Revolució Industrial a Catalunya i Impacte de la Guerra del Francès

La Indústria Moderna a Catalunya: Les Manufactures d'Indianes

A principis del segle XIX, la indústria tèxtil cotonera, centrada en la fabricació d'indianes (teles de cotó estampades), va experimentar canvis profunds a Catalunya, marcant l'inici de la Revolució Industrial.

A mitjans del segle XVIII, van sorgir fàbriques amb una nova organització del treball i la producció. Aquest sistema, que concentrava la producció i la mà d'obra en un únic espai, requeria un capital més elevat que les manufactures tradicionals.

Les transformacions agràries i l'augment de la renda agrícola van impulsar la demanda de productes tèxtils al mercat interior català. Els beneficis agrícoles i els provinents del comerç colonial es van invertir en les noves indústries.

L'auge del comerç de cotó amb Amèrica, abundant i a bon preu, va permetre la incorporació de màquines més eficients. El mercat americà absorbia part de les indianes catalanes, però la competència anglesa, de major qualitat, va obligar a la introducció d'innovacions tècniques, com les màquines de filar angleses. La prohibició d'importar cotó filat a principis del segle XIX va impulsar definitivament la indústria moderna del cotó.

Impacte de la Revolució Francesa i la Guerra del Francès

La Revolució Francesa (1789)

L'any 1789, la Revolució Francesa va marcar l'inici de l'època contemporània, amb els seus ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. Davant la influència revolucionària, Carles IV va suprimir les idees il·lustrades i va nomenar Manuel Godoy secretari d'Estat.

L'Ocupació Napoleònica

El 1807, Espanya va signar el Tractat de Fontainebleau, permetent l'entrada de l'exèrcit francès per ocupar Portugal, aliat de Gran Bretanya. Aprofitant la situació, les tropes franceses van ocupar places estratègiques a Espanya.

La por a la invasió va provocar la fugida de la família reial a Aranjuez. Aquest fet va desencadenar el Motí d'Aranjuez, impulsat per nobles i eclesiàstics, i protagonitzat per soldats i sectors populars, que exigien la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII.

Carles IV va demanar ajuda a Napoleó, qui, aprofitant la debilitat dels Borbons, va forçar l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona. Napoleó va nomenar el seu germà, Josep I, rei d'Espanya.

Es van convocar Corts a Baiona, on es va aprovar l'Estatut de Baiona, una constitució de caràcter reformista que abolia privilegis i reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l'accés als càrrecs públics.

Revoltes Populars i Juntes

Els conflictes entre els soldats francesos i la població van derivar en l'aixecament de Madrid del 2 de maig de 1808, una revolta popular que va evidenciar l'esfondrament institucional de l'Antic Règim. Davant el buit de poder, van sorgir les juntes, formades per notables que organitzaven la resistència, canalitzaven l'agitació popular i mantenien l'ordre públic.

Les juntes provincials es van coordinar en la Junta Suprema Central, presidida pel comte de Floridablanca, que va reconèixer a Ferran VII com a rei legítim.

Actituds Socials i Polítiques

La guerra va empitjorar les condicions de vida, especialment de les classes populars i la pagesia. La presència de l'exèrcit francès va sotmetre la població a extorsions i abusos.

Davant la invasió francesa, van sorgir diferents actituds:

• Els afrancesats (reformistes, il·lustrats, intel·lectuals i homes de negocis) veien en la monarquia de Josep I una oportunitat per modernitzar el país.
• L'oposició als francesos, majoritària, estava lligada a la defensa de Ferran VII i la religió catòlica, però amagava actituds ideològiques diverses:
  • La noblesa i el clergat desitjaven el restabliment de l'absolutisme.
  • Els reformistes moderats aspiraven a un programa de reformes dins de l'Antic Règim.
  • Els liberals (burgesos, intel·lectuals, professionals) lluitaven per un règim constitucional basat en la sobirania nacional, la separació de poders i les llibertats individuals.

Costos de la Guerra

La Guerra del Francès va tenir un impacte devastador. Les guerrilles, el saqueig i els robatoris van afectar greument la població civil. La mortalitat es va disparar i la natalitat va caure en picat.

L'economia va quedar arruïnada. La producció agrícola es va desplomar i la indústria va col·lapsar. El sector tèxtil català va patir una forta sotragada per l'aturada del comerç amb Amèrica. El comerç interior es va paralitzar i el transport es va veure afectat per la confiscació de bestiar.

La guerra va generar un deute públic inassumible, agreujat per la pèrdua de les colònies americanes, que va suposar una disminució dràstica dels ingressos de l'Estat.