Revolució Francesa i Unificacions d'Itàlia i Alemanya: Resum i Anàlisi

Revolució Francesa (1789-1799)

Estats Generals (Maig 1789)

A Versalles, cada estament tenia un únic vot. Els representants del tercer estat van demanar la reunió conjunta dels estaments i el vot per persona. El rei i els privilegiats s'hi van negar i els Estats Generals van ser suspesos.

Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

Representants del tercer estat (i alguns membres de la noblesa i el clero) es van reunir en un pavelló a París, constituint-se en Assemblea Nacional. Aquesta va portar l'agitació al carrer, iniciant la revolució:

• Revolta antiseñorial: Pagesos es negaven a pagar rendes, atacaven castells i cremaven arxius senyorials, demanant el repartiment de terres.
• Assalt a la Bastilla (14 de juliol de 1789)

El rei va cedir i els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent:

• Abolició del feudalisme.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (ciutadans lliures i iguals davant la llei).
• Constitució de 1791: Monarquia constitucional (divisió de poders: executiu - rei, legislatiu - assemblea, judicial - jutges), sufragi censatari (vot a partir d'un nivell de renda), més impostos sobre fortunes i propietats.

El 20 d'abril de 1792, l'assemblea va declarar la guerra a Àustria. El 10 d'agost de 1792, hi va haver l'assalt a les Tulleries, on es refugiava la família reial. Es va arrestar el rei i es van convocar eleccions.

Convenció Nacional (1792-1795)

• Abolició de la monarquia i proclamació de la república.
• Convenció Girondina: Execució de Lluís XVI (per pressió popular), guerra contra la coalició europea absolutista.
• Convenció Jacobina: Etapa més radical, nova Constitució de 1793 (sobirania popular i sufragi universal masculí), mesures revolucionàries (política del Terror), Comitè de Salvació Pública (dirigit per Robespierre) amb tots els poders, detencions, judicis i execucions.

República Burgesa (1795-1799)

La burgesia es va unir, va executar Robespierre (10 de Termidor) i va iniciar la tercera etapa de la Convenció: nova Constitució de 1795 (sufragi censatari i Directori). Napoleó Bonaparte va fer un cop d'estat el 18 de Brumari, va accedir al poder, va clausurar la revolució i va iniciar el Consolat.

Restauració a Europa

Les grans potències es van reunir al Congrés de Viena (1814), on es va posar fi a la sobirania nacional i es va retornar a l'absolutisme (Lluís XVIII a França amb una carta atorgada; a la resta d'Europa, l'Antic Règim; Gran Bretanya va mantenir el sistema parlamentari).

Unificació d'Itàlia

Itàlia estava dividida en estats, amb la Llombardia i el Vèneto dominats per Àustria. El 1830, es va iniciar el Risorgimento, amb Giuseppe Mazzini, que volia crear una república democràtica. Els intents revolucionaris van fracassar, però al Piemont es va consolidar un estat constitucional fort i industrialitzat sota la monarquia dels Savoia, amb Cavour. Cavour va derrotar els austríacs (1859) i va annexar la Llombardia i els estats centrals. Es va cedir Niça i Savoia a França a canvi del reconeixement del nou regne d'Itàlia. Garibaldi va conquerir el sud (Regne de les Dues Sicílies), el va cedir a Víctor Manuel II de Savoia, que va esdevenir el nou rei. La unificació es va completar amb l'annexió del Vèneto i els Estats Pontificis (Roma, capital).

Unificació d'Alemanya

A finals del segle XVIII, es reclamava la construcció d'una nació. El primer pas va ser la creació del Zollverein (1834), un mercat comú de 26 milions de persones. Prússia s'hi va integrar, però Àustria no. Durant la revolució de 1848, es va formar un parlament a Frankfurt, que va oferir la corona al rei de Prússia, però aquest la va rebutjar i va imposar l'estratègia de Bismarck: unificació dirigida per Prússia. Guerres contra Dinamarca, Àustria (derrotada el 1866) i França van cohesionar els estats germànics. La victòria va culminar amb la proclamació del Segon Reich i Guillem I com a emperador (1871), amb una ideologia conservadora i militarista.

Causes de la Revolució Francesa

A finals del segle XVIII, amplis sectors socials a França desitjaven canvis profunds. La burgesia, amb elevats beneficis econòmics, xocava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerç i producció. Influïts per la Il·lustració, els burgesos reclamaven canvis polítics per acabar amb l'intervencionisme estatal, els privilegis aristocràtics i l'absolutisme. L'aristocràcia s'aferrava al model feudal i veia amb preocupació l'alça de preus que perjudicava les seves rendes fixes. Una greu crisi econòmica va agreujar la situació, i les males collites van abocar a la misèria milers de famílies. Les finances reials estaven en bancarrota, ja que l'aristocràcia no pagava impostos i només el tercer estat es feia càrrec dels tributs.