La Revolució Francesa i l'Evolució de la Premsa: Impacte i Desenvolupament

La Revolució Francesa i la Premsa

La Revolució Francesa marca una etapa fonamental en la història de la premsa. Va definir i va posar en pràctica, per primera vegada, els grans principis de la llibertat de premsa que servirien com a programa de les reivindicacions dels periodistes del món sencer durant el segle XIX.

De 1789 a 1800 surten més de 1500 nous títols. Els periòdics van manifestar tot el seu poder polític, en un país que fins aleshores havien desenvolupat un paper molt secundari.

El període revolucionari va donar un fort impuls a la premsa de províncies. Al costat dels antics fulls d’anuncis que es transformaren en periòdics d’opinió, van néixer en gairebé tots els departaments periòdics de diverses tendències que van posar a les províncies a la mateixa altura de París.

Durant els dos primers terços del segle XIX, la premsa va experimentar un gran creixement, amb un augment significatiu en el nombre de periòdics i en els tiratges. A França, el tiratge de la premsa diària de París va passar de 36.000 exemplars el 1803 a un milió el 1870.

La Revolució Francesa va evidenciar el poder de les masses i el paper organitzatiu que exercia la comunicació social. Això va portar els governs a intentar frenar el desenvolupament de la premsa amb lleis i regulacions restrictives per limitar-ne la difusió. Tot i aquestes mesures, la repressió va ser temporal. Factors com l’evolució política, l’interès creixent dels ciutadans per la política, la generalització de l’educació i la urbanització van contribuir a l’expansió de la premsa.

Fins a principis del segle XIX, els periòdics eren productes cars i escassos, destinats principalment a les elits. Aquesta situació va començar a canviar amb el progrés general de la societat.

Per què era cara la premsa?

• Lectures públiques
• Progressivament, la premsa es va expandir a noves capes socials, arribant primer a la petita burgesia i, més tard, a la població urbana. El desenvolupament de la comunicació social es va sustentar en dues innovacions energètiques clau: el vapor i l’electricitat.
• La imatge a la premsa
• Les connexions multiplicades: ferrocarril, correu, telègraf i telèfon
• La divulgació del saber: alfabetització, escolarització, llibres i revistes

Amb el desenvolupament dels periòdics, el mercat de notícies també va créixer, la qual cosa va suscitar la creació d’agències especialitzades. Els seus inicis foren modestos, el telègraf elèctric fou l’instrument per promocionar-se a mitjans del segle XIX.

La primera agència va ser l’Agència Havas, que comença a operar el 1835. Creen una xarxa de corresponsals a França i també a l’estranger. Una part dels seus primers èxits fou gràcies a la rapidesa en la transmissió de les informacions financeres de la Borsa de Londres mitjançant coloms missatgers.

Les notícies d’Europa interessaven molt a Amèrica. El 1848 els sis periòdics de Nova York s’associaren per obtenir aquestes informacions. Naixia l’Associated Press.

Una altra agència rellevant va ser l’Agència Wolff que va ser creada a Berlín l’any 1849. També hi havia l’Agència Reuter, fundada a Londres el 1851.

El Periodisme Popular als Estats Units

El periodisme popular als Estats Units va marcar uns canvis rellevants, però es podria dir que la veritable raó de la transformació en continguts i presentació dels diaris, va ser gràcies a l’arribada de Joseph Pulitzer el 1883.

Joseph Pulitzer va transformar el diari “The World”, convertint-lo en un periòdic sensacionalista amb campanyes agressives. S'incloïen històries socials, imposava preus baixos i un llenguatge senzill per atreure immigrants. Va incloure temes sensacionalistes, esports, grans campanyes socials i va renovar el disseny amb grans titulars i millor estructura. També va destacar per la introducció de la tira còmica “The Yellow Kid”, que donava protagonisme als elements gràfics. L'èxit de Pulitzer va ser ràpid, aconseguint una tirada de 60.000 exemplars de “The World” el 1892.

Al 1895 Randolph Hearst va adquirir el diari “New York Journal”, després del triomf amb “The Examiner” a San Francisco. La seva arribada a Nova York i l’adquisició del diari, creat pel germà de Pulitzer, va ser rellevant a l'època.

Conscient de la saturació del mercat novaiorquès, Hearst va atacar directament Pulitzer, atraient el seu públic destacat, inclòs el dibuixant Outcault amb “The Yellow Kid”. Va crear un tipus de periodisme sensacionalista anomenat "groguenc" i va resumir la seva estratègia amb el lema “Mentre altres parlen, el Journal actua”. Va aconseguir una gran influència amb la declaració de guerra contra Espanya el 1898.

El 1897, els diaris de Pulitzer tenien una tirada de 80.000 exemplars, i els de Hearst, 70.000. La campanya de Hearst a favor de la intervenció nord-americana a la guerra hispano-nord-americana va jugar un paper clau en provocar el conflicte. Els diaris, com “The World”, utilitzaven un llenguatge emotiu per augmentar la tensió, presentant Cuba com un lloc desolat i perillós.

Hearst va aconseguir els seus objectius, ja que va aconseguir capturar i fomentar un ambient intervencionista durant la guerra hispano-nord-americana, amb els seus diaris venent 1.500.000 exemplars en contrast amb els 250.000 dels diaris contraris. La premsa es va caracteritzar per utilitzar traduccions i informació manipulada.

El sensacionalisme de Hearst i la manipulació de la informació van contribuir a que els Estats Units entressin a la Guerra Hispano-Estadounidense.

Publicitat i Propaganda

La publicitat i la propaganda són dues pràctiques comunicatives sovint difícils de diferenciar, ja que ambdues busquen influir en el públic. La publicitat té com a objectiu informar, persuadir i provocar un canvi de comportament per aconseguir beneficis comercials. En canvi, la propaganda busca influir en l’opinió pública per aconseguir objectius ideològics, polítics, socials o religiosos, com ara la difusió d’idees i l’adopció de conductes col·lectives.

Mentre que la publicitat es centra en el comerç i la competència de mercats, la propaganda es fonamenta en la difusió d’idees a gran escala, utilitzant una gran varietat de mitjans, incloent l’art, l’educació i la informació. En la política, la publicitat pot convergir amb la propaganda, com es va veure amb l'aparició de la publicitat política després del sufragi universal, buscant convèncer l'electorat.

Tot i les diferències, en alguns casos la propaganda adopta tècniques de publicitat. Edward Bernays, teòric de les relacions públiques, veu la publicitat com un mitjà per transmetre missatges en espais pagats, mentre que la propaganda té fins ideològics clars. Enrique Ortega amplia la definició de publicitat per incloure també campanyes ideològiques, polítiques i socials. Per tant, tot i les distincions formals, les tècniques de comunicació utilitzades en publicitat i propaganda poden ser molt similars i es poden transferir d'una a l'altra.