Revolució Industrial: Canvis Demogràfics i Agrícoles al Segle XVIII
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,84 KB
La revolució industrial va ser el resultat d’un conjunt de canvis econòmics i tecnològics interrelacionats que van originar una transformació profunda de l’economia i de la societat.
Els primers símptomes d’aquests canvis es van percebre a la Gran Bretanya a mitjan del segle XVIII, on un augment de la producció agrícola va permetre el creixement sostingut de la població.
Revolució Demogràfica: Causes i Impacte
Des de mitjan del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput que es coneix com a *revolució demogràfica*.
Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i, també, encara que en un grau menor, el progrés de la higiene i la medicina. Una alimentació millor va fer que la població fos més resistent a les malalties i, d’aquesta manera, les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.
Com a conseqüència, es va produir una disminució de la mortalitat i un manteniment, o un lleuger increment, de la natalitat. La reducció de la mortalitat, sobretot la infantil, també va fer possible un augment de l’esperança de vida, que va passar de 38 anys cap a la darreria del segle XVIII a assolir els 50 anys a la darreria del segle XIX.
El resultat va ser un creixement de la població del continent que va passar de **140 milions** d’habitants el 1750 a **187 milions** el 1800 i a **266 milions** el 1850. Aquest ritme de creixement encara va ser més gran i més ràpid a la Gran Bretanya, país on es van produir primerament els avanços agrícoles.
La Revolució Agrícola i les seves Transformacions
L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i una alça dels preus agrícoles, la qual cosa va estimular els propietaris a millorar els sistemes de producció per augmentar la productivitat. Això va ser possible gràcies a dues grans transformacions:
- La introducció de canvis en l’estructura i la propietat de la terra. Des de mitjan del segle XVIII es van aprovar, primerament a la Gran Bretanya i després al continent europeu, lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. La propietat senyorial es va convertir en una propietat privada, de tal manera que els propietaris podien tancar les seves propietats (*lleis de tancament*), fer-hi les transformacions que volguessin i expulsar-ne els llauradors.
- L’aplicació de nous mètodes i tècniques de cultiu. La innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (*sistema Norfolk*). També es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles (segadores, sembradores, trilladores, etc.) i l’expansió de la ramaderia, que van permetre oferir una dieta més rica i variada a la població.