Segona Revolució Industrial i Capitalisme: Fites i Impacte Social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,48 KB

Moviments Demogràfics Clau al Segle XIX

  • Emigració de població russa cap a Sibèria i de la Xina cap a Manxúria.
  • A la segona meitat del segle XIX, el desplaçament cap a les ciutats (urbanització).

Fites Econòmiques i Socials (1850-1914)

  • 1870: Crisi de sobreproducció.
  • 1850: Aparició de les societats anònimes.
  • 1850-1914: Desenvolupament de les empreses multinacionals.
  • 1861-1865: Guerra de Secessió als EUA (Estats del Nord, industrialitzats i demòcrates, contra els Estats del Sud, agrícoles i endarrerits).
  • 1880: Inici de la Segona Revolució Industrial.

Agricultura Expansiva: Definició i Característiques

Tipus d'agricultura que busca el benefici econòmic principalment a través del baix cost d'explotació, més que per un rendiment elevat.

Pilars de la Segona Revolució Industrial i el Capitalisme

  • El triomf del sistema econòmic capitalista, amb l'auge de les societats anònimes.
  • L'aparició de noves formes d'energia: l'electricitat i el petroli.
  • L'expansió a escala planetària mitjançant intercanvis comercials internacionals (proteccionisme i lliurecanvisme).

Què és la Productivitat?

És la relació entre la producció obtinguda i la quantitat de mitjans necessaris per produir-la.

Definició de Producció

La producció és la suma de tots els béns i serveis obtinguts com a resultat d'uns sistemes productius.

Innovacions en el Transport d'Electricitat

El 1882, Marcel Deprez va fer possible el transport del corrent elèctric transformant-lo en alta tensió, mentre que l'alternador i el transformador (1897) van millorar-ne l'eficiència.

Conseqüències del Desenvolupament Capitalista

  • Construcció de societats anònimes.
  • La concentració industrial.
  • Creixement constant, però desigual, amb crisis periòdiques.

Tipus de Concentració Industrial

Concentració horitzontal:
Concentració d'empreses de la mateixa branca de producció.
Concentració vertical:
Concentració en sectors concrets de la cadena de valor (ex: sectors bancaris, ferroviaris, navegació, metal·lúrgia).

Formes de Concentració Empresarial

Càrtel:
Acords entre empreses per controlar el mercat.
Trust:
Fusió d'empreses per crear un monopoli.
Hòlding:
Grup financer format per diverses empreses i bancs.

Fases Econòmiques (1873-1914)

  • 1873-1895: Caracteritzada per l'estancament econòmic (la Gran Depressió).
  • 1895-1914: Tendència expansiva, impulsada per l'augment de la venda de béns de consum i l'expansió internacional.

El Dret d'Associació i la Defensa Laboral

La primera reivindicació dels treballadors va ser el dret d'associació. Gran Bretanya va ser el primer país a reconèixer-lo l'any 1824. Aquest dret permetia la defensa col·lectiva de les condicions salarials i laborals d'un ofici.

Corrents Ideològics del Segle XIX

Socialistes utòpics:
Robert Owen, Saint-Simon, Pierre-Joseph Proudhon.
Socialisme científic:
Karl Marx i Friedrich Engels.
Anarquisme:
Mikhaïl Bakunin.

La Primera Internacional (AIT)

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) va ser fundada el 1864. Els seus orígens es troben en l'Exposició Universal de Londres de 1862, on es va establir contacte entre obrers francesos i britànics. Karl Marx va defensar que la classe obrera havia de participar en la lluita política i conquerir el poder per transformar la societat. Les discrepàncies entre anarquistes i socialistes van provocar la seva dissolució el 1876. Un dels seus objectius principals era organitzar els sindicats.

La Segona Internacional

A diferència de la Primera Internacional, no va incloure els anarquistes. Els partits socialistes alemanys i britànics advocaven per reformes i la participació parlamentària, mentre que altres s'inclinaven per postures més revolucionàries. Dins dels estats autoritaris, les tendències socialistes sovint eren més radicals. La seva fi va arribar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, ja que els partits socialistes membres van ser incapaços d'impedir el conflicte bèl·lic.

Entradas relacionadas: