Revolució Francesa, Napoleó i Unificacions Nacionals: Anàlisi Històrica

1. Conseqüències de la Revolució Francesa

• Primera revolució burgesa del continent.
• S’apliquen idees de la Il·lustració:
  • Montesquieu: separació de poders.
  • Rousseau: sobirania nacional (el poder és del poble).
  • Voltaire: llibertats individuals.
• Fi de la societat estamental i pas a una societat de classes.
• Fi dels privilegis feudals i impuls de l’economia liberal.
• Serveix d’exemple per a altres revolucions i per a moviments d’independència.

2. Napoleó Bonaparte (1799–1814)

2.1 Del Consolat a l’Imperi

• 1799: Napoleó fa un cop d’estat i crea el Consolat.
• Adquireix molt poder amb la Constitució de 1799.
• 1802: cònsol vitalici.
• 1804: es proclama emperador.
• Objectiu: concentrar tot el poder i estabilitzar França.

2.2 Reformes internes

1. Consolidació dels ideals de la Revolució

   • Fi del feudalisme.
   • Igualtat davant la llei.
   • Propietat privada protegida.
   • Tot això queda recollit al Codi Civil (1804).

2. Administració i educació

   • Estat fort i centralitzat.
   • Crea liceus per formar funcionaris.
   • Controla universitats i educació.

3. Concordat amb el papa (1801)

   • El catolicisme deixa de ser religió d’estat, però l’Església recupera influència.

4. Nova noblesa

   • Basada en mèrits, no en naixement.
   • Exemple: Legió d’Honor.

5. Situació de les dones (Codi Civil)

   • Depenen legalment del marit.
   • No poden signar contractes sense permís.
   • Adulteri femení més castigat.
   • El pare té l’autoritat sobre els fills.

3. L’Imperi Napoleònic

3.1 Expansió

• Napoleó conquereix gran part d’Europa.
• Punt màxim el 1812.
• Imposa constitucions i elimina monarquies absolutes.

3.2 Reacció dels pobles

• Napoleó porta idees modernes, però també ocupació, impostos i guerres.
• Neixen moviments nacionalistes i desitjos d’independència.

3.3 Derrota

• 1812: fracàs de la campanya de Rússia (molts morts pel fred i la fam).
• 1814: coalició europea ocupa París.
• Exili a l’illa d’Elba.
• Torna 100 dies, però és derrotat a Waterloo (1815).
• Exili definitiu a Santa Helena.

4. El llegat de Napoleó

A França:

• Estat fort.
• Igualtat davant la llei.
• Propietat privada protegida.
• Administració moderna.

A Europa:

• Es difonen idees liberals:
  • fi del feudalisme
  • igualtat davant la llei
  • constitucions
  • sobirania nacional
• Però també provoca reaccions nacionalistes.

5. La Restauració (1815) i les Revolucions

• Després de Waterloo, les potències guanyadores volen tornar a l’absolutisme.
• Congrés de Viena → restauren monarquies i volen evitar revolucions.
• Santa Aliança → per frenar moviments liberals.

5.1 Liberalisme

• Llibertat individual.
• Igualtat legal.
• Separació de poders.
• Constitució.
• Limitar el rei.

5.2 Nacionalisme

• Cada nació vol ser independent.
• Necessitat de llengua, cultura i història comunes.

6. Les Revolucions de 1820 i 1830

• Moviments liberals i nacionalistes a Espanya, Portugal, Grècia, Nàpols, Piemont…
• Grècia aconsegueix la independència (1829).
• 1830: revolucions liberals triomfen en alguns llocs i impulsen governs més moderns.

7. Les Revolucions de 1848 (“Primavera dels Pobles”)

Causes

• Crisi econòmica.
• Demanda de drets i llibertats.
• Idees nacionals.

Què passa?

• França proclama la república.
• Àustria i Prússia tenen revoltes.
• Revoltes a Itàlia i Hongria.
• Intent d’unificar Alemanya i Itàlia.

Resultat

• Moltes revolucions fracassen, però:
  • el liberalisme i el nacionalisme continuen creixent
  • això portarà a la unificació d’Itàlia i Alemanya

8. Independència d’Hispanoamèrica

• Causes: feblesa d’Espanya i Portugal + idees liberals + guerres napoleòniques.
• Líders: Bolívar, San Martín, Iturbide.
• 1810–1824: la major part d’Amèrica Llatina es fa independent.

9. Unificació d’Itàlia

Situació abans

• Itàlia dividida en molts estats:
  • Regne del Piemont
  • Territoris austríacs (Lombardia i Venècia)
  • Estats Pontificis
  • Regne de les Dues Sicílies

Personatges clau

• Víctor Manuel → Rei del Piemont.
• Cavour → Primer ministre, diplomàtic.
• Garibaldi → Revolucionari amb voluntaris (“Els Mil”).

Procés d’unificació

1. Cavour busca aliats.
2. Amb ajuda de França expulsa Àustria de Lombardia (1859).
3. Garibaldi conquereix el sud i entrega els territoris al rei.
4. 1861: Itàlia es forma.
5. 1870: Roma esdevé capital.

10. Unificació d’Alemanya

Situació inicial

• Alemanya dividida en 39 estats.
• Prússia i Àustria eren rivals.
• Prússia: estat més fort (economia i exèrcit).

Personatge clau

• Otto von Bismarck, primer ministre de Prússia.
• Vol unir Alemanya amb guerres (“ferro i sang”).

Procés d’unificació

1. Guerra contra Dinamarca (1864) → Prússia obté territoris.
2. Guerra contra Àustria (1866) → Prússia domina Alemanya del nord.
3. Guerra contra França (1870–71) → Prússia guanya i obté Alsàcia i Lorena.
4. 1871: es crea l’Imperi Alemany; Guillem I és proclamat emperador. Neix el Segon Reich.