La Revolució Industrial: Canvis i Impacte Social

La Revolució Industrial: Tecnologia i Canvis

Les màquines, el vapor i les fàbriques

L'element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica. Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesans.

Les primeres màquines estaven accionades per força humana i per energia hidràulica. Però la font d'energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor.

La mecanització i la introducció de noves fonts d'energia van impulsar el sistema fabril.

La indústria tèxtil

A Gran Bretanya, el primer sector mecanitzat va ser la indústria del cotó. Per poder fabricar més quantitat, s'hi van aplicar innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés tèxtil.

Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció del fil. Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

El carbó i el ferro: la siderúrgia

La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.

L'invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per part de Darby (1732), del carbó de coc, d'una gran potència calorífica.

Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

El ferrocarril i el vaixell de vapor

El ferrocarril s'utilitzava a les mines per transportar el mineral, que es movia sobre rails.

Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes que impedien el descarrilament del ferrocarril. Un fenomen innovador va ser la locomotora de Stephenson, accionada mitjançant una màquina de vapor. La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela.

L'increment del comerç

La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, que produïa per a mercats cada vegada més amplis.

Aquest canvi va ser possible gràcies a l'augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i les classes populars.

La millora dels sistemes de transport va permetre l'augment del comerç interior. El comerç exterior també es va incrementar a mitjan segle XIX.

Capitalisme i Societat Industrial

El liberalisme i el capitalisme

Adam Smith va establir els principis del liberalisme:

• L'interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l'economia.
• Els interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda.
• L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el desenvolupament de l'economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

Els bancs i les finances

La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.

Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Van sorgir, així, les societats anònimes. Mitjançant les societats anònimes, el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions).

L'expansió del capitalisme industrial

Al segle XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil.

Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó es van industrialitzar.

Al sud d'Europa van coexistir regions industrialitzades i zones rurals. L'Europa oriental es va mantenir al marge del procés d'industrialització fins al segle XX.

Noves Indústries i Organització

Noves fonts d'energia i noves indústries

L'electricitat i el petroli van desbancar el carbó.

La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L'electricitat va tenir múltiples aplicacions a la indústria.

El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.

A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.

La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya.

Una nova organització industrial

A finals del segle XIX, l'organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie, la millor manera d'augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest mètode de treball es diu taylorisme, i consisteix en la fabricació en cadena. Aquest tipus d'organització va néixer als Estats Units, i la fàbrica d'automòbils Ford en va ser pionera.

Les elevades inversions que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial, i les empreses es van fer cada vegada més grans.

Societat Industrial: Burgesia i Obrers

La burgesia

La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.

Existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants. La petita burgesia la formaven empleats i botiguers.

Els obrers

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d'obra per a les fàbriques i eren un grup nombrós i desafavorit.

Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.

Com a conseqüència, les seves condicions de vida i treball resultaven molt dures: jornades laborals de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

Les primeres associacions obreres

La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, responsable dels salaris baixos i de l'atur.

La protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l'incendi d'establiments industrials (luddisme).

Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats.

Moviments Socials: Marxisme i Anarquisme

El marxisme i el socialisme

A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l'explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d'una revolució obrera per destruir el capitalisme.

La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva desaparició de les classes socials i de l'Estat per assolir l'ideal de societat comunista, “sense classes”.

L'últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

L'anarquisme

L'anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:

• L'exaltació de la llibertat individual i la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l'autoritat, principalment de l'Estat.

Defensaven l'acció revolucionària dels obrers i els pagesos per destruir l'Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.

L'internacionalisme

Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d'unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.

Per iniciativa de Marx, el 1864 es va crear l'Associació Internacional de Treballadors, a la qual es van adherir anarquistes, marxistes i sindicalistes.

El 1889, dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.