La Revolució Burgesa i Francesa: De l'Absolutisme a la Democràcia

La Revolució Burgesa

Què és una revolució burgesa?

Una revolució burgesa aspira a liquidar els obstacles que s’oposen a les relacions de producció capitalista (propietat privada i lliure mercat). El seu objectiu és garantir jurídicament aquestes relacions i crear les condicions més favorables perquè el capitalisme pugui prosperar. És, en essència, un procés ingent de privatització.

Què és l’Estat burgès?

És un aparell de poder que garanteix els interessos i les aspiracions de la burgesia, com ara:

• La compra/venda de la força de treball.
• La propietat privada individual.

El procés és violent perquè, a l’hora d’enderrocar els obstacles feudals oposats al capitalisme, és difícil fer-ho per la via pacífica. Es tracta de desplaçar les relacions de producció feudals per les capitalistes; aquelles estaven assegurades jurídicament per l’Estat absolutista. L’Estat absolutista assegurava els interessos dels estaments mitjançant el privilegi (llei privada).

L'Estat absolutista planteja obstacles a la burgesia:

• Lliure circulació de la força de treball

  Abolició de les prestacions personals de treball (corvea). A partir d’ara, la mà d’obra es convertirà en una mercaderia.

• Implantació de la llibertat de producció i d’indústria

  Anteriorment controlades pels gremis, les reglamentacions dels quals impedien la llibertat de producció.

• Implantació de la llibertat de comerç

  També controlada pels gremis. Liberalització dels intercanvis per satisfer l’increment de la demanda generada per una població creixent.

Abans de les revolucions burgeses hi havia:

• Taxes

  Preus fixos imposats per l’Estat absolutista als gremis en relació als productes estratègics, evitant d’aquesta manera els conflictes socials derivats de les caresties.

• Monopolis

  L’oferta d’un producte es redueix a un únic venedor.

• Estancs

  Productes amb circulació estancada, una mena de monopoli de l’Estat amb una circulació lenta, insegura i cara. Calia fer-la més eficient.

• Transformació de la propietat feudal de la terra en propietat capitalista

Absolutisme, Liberalisme i Democràcia

Absolutisme

Concentració de poders en mans del Monarca, fins al punt que aquest es confon amb l’Estat.

Contra l’Estat absolutista reaccionarà la burgesia (Tercer Estat), influenciada per la filosofia de la Il·lustració (llibertat, justícia i equitat), des de dues vessants:

Vessants de la reacció burgesa

• Liberalisme

  • Igualtat civil (llibertat d’expressió, dret a la vida...).
  • Igualtat davant la llei i l’impost.
  • Exaltació del dret de propietat, sovint en detriment d'altres drets.

• Democràcia

  A més dels drets liberals, afegeixen:

  • El sufragi universal (a tots els majors d’edat).
  • Llibertat d’associació i de reunió.
  • Immunitat parlamentària.
  • Dret al treball, d’instrucció, ajuda a l’indigent.
  • Individualistes/Socialistes.

Causes de la Revolució Francesa

En primer lloc: Les contradiccions

Les contradiccions entre l’aparell de l’Antic Règim (Estat absolutista) i les aspiracions de la burgesia francesa, que estava en ascens, generaven limitacions polítiques i econòmiques.

En segon lloc: El problema financer

En relació al qual s’amplifiquen les contradiccions:

• Crisi de la hisenda francesa.
• Impossibilitat de fer reformes profundes a causa de l’egoisme dels privilegiats.
• Les crisis de subsistència, que amplifiquen el conflicte i faciliten els motins i les manifestacions.

En tercer lloc: L’organització i el funcionament dels Estats Generals

Els notables dictaminen la necessitat de convocar els Estats Generals, l’únic organisme capaç de modificar el sistema de gravàmens a França.

• 5 de maig de 1789, a Versalles: Lluís XVI concedirà la doble representació, però no el vot individual, generant indignació.

