de diversos països, tot i que les diferències ideològiques van provocar-ne la divisió posteriorment.