La Revolució Científica del Segle XVII: Causes i Protagonistes

Desenvolupament de la ciència i tecnologia al segle XVII

Raons externes

Passem de l’edat mitjana a la moderna el 1492 amb el descobriment d’Amèrica. Això passa perquè la navegació millora, cosa que implica coneixements d’astronomia, del funcionament d’una brúixola, de latitud i longitud.

• La latitud ja la sabien els antics perquè coincideix amb l’altura o angle de l’estrella polar sobre l’horitzó.
• La longitud era premiada pels reis a aquelles persones que eren capaços de determinar-la. Es pot saber la longitud sabent que quan canvia, també canvia l’hora. El problema és que no tenien aparells per determinar el temps; aleshores, utilitzaven l’astronomia fixant-se en l’altura del Sol. Així, la longitud es mesurava: 24h/360º = (temps d’arribada - temps d’origen) / (longitud d’arribada – longitud d’origen).

Com sé com està el Sol al mateix temps en dos llocs diferents? Els rellotges mecànics de pèndol (Galileu es va adonar que cada oscil·lació té el mateix període) no serveixen. Puc clavar un rellotge de pèndol al vaixell, però no és fiable perquè el moviment del vaixell feia que l’oscil·lació no fos regular. Per tant, la longitud no es pot mesurar fins que no es descobreixen els rellotges de corda.

L’altitud la sé mesurant la pressió atmosfèrica, que és directament proporcional a l’altura (Torricelli és la persona que primer desenvolupa això).

La navegació desenvolupa el comerç, i el comerç desenvolupa el capitalisme financer perquè es necessiten diners per fer aquests viatges llargs. Tot això provoca necessitats socials que han de ser resoltes.

Raons internes

Implica sobretot que tant en l’antiguitat com en l’edat mitjana, el treball manual donava una visió degradant de la persona que el feia. Per tant, un científic antic o de l’edat mitjana no s’embrutava les mans, només es limitava a fer observacions, que podien sortir bé o malament.

Es produeix un canvi: els científics comencen a apropar-se al món de la tècnica i dels artesans perquè s’utilitzava un mètode d’assaig i error, la qual cosa implica contrastar amb la realitat. Això és l’origen del mètode científic modern.

No només els científics utilitzen el mètode científic; també ho fan els professors, la policia (quan investiguen un crim), els mecànics (quan han de saber què li passa al cotxe), etc. Qualsevol persona que contrasta amb la realitat utilitza el mètode científic o mètodes semblants.

Això és la causa que els científics adoptin tècniques pròpies dels artesans i viceversa (per exemple, els pintors comencen a utilitzar la perspectiva). Es tracta d’una relació recíproca.

A partir d’ara, la ciència comença a necessitar diners per fer-se, perquè cal pagar materials.

L'experiment de Galileu sobre moviment i inèrcia

Informe Galileu: Pot haver-hi moviment sense força.

Experiment: Un pla molt polimentat per evitar una força de fregament molt elevada. Es produeix un moviment constant, és a dir, recorre sempre la mateixa distància en un temps determinat.

La primera persona que parla de la llei d’inèrcia és Galileu: tot cos persevera en el seu estat de repòs o moviment rectilini uniforme a no ser que actuï sobre ell una força.

Després comença a fer reflexions amb el pla:

• El cos cau cada vegada més ràpid perquè actua sobre ell una força.
• En un pla horitzontal actuen el pes (gravetat) i la força normal.
• Al pla inclinat actuen el pes, la força de fregament i la força normal (que ara és perpendicular al pla).

La força que provoca el moviment accelerat és el pes tangencial. La força normal i el pes normal s’anul·len entre si. El pes tangencial és igual a massa (pes) * sin(angle del pendent).

• Quan l’angle és de 90º, la força que provoca el moviment és el pes (el sin(90)=1).
• Quan l’angle és 0º (sin(0)=0), no hi ha força que provoqui moviment.

Conclusió: Com més pendent, més força. La força causa canvis de moviment.

