Segona Revolució Industrial i Canvis Polítics al Segle XIX

La Segona Revolució Industrial

A partir de 1870 es van assajar noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. En el sector siderúrgic es va desencadenar un gran progrés amb la invenció del forn Bessemer. La producció i la distribució de l'electricitat va originar la indústria elèctrica i va possibilitar el desenvolupament de nous mitjans de transport. La indústria química va fer servir diverses matèries primeres per a fabricar nous productes. La Gran Bretanya va perdre la supremacia industrial.

El Naixement de la Gran Empresa

Les empreses eren menudes i pertanyien a una sola persona. A mesura que va avançar la industrialització, les fàbriques van anar creixent de dimensions. Per això, es van crear societats anònimes, on les empreses es divideixen en accions.

Nous Sistemes de Producció

El taylorisme va dividir el treball en tasques breus, les quals es cronometraven amb exactitud. El fordisme feia que els productes passessin a través d'una cadena de muntatge. Hi hagué un procés de concentració empresarial:

• Càrtel: acord informal entre empreses per a acordar preus.
• Trust: fusió de totes les empreses en una de sola.
• Holding: una gran empresa controla totes les altres.

Nacionalisme

El nacionalisme sorgeix quan un poble se sent nació i vol independitzar-se.

Els Moviments Nacionalistes Disgregadors

Bèlgica es va convertir en un estat independent. El primer territori que es va independitzar dels turcs va ser Grècia el 1829.

Els Moviments Unificadors: Itàlia i Alemanya

Altres moviments nacionalistes van possibilitar la unió de poblacions que estaven dividides. La península Itàlica estava dividida en diversos estats. El procés d'unificació d'Itàlia va ser liderat per Piemont. Prússia va ser l'estat que va liderar la unificació alemanya. A partir de 1862, el rei Guillem I de Prússia i Bismarck van accelerar la unificació per via militar.

L'Esclavitud i la Guerra de Secessió

L'enfrontament entre estats abolicionistes i estats esclavistes es va intensificar a mitjans del segle XIX. El 1860 va ser elegit president del país Abraham Lincoln, que s'oposava a l'extensió de l'esclavitud. La Guerra de Secessió (1861-1865) va acabar amb la victòria del nord.

L'Imperialisme

Implica l'extensió del domini d'un país sobre uns altres. El país que conquereix és la metròpoli (Gran Bretanya, França, Alemanya) i les colònies (Kenya) són els territoris conquerits.

Causes Econòmiques

Es buscaven matèries primeres, mercats per a vendre i oportunitats d'inversió.

Causes Polítiques

L'expansió territorial servia per a augmentar el prestigi d'un país arreu del món i enfortir l'orgull nacional (xovinisme).

Causes Demogràfiques

Molts europeus van emigrar a Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Canadà, formant les anomenades colònies de poblament.

Causes Ideològiques

No es pot entendre la intensitat de l'imperialisme sense tenir en compte la força que tenien les ideologies racistes a Occident. Els occidentals estaven convençuts que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles.

Grans Imperis

• Britànic: va ser el més extens. Durant el regnat de Victòria I (1837-1901) es van conquerir Gibraltar, Suez i Hong Kong. L'Índia era la colònia més important.
• Francès: va ser la segona potència. Ocupava terres al nord d'Àfrica i a la península d'Indoxina a Àsia.
• Belga: es va estendre pel Congo.
• Alemany: pel sud d'Àfrica.
• Italià: va ocupar Trípoli, Eritrea i Somàlia.
• Estats Units: després de derrotar Espanya, van ocupar Filipines i Puerto Rico i van controlar Cuba (1898).

L'Administració de les Colònies

• Colònies: estaven sotmeses a la sobirania de la potència colonitzadora i eren administrades per aquesta, com el Congo Belga.
• Protectorats: les potències colonials controlaven la política exterior i l'explotació de les riqueses del país, com Gran Bretanya a Egipte.
• Concessions: eren territoris que pertanyien a un país independent, però les potències occidentals hi aconseguien avantatges comercials, com a la Xina.
• Dominis: eren colònies per a blancs d'aquella mateixa colònia. Gaudien de més prestigi i més economia.

Liberalisme i Autoritarisme a Europa

Hi havia països amb sistemes polítics autoritaris, com Rússia, Alemanya i l'Imperi Austrohongarès. La monarquia elegia el govern i era el cap de l'exèrcit. Els parlaments no podien oposar-se al monarca. La població no tenia drets.

D'altra banda, hi havia països amb règims liberals, com el Regne Unit o França, que van ampliar el sistema polític. Els parlaments controlaven l'acció dels governs. Es van reconèixer nous drets. Es va ampliar el dret de sufragi universal masculí, i els homes podien votar sense importar la seva riquesa. Els partits socialistes van començar a tenir representants.

Moviment Sufragista

Les dones continuaven sense tenir molts drets i estaven sotmeses legalment als homes. El moviment sufragista estava format per associacions de dones que lluitaven per millorar la seva situació: aconseguir el vot, la igualtat en l'educació i la millora laboral.