Revolució Francesa: Causes i Fets Clau

Causes Llunyanes de la Revolució Francesa

• Lluís XVI era el rei absolutista a França (s. XVIII).
• L'absolutisme es posava en dubte a mesura que les idees il·lustrades anaven arribant.
• Hi havia crisi econòmica: la gent passava gana a França, però la vida a la cort era luxosa.
• Els burgesos estaven descontents perquè tenien diners, però pagaven molts impostos i no tenien drets polítics. D'altra banda, el poble també estava descontent perquè passava gana a causa de les males collites.

Causes Immediates de la Revolució Francesa

• Tot comença quan Lluís XVI necessita diners per mantenir els seus luxes.
• Els burgesos ja pagaven molts impostos i els pagesos no podien pagar, ja que no tenien ni per menjar. El rei va fer pagar als nobles, els únics que podien.
• Els Estats Generals eren un grup de persones que es reunien amb el rei per decidir i votar. Estaven formats per nobles, clergat i burgesos. Inicialment, cada estament tenia un nombre similar de representants. El vot era per estament (un vot per grup social).
• El maig de 1789 Lluís XVI va convocar una reunió de tots els membres dels Estats Generals.
• Cada grup escrivia una fulla de queixes, els "memorials de greuges", on cada estament demanava al rei una sèrie de peticions.
• La convocatòria d'aquesta reunió tenia com a objectiu que Lluís XVI obtingués més diners a través dels impostos dels privilegiats.
• Els burgesos van doblar el nombre de representants del Tercer Estat i van escriure en el seu memorial de greuges una constitució que delimitava el poder reial i reclamaven un vot per persona.
• Els burgesos, en ser majoria, van amenaçar el rei i aquest no va tenir més remei que cedir amb el Jurament del Joc de Pilota. Es va acordar una constitució per a França i el vot per persona.
• Els Estats Generals van passar a anomenar-se Assemblea Constituent.
• Les males collites van fer que pugés el preu del blat, cosa que va indignar el poble, ja que el producte més bàsic havia pujat com mai abans s'havia vist.
• La Bastilla: presó a París on els reis tancaven els que anaven en contra seu i que simbolitzava el poder absolut del rei Lluís XVI.
• El poble de París, el 14 de juliol de 1789, va assaltar la presó i va alliberar els presoners.
• Aquest dia, l'assalt a la Bastilla, es considera l'inici de la Revolució Francesa. El poble va començar a enderrocar la monarquia, i avui en dia aquest fet se celebra a França.

Desenvolupament de la Revolució Francesa

• S'anul·len els privilegis. Ja no hi haurà més privilegiats i no privilegiats a França, i s'aproven els Drets de l'Home i del Ciutadà (igualtat, llibertat).
• Apareix la sobirania nacional, basada en el sufragi censatari (només voten els rics), i s'estableix la divisió de poders.
• L'Assemblea Constituent passa a anomenar-se Assemblea Legislativa. Es duen a terme reformes que afavoreixen únicament els burgesos, i els nobles estan en desacord, ja que volen que tot acabi com més aviat millor.
• Els burgesos s'apoderen de terres del clergat, les subhasten i es fan cada cop més rics.
• Nobles, clergat, família reial i monarquies europees estan a favor que la Revolució s'acabi.
• Els revolucionaris es divideixen en: Girondins (moderats, majoritàriament burgesos, que volien sufragi censatari) i Jacobins (radicals, amb suport dels sans-culottes, que volien sufragi universal).
• Les monarquies europees absolutistes, encapçalades per Àustria, van declarar la guerra a França el 1792.
• El rei va fugir el 1791 en la Fugida de Varennes, intentant arribar a Àustria. Va ser detingut i tancat amb la seva família al Palau de les Tulleries.