La Revolució Francesa i la Societat del Segle XIX: Canvis Socials i Polítics

La Nova Societat de Classes al Segle XIX

Serà l'esforç personal el que determinarà la teva condició social. Sorgiran uns nous grups socials que bàsicament es podien distingir-ne tres:

• Classes baixes: proletariat, camperols, jornalers.
• Classes mitjanes: serà un grup important perquè experimentarà un creixement notable durant el segle XIX. A més dels sectors tradicionals, caldrà afegir els treballadors qualificats de la indústria i també els vinculats a les professions liberals. Són els petits camperols propietaris, artesans i treballadors qualificats (reben un salari i tenen formació acadèmica), comerciants, treballadors de banca, treballadors lliures, metges, advocats, etc.
• Classes altes: la noblesa no desapareix. Eren privilegiats i propietaris de terra, amb gran influència política i social. Aquest grup s'acabarà fusionant amb la nova burgesia comercial i financera.

El Rol de la Dona al Segle XIX

La dona, tingui el poder que tingui, tenia el mateix paper: la llar. Estaven subjectes al pare i al marit, i no tenien drets.

En les classes pobres, per poder complementar els pocs ingressos del marit, la dona haurà de treballar fora de casa. Se li pagava la meitat que a l'home.

La Revolució Francesa

Causes de la Revolució Francesa

Les causes principals van ser polítiques, econòmiques i socials:

• La burgesia es veu limitada en el seu creixement per una societat estancada, que limitava no només les aspiracions de la burgesia, sinó també la seva economia. En la societat estamental manaven els nobles, i la burgesia no podia créixer políticament. La burgesia es veu recolzada per les idees de la Il·lustració.
• El malestar social és conseqüència de les crisis econòmiques, tant agrícoles com industrials, prèvies a la Revolució Francesa i accentuades per la crisi de subsistència (males collites). En el camp, els camperols estaven sotmesos a una forta pressió fiscal per part dels senyors i, alhora, a una pujada dels preus bàsics.

Els Problemes de la Hisenda Reial

• Crisi d'hisenda reial: l'Estat no té diners, té més despeses que ingressos. La situació de la hisenda reial francesa encara empitjora més com a conseqüència de la participació de França a la Guerra de la Independència Americana.
• El que acabarà de detonar la situació serà la fallida de la hisenda. Les mesures per solucionar la crisi financera de l'Estat passaven perquè els sectors privilegiats paguessin impostos. Davant d'això, la noblesa reaccionarà, argumentant que els nous impostos només els podien aprovar els Estats Generals, obligant al monarca a convocar-los.

L'Assemblea Nacional i la Presa de la Bastilla

Finalment, es convoquen els Estats Generals. La burgesia i els sectors més il·lustrats van exigir al rei l'ampliació del Tercer Estat: la introducció del vot per persona i van exigir que els debats es realitzessin de forma conjunta i no de forma separada per estaments.

Davant d'aquesta situació, el monarca va suspendre els Estats Generals. Aquest fet provocarà l'inici de la Revolució Francesa: els representants del Tercer Estat es tanquen en un edifici i s'autoproclamen els representants de la nació francesa, provocant així l'Assemblea Nacional.

Les funcions d'aquesta nova assemblea eren assentar les bases de la nova monarquia constitucional, fer aquelles lleis que aboleixen l'Antic Règim i redactar una constitució.

El 14 de juliol, el poble de París, davant de la por d'una reacció conservadora, va prendre la Bastilla. Paral·lelament, es va crear la Guàrdia Nacional, un cos format per la burgesia amb l'objectiu de defensar els objectius revolucionaris.

La població estava d'acord amb els canvis de la burgesia perquè també els eren favorables. La burgesia s'havia aixecat contra l'Antic Règim jurídic.