Els Inicis de la Revolució

• 27 de juny de 1789: El Rei sol·licita que els representants dels tres estaments es reuneixin en una assemblea (petició del Tercer Estat acceptada).
• 9 de juliol de 1789: L’Assemblea s’autoanomena Constituent, iniciant la Revolució.

Conseqüències immediates

• Un poder per sobre del Rei (comissió constituent).
• Comencen a emigrar alguns dels nobles més destacats.

Etapes de la Revolució Francesa (1789-1799)

• Assemblea Constituent

  Juliol del 1789 a setembre del 1791.

• Assemblea Legislativa

  Setembre del 1791 a setembre del 1792.

• Convenció

  Setembre del 1792 a octubre del 1795.

  • Convenció Girondina: Setembre del 1792 a juny del 1793.
  • Convenció de la Muntanya: Juny del 1793 a juliol del 1794.
  • Convenció Termidoriana: Juliol del 1794 a octubre del 1795.

• Directori

  Octubre del 1795 a novembre del 1799.

  • Primer Directori: Octubre del 1795 a setembre del 1797.
  • Segon Directori: Setembre del 1797 a juny del 1799.
  • Tercer Directori: Juny a novembre del 1799.

Assemblea Constituent (Juliol 1789 - Setembre 1791)

L'Assemblea Constituent va ser un període de dos anys amb dualitat de poders: el Rei Lluís XVI i l’Assemblea. L’Assemblea Constituent va fracassar finalment perquè els absolutistes no volien col·laborar (rebutjaven la divisió de poders i desitjaven tornar a una societat de súbdits).

Característiques de l'Assemblea Constituent

• Assemblea dominada per la burgesia moderada

  • Preconitzava un règim de sobirania compartida.
  • Basada en el compromís amb la Monarquia i la Noblesa.
  • Compromís explicitat en la Constitució pactada del 1791.

• Gent d’ordre (burgesos grans propietaris)

  • Obligats a moure’s entre la “Cort i el Carrer”, van buscar fins a l’últim moment la possibilitat de pactar amb la Corona i la Noblesa.
  • No volien, per tant, trencar ni amb la Monarquia (símbol d’ordre), ni amb la Noblesa.

Es tractava d’un projecte monàrquic, constitucional i liberal.

Tasca legislativa de l'Assemblea Constituent

L’Assemblea Constituent va desenvolupar una tasca legislativa important:

• 26 d’agost: Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

  • Reconeix la igualtat civil.
  • Sobirania nacional.
  • Divisió de poders.
  • L’Estat ha de garantir aquests principis.

• Regulació de les relacions entre l’executiu i el legislatiu

  La Constitució seria monàrquica. L’executiu estaria en mans del Rei, el qual, a més, podia sancionar les lleis i vetar-les per a dues legislatures, bloquejant així la funció legislativa de l’Assemblea.

• Reforma electoral

  No tothom tenia drets polítics (sufragi censatari).

• Reforma religiosa

  Els religiosos eren assalariats de l’Estat i havien de jurar la Constitució.

• Reforma del sistema tributari

  Igualtat de tothom davant l’impost.

• Reforma econòmica

  L’Assemblea Constituent va elaborar legislació típicament liberal:

  • Llei Allarde (abolició de gremis)

    Establiment de la llibertat d’indústria.

  • Llibertat de comerç

  • Llibertat dels preus

    Es suprimeixen taxes.

  • Supressió de privilegis, monopolis i estancs

Tres grans grups polítics

• 1. La dreta, formada pels “Negres”

  Defensors de l’Antic Règim, dels estaments i dels privilegis (el partit dels aristòcrates).

• 2. El centre, format pels “Imparcials”

  Hereus de la Il·lustració, del reformisme il·lustrat i partidaris de la carta atorgada.

• 3. L’esquerra, formada pels “Patriotes”

  Constitucionals, Triumvirs i Demòcrates (republicans i demòcrates -socialistes i individualistes).