La revolució copernicana

Teoria Semiheliocèntrica:

Explica que la Terra és el centre de l’univers, està quieta, la Lluna i el Sol giren al voltant de la Terra i els 5 planetes restants giren al voltant del sol.

Aceptació de la teoria

Aquesta teoria permet explicar el fet que s’havia observat des dels grecs, que és perquè els planetes s’apropen i s’allunyen de la Terra.

Serà acceptada per una nova ordre religiosa, que és l’ordre dels jesuïtes.

Al 1610 Galileu publica el seu primer llibre que es diu “Sidereus Nuncius”, que vol dir “El missatger de les estrelles”. En aquest llibre ens explica tot el que va veure a través del telescopi.

La primera cosa que va veure va ser que la Lluna tenia muntanyes i valls, dir això significa que la Lluna es semblant a la Terra. Implica que, com encara ens estem movent en un món aristotèlic, per tant que hi ha un món suprallunar i subllunar, llavors si diem això comencem a trencar la relació qualitativa entre els 2 mons per tant és un element més de suport al copernicanisme.

Va observar que Venus, vista des de la Terra, presenta fases, és a dir, que va variant l’aspecte que té, com passa amb la Lluna i també va observar que Júpiter té satèl·lits, tot això eren prediccions que havia fet Copèrnic. Per tant, amb el telescopi va poder observar prediccions que havia fet Copèrnic. A més això és important perquè dona més suport al copernicanisme.

Del 1610 al 1615 treballa a un universitat i posarà en marxa tota un campanya que es coneix amb el nom d’apologia del copernicanisme, on es defensa el copernicanisme i es vol aconseguir que l’església catòlica accepti la teoria astronòmica de Copèrnic.

Davant dels problemes que tenia el copernicanisme, que es contrari a l’església, va intentar trobar una solució a partir de la Teoria del doble llenguatge. Això diu que tenim dos llenguatges, per una banda el llenguatge natural, amb el que està escrita la Bíblia, que tothom entén i amb que qual em de saber el que em de fer, i per l’altra el llenguatge matemàtic, que s’ha d’aprendre i és amb el que està escrita la naturalesa, amb el pitagorisme.

Per tant, si la Bíblia està escrita amb un llenguatge i la naturalesa amb un altre, aleshores no hi ha enfrontament entre les dues perquè es mouen en 2 nivell diferents, aquesta és la solució que dona Galileu.

Al 1615 un cardenal prohibeix a Galileu difondre el copernicanisme tant de manera escrita com oral, amb aquesta prohibició s’acaba la campanya.

Al 1632 Galileu publica l’obra “Els diàlegs sobre els dos sistemes del món: Ptolomeu, Copèrnic” està escrita a l’estil de Plató perquè hi ha diàlegs sobre els dos sistemes del món on intervenen 3 personatges: un que defensa la teoria de Copèrnic, un altre de Ptolomeu i l’altre una persona oberta de pensament que està disposada a acceptar una teoria o l’altre en base a les justificacions que se li presentin. El títol de l’obra també es polèmic perquè a aquella època no hi havia 2 sistemes del món sinó que hi havia més(Ptolomeu, Copèrnic i Tipobra, que no la té present en cap moment).

Al 1633 denuncien a Galileu a la Inquisició per defensar idees heretges. Es condemnat per haver publicat al 1632 l’obra de “Els diàlegs sobre els dos sistemes del món: Ptolomeu, Copèrnic”. A més a més es troba amb el problema d’haver desobeït una ordre del cardenal de no difondre el pensament copernicà. El procés es llarg i arriba a un punt on Galileu haurà de decidir entre reconèixer públicament que s’havia equivocat amb el seu pensament o la mort. Els amics de Galileu estaven convençuts que es convertiria en un màrtir. Opta per reconèixer que s’ha equivocat i això farà que els seus amics el considerin un traïdor i l’abandonin perquè estaven convençuts de que seria fidel a la teoria.