Revolució Francesa: Causes, Estats Generals i Assemblea

Causes de la Revolució Francesa

Amplis sectors socials desitjaven canvis profunds. La burgesia, amb elevats beneficis econòmics i animada per les noves idees il·lustrades, reclamava canvis polítics per posar fi a l'intervencionisme estatal, als privilegis aristocràtics i a l'absolutisme. Enfront d'aquesta, una poderosa aristocràcia (els privilegiats) s'aferrava a l'antic model feudal, esforçant-se a consolidar i augmentar els seus privilegis i oposant-se amb força a qualsevol intent de canvi.

Dins d'aquest context, una greu crisi econòmica va acabar de complicar la situació:

• Condicions de vida de la pagesia, disminució dels seus ingressos.
• Males collites de la dècada de 1780 que van abocar a la misèria milers de famílies.
• Manca de productes bàsics a les ciutats.
• Crisi industrial (1786): tancament de fàbriques, atur de treballadors.

Finalment, les finances reials estaven en situació de bancarota, sobretot perquè l'aristocràcia no pagava impostos.

Convocatòria dels Estats Generals

La noblesa es va oposar radicalment a les diverses peticions de pagament, al·legant que només els Estats Generals podien aprovar noves càrregues fiscals. La rebel·lió nobiliària va provocar una greu crisi política i va obligar el rei Lluís XVI, el 1788, a convocar els Estats Generals per al mes de maig de l'any següent. Es van elaborar els quaderns de queixes (cahiers de doléances) que recollien les peticions al rei.

La Ruptura de Juliol de 1789

Els Estats Generals es van obrir el 5 de maig de 1789 a Versalles. Les reunions i deliberacions es feien per estaments. D'aquesta manera, noblesa i clergat estaven segurs d'imposar la seva voluntat. Els representants del Tercer Estat van reclamar la reunió conjunta dels estaments i el vot per persona. El rei i els privilegiats es negaren a aquesta pretensió, i les sessions dels Estats Generals es van suspendre. Els representants del Tercer Estat es van constituir en Assemblea Nacional. El 9 de juliol, els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent.

Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

Havien de legislar per abolir l'Antic Règim. En primer lloc, es va procedir a l'abolició jurídica del feudalisme. En segon lloc, es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia el dret a la resistència contra l'opressió i establia la sobirania de la nació com a expressió de la voluntat general.

Es va redactar una Constitució, aprovada el setembre de 1791, que definia una monarquia constitucional basada en la divisió de poders: l'executiu en mans del rei, el legislatiu exercit per l'Assemblea i el judicial gratuït i exercit per jutges electes.

La Llei de Le Chapelier va prohibir els gremis i qualsevol associació de treballadors. També es va separar l'Estat de l'Església i es va autoritzar el divorci. Una Constitució Civil del Clergat va imposar el jurament constitucional als eclesiàstics.

Radicalització i Caiguda de la Monarquia (1791-1792)

Aquesta secció introdueix el període de radicalització de la Revolució Francesa que va culminar amb la caiguda de la monarquia.