Segona Revolució Industrial (1870-1914): Canvis Socials i Ideologies

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

La Segona Revolució Industrial, que va tenir lloc entre 1870 i 1914, va ser un període de canvis significatius en els àmbits econòmic, social i polític. Aquests canvis inclouen:

1. Renovació de l’agricultura.
2. Noves fonts d’energia com el petroli i l’electricitat.
3. Nous sectors industrials.
4. Integració de nous països al mercat mundial, com Argentina i Rússia.
5. Noves potències industrials.
6. Desenvolupament dels mercats interns.
7. Capitalisme financer.
8. Capitalisme monopolista.
9. Canvis en el model laboral.
10. Canvis en les polítiques econòmiques.

Canvis Socials i Polítics

Piràmide Social

• Classe mitjana benestant i baixa.
• Consolidació de la classe obrera.

De l'Estat Regulador a l'Estat Interventor

L'Estat passa de ser regulador a ser interventor, manifestant-se en:

• L’ensenyament, creant escoles i controlant les fundades per entitats privades.
• La creació de símbols i cerimònies de caire nacional.

Condicions de Vida dels Obrers

1. La persona es posava al servei de la màquina. Només s’havien de repetir uns moviments. La persona no es veu realitzada (fenomen conegut com a alienació).
2. Salaris insuficients, segons el gènere (infants i dones amb salaris molt inferiors als homes) i condicions de vida de gran pobresa (pauperització).

La Qüestió Social: Propostes de Solució

Socialisme

Ideologia favorable a implementar, a més de la igualtat jurídica (normes, lleis), la igualtat econòmica en aspectes com l’accés i distribució de la riquesa.

Branques del Socialisme

1. Socialisme Utòpic

   Proposicions Fonamentals:

   • Substitució de la propietat privada dels mitjans de producció.
   • Reformes per a millorar la situació de les classes populars.
   • La lluita social com un fet inevitable.

   Pensadors Més Significatius:

   • Owen: Empresari que volia transformar la societat a través dels sindicats i cooperatives i estimulant l’educació.
   • Saint-Simon.
   • Charles Fourier: Proposava la construcció d'una nova societat basada en els Falansteris.
   • Proudhon: Favorable a les cooperatives i a les mútues.

2. Marxisme (Socialisme Científic)

   Basat en l’anàlisi racional de la realitat i la proposta d’una praxis.

   Proposicions Clau:

   • Anàlisi del passat, crítica del present, projecte de futur i lluita de classes.
   • La intervenció de les organitzacions obreres en la lluita política per a fer-se amb el control de l’Estat.
   • L’Estat passaria per una fase de dictadura del proletariat que fes possible la desaparició de la propietat privada i les desigualtats socials, fins que aquest Estat fos innecessari i on tot fos de tots.

   Desenvolupat per Karl Marx amb el suport de F. Engels. El 1848 publiquen El Manifest Comunista.

Anarquisme (Pensament Llibertari)

• Rebuig a tota forma d’organització imposada a les persones (Estat, religió, etc.).
• Oposició a l’Estat, considerat el principal actor dels mals socials, i voluntat de destruir-lo.

Moviment Feminista

La finalitat del moviment era aconseguir la igualtat legal i econòmica respecte als homes. Per tal d’avançar, el principal objectiu era aconseguir el vot o sufragi. La reacció dels governs va ser, amb poques excepcions, repressiva.

Doctrina Social de l’Església

El Papa Lleó XIII, a través de l’Encíclica Rerum Novarum, es mostra favorable als drets dels treballadors, la propietat privada i la necessitat que l’Estat dugui a terme polítiques de justícia social i el bé comú.

Organització del Moviment Obrer

Antecedents

Les primeres reaccions van ser revoltes espontànies contra la mecanització, com el Ludisme, que va consistir en la destrucció de les màquines per part dels artesans que se sentien amenaçats.

Expansió i Internacionalització

• Sota la direcció d’Owen (1834), s’articulen entorn la Great Trade Union.
• A Barcelona (1840), es creen l’Associació de Teixidors de Barcelona i Les Tres Classes del Vapor.
• Creació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) i de la Primera Internacional per impulsar els moviments obrers i la intervenció obrera en la lluita política.