La Revolució Industrial i l'autogovern a Catalunya

La Revolució Industrial

En els s. XVII i s. XVIII Watt crea la màquina de vapor, i això implica una revolució industrial, ja que abans el procés de mecanització era manual de productes mercantils, comencen a incorporar-se les màquines, i això acabarà creant les fàbriques. Apareix a Anglaterra i es va estendre a tota Europa. A Espanya arriba al s. XIX, a Catalunya arriba abans, a la meitat del s. XVIII, ja que fa una iniciativa de incorporar la revolució industrial a la revolució tèxtil. La revolució industrial arriba tard a Espanya perquè era molt agrària, es basava en la economia del camp. El segon element que fa que la RI arribi tard és la desamortització (els bens que tenia l’església els pren per poder distribuir-los després). Primeres legislacions de protecció laboral: les autoritats publiques es plantegin que cal començar a fer les primeres proteccions laborals i socials. El que crea el govern en aquell moment és el que es coneix com a Institut de Reformes Socials. INSS actual ve d’aquest institut de reformes socials.

Segle XX: Des de l’inici fins a la Guerra Civil

Experiències d’autogovern català

Mancomunitat (1914 – 1925)

Abans de explicar la mancomunitat, hem d’explicar el moviment del Regionalisme, que va sorgir a primer del s. XX per anar en contra del centralisme de l’Estat, es va donar a tot Espanya, no només a Espanya. A Catalunya es va centrar en un moviment que es deia catalanisme, dins d’aquest hi havia un altre moviment cultural i intel·lectual (producció de llibres, escriptors), anomenat Renaixença. En aquest context es produeix la primera experiència d’autogovern: la Mancomunitat. Va ser una iniciativa de la diputació de Barcelona, per la qual Catalunya volia esdevenir un autogovern propi. La persona més important que va liderar la iniciativa de la diputació de Barcelona, va ser Enric Prat de La Riba. Volia que les altres diputacions provincials també s’incorporassin a la proposta de la diputació de Barcelona, i a partir d’aquestes quatre diputacions provincials s’acabés constituint l’autogovern. Es va aprovar a l’any 1914. Consistia en una Assemblea General, formada per tots els diputats de les quatre províncies (vindria a ser el Parlament actual); y el consell permanent (vindria a ser el poder executiu actualment, el govern). Decideix crear dos conselleries: -Conselleria de beneficència i sanitat. Gestionava cases de maternitat, cases d’expòsits (un expòsit era el que naixia sense saber la seva filiació, les cases d’expòsits recollien els nens trobats als carrers) i el pas dels manicomis als sanatoris, on hi havia equipaments adreçats a malalts, en comptes de ser un lloc només reclusió (manicomis), es comença a atendre als malalts mentals en sanatoris per poder rehabilitar-los. Laborteràpia: tractament dels malalts a partir de la ocupació laboral, com treballar en un taller, crear productes... En cada província de Catalunya hi ha un sanatori. També segueixen donant subvencions a hospitals. També començaven a separar a persones en funció de la seva edat, sexe, o les seves categories de necessitat, per tal de atendre millor a aquestes persones. Conselleria de política social. Seguien amb la protecció de nens, persones discapacitades i malaltes, però s’intenta ampliar aquesta protecció a uns altres col·lectius, no només els nombats anteriorment. Una altra àrea que s’amplia és per exemple les famílies en apurs. Protecció a l’habitatge. Educació a la salut pública. Durant la Mancomunitat va haver-hi molts intercanvis entre Europa, i viatges polítics. La Mancomunitat fa un apropament entre Catalunya i Europa, entrada de noves idees i nous plantejaments. La mancomunitat va acabar al any 1925 perquè va aparèixer un militant anomenat Primo de Rivera, que el que fa es abolir aquesta mancomunitat a través de la força de l’exèrcit i militar. - Generalitat Republicana (1931-1939). La Segona República Espanyola es va aprovar al 1931. La Generalitat el que proposa es aprovar un autogovern dins del context de la nova república espanyola. S’aprova el primer Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932), conegut com Estatut de Nuria. Es molt important perquè: -Text jurídic i legal es defineix què és Catalunya. -Es defineix quines són les competències de Catalunya, entre les quals hi havia la Beneficència i Sanitat interior. -Es comença a parlar de les fonts de finançament dels equipaments dels serveis socials.

A l’any 1932 es crea a Barcelona la primera escola d’assistents socials. Això és important perquè som promotors de la disciplina, ja que la primera escola que es crea a Espanya es troba en Barcelona. La Generalitat Republicana no parteix de 0, sinó que agafa tot el que s’havia desenvolupat anteriorment en la Mancomunitat (sanatoris, cases d’expòsits, la política social...). L’estatut interior és aprovat per la Generalitat Republicana per desenvolupar les competències marcades de l’Estatut de Nuria; l’Estatut interior llavors, és un document executiu d’aplicació d’una política social concreta, assumit pel govern de la Generalitat. Que hi ha dins de l’estatut interior?Pel que fa a la infància: hi seguia havent cases de maternitat, però proposen la renovació dels establiments i els equipaments. Millora de la atenció sociosanitària pels nens. Pel que fa a la dona: aprovar dos lleis en el Parlament de Catalunya per visibilitzar la capacitat de la dona. Capacitat jurídica de la dona a prendre decisions sense la necessitat de comptar amb el marit o amb un altre home. La segona llei molt important i innovadora per l’època és la llei d’interrupció voluntària d’embaràs, en situacions com per exemple, malformacions del fetus.Pel que fa a les persones grans: conversió dels equipaments dels Asils a Llars.Pel que fa als malalts mentals es continua la tasca de seguint atenent- los en els sanatoris.