La Revolució Industrial (1750-1860): Transformació i Impacte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,95 KB
La Revolució Industrial (1750-1860)
Transformació Econòmica
A mitjans del segle XVIII s'inicia un canvi econòmic radical. Es deixa enrere una economia basada en l'agricultura i s'implanta una economia entorn de la indústria, la producció en massa i l'ús de les màquines. Aquest procés comença al Regne Unit i s'estén a països com França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya, Catalunya i Llombardia.
Canvis Simultanis
- Creixement de la població
- Augment de la producció agrícola
- Creixement del comerç i els intercanvis
- Millores en el transport
- Ús de màquines
2.1 Canvis Demogràfics
A inicis del segle XVIII, la població britànica comença a créixer.
Causes
- Taxa de natalitat alta
- Disminució de la taxa de mortalitat
La reducció de la mortalitat s'explica per:
- Desaparició de les epidèmies
- Millores higièniques
- Vacunes contra malalties
- Reducció de les fams provocades per les crisis
2.2 Canvis en l'Agricultura
- Revolució agrària
- Sistema Norfolk
- Estabulació dels ramats
- Conreus de nous productes
L'augment de la productivitat va reduir les fams.
2.3 El Creixement de les Ciutats
La immigració del camp va superar la capacitat d'absorció de les ciutats. Al segle XIX, 17.000.000 de persones van abandonar el Regne Unit per emigrar als EUA i Canadà.
3.1 La Màquina de Vapor
El 1769, James Watt va patentar la màquina de vapor, que convertia el vapor d'aigua en energia mecànica i generava molta més energia que qualsevol altra font coneguda.
3.2 Les Noves Indústries
- Indústria tèxtil (cotó)
- Indústria siderúrgica (la demanda de ferro va augmentar per construir maquinària)
- Mineria (explotació del ferro i del carbó)
3.3 La Fàbrica
Les indústries siderúrgiques van introduir noves formes de treballar: el sistema fabril. Les màquines i les instal·lacions eren propietat de l'amo, qui decidia la quantitat, la qualitat del producte, les formes de treballar i la jornada laboral.
3.4 El Capitalisme
La Revolució Industrial va donar lloc a un nou sistema econòmic: el capitalisme, basat en empreses i negocis de propietat privada, amb l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici i la lliure competència entre empreses. El capitalisme està relacionat amb el liberalisme econòmic, que defensa la mínima intervenció de l'Estat en l'economia.
4. Augment dels Intercanvis i el Naixement del Ferrocarril
La Revolució Industrial va canviar la producció d'autoconsum per la producció en massa. Aquest creixement es va deure a l'augment de consumidors, la desaparició de la població autosuficient i les millores en els transports.
4.2 El Comerç Internacional
Gran Bretanya venia la seva producció a les colònies i reinvertia els guanys en noves indústries.
4.3 El Ferrocarril
Richard Trevithick va construir la primera locomotora (1804). George Stephenson va perfeccionar el sistema. El 1825 es va inaugurar la primera línia de viatgers i el 1829 la línia de Manchester a Liverpool va donar fama al ferrocarril. El ferrocarril comunicava les mines i els ports amb les fàbriques, i va estimular els sectors miner i siderúrgic.
5. La Lluita Obrera
La Revolució Industrial va fer néixer una nova classe social: els obrers o proletariat.
5.1 Les Condicions de Vida i de Treball dels Obrers
Els habitatges eren molt petits. La jornada laboral era d'entre 12 i 14 hores diàries, 7 dies a la setmana, sense vacances. Els salaris eren molt baixos. Molts nens treballaven a les fàbriques.
5.2 L'Inici d'una Llarga Lluita
Les primeres accions van ser el ludisme (1811), que no va aconseguir grans resultats. El 1820 van aparèixer els primers sindicats a Gran Bretanya, i la vaga com a mitjà de pressió.
5.3 El Somni de la Igualtat Real
A mitjans del segle XIX sorgeixen dues ideologies: el marxisme (Marx i Engels) i l'anarquisme (Bakunin i Kropotkin). Ambdues ideologies consideraven la propietat privada com a causa de la desigualtat i proposaven la seva substitució per la propietat comuna o col·lectiva, mitjançant revolucions del proletariat. Els marxistes defensaven l'organització en partits comunistes, mentre que els anarquistes rebutjaven els partits polítics i l'accés al govern. Ambdues ideologies van conviure a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fundada a Londres el 1864 i dissolta el 1876.
6. L'Art Realista
El realisme neix a França a mitjans del segle XIX. Alguns pintors realistes són Courbet, Daumier i Millet. També destaquen els escriptors Dickens, Tolstoi i Dostoievski. S'usen pocs colors i predominen els tons foscos. Els artistes volen denunciar les conseqüències negatives de la Revolució Industrial.