Revolució Demogràfica (1730-1800) i Industrialització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,84 KB
Revolució Demogràfica (1730-1800)
Natalitat i Mortalitat
La natalitat es manté estable, mentre que la mortalitat baixa progressivament. Això provoca un fort augment de la població.
Les causes d'aquest augment de població van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i la medicina.
Impacte en l'Agricultura
Aquest increment de població va influir en l'agricultura, provocant una major demanda d'aliments i l'alça de preus. Això va estimular un augment de la producció, possible gràcies a:
- Canvis en la propietat privada:
- Els pagesos agrupen les seves propietats (llei de tancaments) i els més pobres marxen a les ciutats.
- Les terres es poden comprar i vendre. El pagès es converteix en l'amo, i aquests contractes passen a ser propietat privada.
- Nous mètodes de tècnica i mecànica de conreu: La reagrupació de les terres va afavorir la introducció de nova maquinària.
- Es passa de la rotació biennal a la triennal i al mètode Norfolk (se suprimeix el guaret per a conreus herbacis per alimentar el bestiar).
- Noves màquines: segadora (per segar), trilladora (per trillar) i sembradora (per sembrar).
Sorgiment de la Indústria
L'element bàsic de la transformació que va originar la industrialització va ser la innovació tecnològica. Primerament, les màquines eren accionades per la força humana, posteriorment per l'energia hidràulica, però l'energia que va revolucionar la producció va ser el vapor. Aquest es va convertir en el símbol de la revolució industrial, revolucionant primer les fàbriques tèxtils, els transports i la indústria metal·lúrgica (ferro, acer...).
La mecanització i les noves fonts d'energia van generar el sistema fabril de producció, que consisteix en la concentració dels obrers i de les màquines en grans edificis (fàbriques).
Situació Econòmica a Espanya
Mercat Interior i Exterior
El mercat interior no era ric i no tenia poder adquisitiu. La major part de la població treballava al camp i era pobre. Espanya va perdre colònies a Amèrica Llatina, i el seu mercat exterior es limitava a Cuba.
Revolució Agrícola i Desamortitzacions
Per millorar el rendiment agrícola, els governs progressistes van impulsar les desamortitzacions, que consistien en posar a la venda la terra de les esglésies i dels ajuntaments (terres comunals). L'objectiu era crear una nova classe de propietaris i augmentar la productivitat. Com els pagesos no tenien diners per comprar aquestes terres, les van adquirir els nobles i la burgesia.
Estructura de la Propietat
- Minifundis: Predominaven a Galícia, i eren parcel·les molt petites.
- Latifundis: Grans propietats, concentrades al sud-oest d'Espanya (Castella la Manxa, Extremadura...).
Creixement Demogràfic i Transports
L'augment de població no es va donar fins al segle XIX, paral·lelament a la millora de l'agricultura. El 1848 es va inaugurar la primera línia de ferrocarril a Espanya, i el 1855 es va aprovar la Llei del Ferrocarril.
Mentalitat i Industrialització
La mentalitat no era capitalista. A Espanya, la industrialització es va concentrar a Catalunya i al País Basc.
- Catalunya: El creixement econòmic es va deure al creixement de l'agricultura al segle XVIII i a l'existència d'indústries manufactureres tèxtils. Al 1830 va començar la industrialització amb la primera fàbrica de vapor. Entre 1830 i 1860 es van instal·lar fàbriques tèxtils prop dels ports (Barcelona, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Badalona). Al 1860 van aparèixer les colònies industrials, que utilitzaven energia hidràulica.
- País Basc: Es va desenvolupar la indústria siderúrgica. Hi havia forges que produïen ferro de bona qualitat. Es va establir un intercanvi comercial amb Gran Bretanya, exportant ferro i important carbó. Es van construir alts forns i es va aplicar el convertidor Bessemer per obtenir acer. També va créixer la indústria naviliera i va néixer el primer banc d'Espanya a Bilbao (BBVA).
Capitalisme
El capitalisme és un sistema econòmic basat en el liberalisme econòmic. Els seus principis són:
- L'interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l'economia.
- Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus.
- L'Estat no ha d'intervenir en l'economia.
Bancs i Finances
La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors i els empresaris. Van augmentar les societats anònimes i la utilització de la borsa de valors. L'atur produïa misèria i conflictivitat social.
Expansió del Capitalisme
L'expansió del capitalisme es va produir en diferents etapes: 1750 (Gran Bretanya), primeres dècades del segle XIX (França, Bèlgica i Holanda), segona meitat del segle XIX (Rússia, Alemanya, EUA, Japó), i a partir de la meitat del segle XX (Europa del Sud i Europa de l'Est).
Definicions
- Taylorisme: Divisió de les tasques dels processos de producció.
- Càrtel: Acord entre empreses del mateix sector.
- Trust: Forma de concentració empresarial.
- Holding: Societat financera que controla diverses empreses.
- Monopoli: Situació de privilegi legal o fallida de mercat.
La Nova Societat Industrial
Va desaparèixer la societat estamental i va sorgir la societat de classes. La burgesia es dividia en alta, mitjana i baixa. El proletariat estava format pels obrers.
Condicions de Vida dels Obrers
Treballaven de 12 a 14 hores, amb sous baixos, sense subsidis ni seguretat. Hi havia treball infantil i femení. Les epidèmies es propagaven ràpidament.
Lluita de Classes
Segons Marx, el motor de la història és la lluita de classes.
- Ludisme: Primer moviment de protesta obrera.
- Societats de Socors Mutus: Caixes d'estalvi per ajudar els obrers en cas de malaltia o atur.
- Sindicats: Associacions per defensar els drets laborals.
Marxisme i Anarquisme
Ambdós corrents buscaven una societat sense classes i la desaparició del capitalisme.
- Marxisme: Proposava la dictadura del proletariat i la creació de partits polítics obrers.
- Anarquisme: Rebutjava l'Estat i els partits polítics, i promovia l'acció directa.
El 1879 es va fundar el PSOE (marxista) i el 1888 la CNT (anarquista).