La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Noves fonts d'energia

Durant aquest període, el carbó va seguir sent important, però l'electricitat i el petroli van emergir com a noves fonts d'energia. Thomas A. Edison va inventar la bombeta el 1879, la qual cosa va impulsar l'enllumenat elèctric, els transports (tramvies i metro), les comunicacions (telèfon el 1876 i ràdio el 1895) i els electrodomèstics. El petroli, explotat industrialment des de 1859, va revolucionar el transport amb la invenció de l'automòbil per Karl Benz el 1885. Van sorgir companyies com General Motors, Ford i Chrysler (EUA), Citroën i Renault (França), i Daimler i Benz (Alemanya). L'aviació va néixer el 1903 amb els germans Wright.

Avenços industrials

La indústria siderúrgica va créixer amb la producció d'acer, més durador que el ferro, gràcies al convertidor Bessemer. La química va permetre la producció a gran escala d'alumini a finals del segle XIX i d'acer inoxidable a principis del segle XX. Aquesta indústria va aportar productes nous per a l'agricultura, la farmàcia, la medicina i la siderúrgia.

El capitalisme i les grans empreses

A partir de 1880 es va consolidar la gran empresa capitalista, amb grans capitals i producció, estructurada com a societat anònima. Van sorgir monopolis (control total d'un sector), oligopolis (poques empreses controlen gran part del sector), càrtels (acords per repartir-se el mercat i controlar preus), trusts (fusió d'oligopolis) i hòldings (grups d'empreses controlades per una entitat bancària). El dúmping, vendre per sota del cost de producció per eliminar la competència, també va ser una pràctica comuna.

Nous sistemes de producció

Es va sistematitzar la producció amb una divisió del treball (taylorisme), que va culminar amb la cadena de muntatge, exemplificada per la fàbrica d'automòbils de Henry Ford.

La Gran Depressió (1873-1896)

Aquesta crisi va afectar tots els països industrialitzats i sectors econòmics. La deflació (reducció de preus) va ser la característica principal. La sobreproducció industrial va ser un factor clau. La deflació va reduir els beneficis, va afavorir la concentració industrial i la renovació tecnològica, i va millorar les condicions de vida dels obrers qualificats. Els governs van adoptar polítiques proteccionistes (afavorir la producció interna amb aranzels).

Noves potències mundials

• Regne Unit: Economia conservadora, amb el mercat colonial més potent.
• Estats Units: Ric en recursos naturals, immigració, salaris alts, mecanització, i el "Somni Americà".
• Alemanya: Fortalesa en els sectors siderúrgic, metal·lúrgic i químic, expansió a Europa central i oriental, i rearmament.
• Rússia i Japó: Rússia va iniciar la industrialització a finals del segle XIX, amb una població majoritàriament agrícola. El Japó, després de la revolució Meiji de 1868, va desenvolupar una indústria d'exportació.
• França: També va ser una potència industrial.