Estructura d'un TFG: Investigació i Metodologia

Un TFG és una investigació. Per tant, he de tenir una pregunta (Ex.: Per què els nens no aprenen bé un determinat concepte, com pot ser la pressió?). Puc tractar de respondre la pregunta com a tal (pregunta de diagnòstic) o fer una unitat d’intervenció.

1. Llegir articles sobre el concepte a treballar.
2. Es fa una relació causal de per què no entenen el concepte.
3. Pregunta de diagnòstic (per saber si funciona): S’ha de fer un examen, en aquest cas un qüestionari, que abordi les causes que s’han trobat.
4. Pregunta d’intervenció: He de fer una comparació de com estaven els alumnes abans i com estan després de la proposta d’intervenció. També puc comprovar amb altres alumnes (control experimental).

Nota: Hem de comparar amb altres notes prèvies. Has de fer un PRE-test i un POST-test per poder avaluar bé i saber el que han après. L’instrument amb què mesuri ha de ser sempre el mateix.

L'experiment de Galileu: Altura i Temps de Caiguda

Com va realitzar Galileu efectivament l’experiment per estudiar la relació entre l'altura h i el temps t que triga a arribar a terra?

Va posar un pla inclinat amb mesures marcades amb xifres imparelles i amb campanetes. Quan la bola cau, les campanes sonen formant un so uniforme. Així va deduir que és un moviment uniformement accelerat.

Reptes de la Revolució Científica: Copèrnic a Descartes

Quins problemes van haver d'enfrontar els protagonistes de la revolució científica: Copèrnic (1473-1543), Giordano Bruno (1549-1600), Galileu, Kepler, Descartes, etc.?

• Copèrnic: Model heliocèntric o copernicà. Marca el naixement de la ciència moderna amb el seu llibre (1543) De revolutionibus orbium coelestium – inclòs a l'Índex de llibres prohibits.
• Giordano Bruno: Rector, teòleg, filòsof. En ciència, va dir que la Terra no era el centre de l’univers i que hi havia molts centres que podrien estar habitats. Condemnat per motius religiosos, ja que Crist havia mort a la Terra perquè és el centre de l’univers, i si no fos així, perdria importància. El cardenal Belarmino el va condemnar.
• Galileu: Va tenir problemes pels seus estudis astronòmics. Va ser la primera persona a utilitzar el telescopi. Va veure la Lluna amb cràters com si fossin muntanyes (creien que eren perfectes; quan ho van veure, ho van relacionar amb la Terra: la Lluna deixa de ser celestial i passa a ser terrestre). Les estrelles no canvien de lloc. Va descobrir que Júpiter tenia satèl·lits: hi ha cossos que giren al voltant de Júpiter i no de la Terra, més informació que indica que no és el centre. Els seus amics cardenals li van dir que no escrigués res sobre el model heliocèntric. Però després, un dels seus amics es va convertir en papa – Urbà VIII li va donar permís per escriure el llibre explicant el que ell volia, però plantejant els dos models com a hipòtesis sense dir que estiguessin comprovats. El 1632 va publicar Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món. El va escriure en italià perquè més gent el llegís. Hi ha 3 personatges (Simplici - geocèntric, Salviati - heliocèntric, Sagredo - àrbitre). Va abjurar de la seva teoria. Igualment, va anar a presó domiciliària.
• Kepler: La seva mare va ser acusada de bruixa. Per això ell va canviar de protector. Va descobrir les dues primeres lleis dels moviments dels planetes.
• Descartes: El discurs del mètode. És la introducció d’un llibre de ciència (pròleg), en el qual parla sobre l’àlgebra, l’òptica, la meteorologia. Va anar-se'n a Holanda per no tenir problemes amb el catolicisme.

Desplaçament Geogràfic de la Ciència (s. XVII)

Per què hi ha un desplaçament geogràfic del protagonisme científic des d’Itàlia i Espanya cap a Holanda i Anglaterra?

Els científics es traslladen cap al nord, cap als països protestants, perquè són més permissius amb la ciència. Per això, apareixen científics en aquests països, mentre que als països catòlics la ciència s’estanca.