La Revolució Demogràfica i els Canvis Socials durant la Revolució Industrial

La Revolució Demogràfica:

Durant la Revolució Industrial es va viure un increment espectacular de la població, a causa fonamentalment de la caiguda de la taxa de mortalitat provocada per la millora de les condicions higièniques, sanitàries i alimentàries. Aquesta millora es va plasmar en gran mesura en la reducció de la mortalitat infantil. En aquest període neixen les primeres vacunacions i es milloren els sistemes de clavegueram i de depuració d'aigües residuals. Una alimentació més abundant i regular, no sotmesa a les fluctuacions de les collites, va baixar la incidència de les epidèmies i va fer possible la quasi desaparició de la mortalitat catastròfica, sobretot la infantil. També es van produir nous canvis socials, com ara el matrimoni a una edat més temprana i ingressos més baixos per part del clero.

Revolució Agrícola:

L'increment de la demanda de productes alimentaris va provocar que els propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la producció. Es van aplicar nous mètodes que van permetre millorar la productivitat agrícola i això demanava una nova disposició del territori agrícola. Es van abandonar les antigues formes de rotació triennal de la terra i es va substituir el sistema de guaret pel conreu de llegums i d'herbacis, un tipus de rotació de conreu que ampliava la quantitat de terres en explotació. Aquestes transformacions agrícoles van servir per alimentar amb més quantitat i qualitat la creixent població dels centres industrials i van augmentar el poder de compra de la població rural, que va poder adquirir productes industrials. També van proporcionar el subministrament d'una bona part del capital i de la mà d'obra necessaris per engegar la industrialització.

Indústria Cotonera:

L'indústria tèxtil, amb les indianes com a producte estrella, va experimentar un gran creixement durant aquest període. El cotó era més higiènic i més barat que la llana, i no calia esperar a que la ovella creixés. El cotó es podia plantar en tantes plantes com es volgués i era més fàcil de rentar pels paràsits. L'importació de cotó de la Índia era massa cara, per la qual cosa es va desenvolupar una producció autòctona. L'indústria cotonera va tenir una gran expansió comercial, tant a nivell interior com exterior. Apareix una major demanda, juntament amb l'aparició de nous invents, que van augmentar la productivitat. Es van desenvolupar màquines com la llancadora volant, que permetia una major velocitat i amplada de peces, la filadora jenny, que utilitzava l'energia del vapor i augmentava la productivitat de la filatura, i els telers mecànics, que tenien una major capacitat de producció i de tints. Aquests canvis van beneficiar principalment la burgesia, ja que tenien mà d'obra barata i una gran demanda, el que va millorar la indústria.

Liberalisme Econòmic i Capitalisme:

Adam Smith va defensar l'interès individualista com a motor de l'economia, ja que condiciona la demanda i, per tant, l'oferta. Va plantejar l'existència d'una mà invisible que ordena el mercat de l'economia. Va defensar el model econòmic que permet produir el que es vulgui i la llibertat de preus. D'altra banda, Malthus va afirmar que la societat humana gira entorn a dos eixos: els recursos i la població. Segons ell, el creixement de la població desequilibraria la seva relació amb els recursos existents. David Ricardo va defensar que hi havia una gran demanda de treball i que els salaris havien de ser al mínim que marqués el mercat. També va plantejar que hi havia gent qualificada per fer feines més complexes i treballs més senzills que podia fer qualsevol.