Revolució Agrícola: Causes i Impacte Demogràfic a Anglaterra

Causes de la Revolució Industrial: La Revolució Agrícola

Les tres innovacions més importants que van impulsar la Revolució Industrial van ser els canvis en el sistema de conreu, la introducció de màquines noves i la nova estructura de la propietat. Aquests canvis comencen amb la Revolució Agrícola.

L'Agricultura a l'Antic Règim: Rotació Triennal

A l’Antic Règim, la terra es treballava amb un sistema de rotació triennal. En un camp, un any se sembrava blat. L’any vinent no es podia tornar a sembrar blat, ja que aquest desgasta molt la terra i la collita hauria estat pèssima. Per tant, no se sembrava res perquè la terra es tornés fèrtil (guaret), i es deixava que els animals hi pasturessin i adobessin el terreny. El tercer any se sembrava ordi, mongetes, etc., perquè aquests productes fixen nitrogen i ajuden la terra a recuperar encara més la fertilitat. Després d'això, la terra ja estava preparada per tornar a sembrar blat. Tanmateix, tot això comportava un problema: durant un dels tres anys no es produïa menjar directament consumible, i només 1 de cada 3 anys es feia blat. Això era una causa freqüent de les fams de primavera i les crisis de subsistència. Aquesta era l'agricultura extensiva, ja que sovint s’havien d'aprofitar terres marginals i els resultats eren pobres.

La Innovació Clau: El Sistema Norfolk

A Anglaterra es va popularitzar el sistema Norfolk, que va descobrir que si en un camp, després de sembrar cereals, se sembraven naps, la terra estava llesta per tornar a sembrar l'any següent sense necessitat de repòs. Aquesta és l'agricultura intensiva, que substituïa el guaret. Cada any es produïa una cosa diferent: un any blat, el següent naps per alimentar el bestiar, el següent ordi per alimentar els animals i fer cervesa.

Conseqüències del Sistema Norfolk

Amb el nou sistema, se sembrava ordi i naps per alimentar els animals, ja que aquests ja no havien de pasturar al guaret. Es tancaven els animals en estables, i així es podien aparellar selectivament per tenir més cries i de millor qualitat. Quantes més cries, més carn disponible. Es podia controlar millor el creixement i la reproducció dels animals. A més, les vaques i ovelles produïen més llet per a fer formatge. Després de l'ordi, se sembraven trèvols, que són plantes farratgeres; es deixaven assecar i es convertien en aliment emmagatzemat per als animals durant l'hivern. Com a resultat, la gent ja no passava tanta gana, menjava de manera més regular per primer cop i s’eliminaven les crisis de subsistència.

Millores en Higiene i Sanitat

La revolució agrícola, a més de millorar l'alimentació, va coincidir amb canvis en la higiene i la sanitat. Durant les epidèmies, hi havia moltes teories sobre les seves causes. Amb l'arribada de la Il·lustració, es va començar a pensar que hi havia d'haver una causa racional per explicar per què famílies senceres morien. El metge John Snow, investigant un brot de còlera a Londres, va aplicar un mètode racional. A cada malalt li preguntava què havia menjat, on havia estat, etc. Feia una fitxa de tots els pacients i es va adonar que el brot de còlera provenia d’una font pública d'on tots els afectats havien begut aigua. Va investigar l'aigua i va observar que estava contaminada. Va treure la conclusió que calia bullir l’aigua per eliminar els gèrmens abans de beure-la. Ell i altres metges higienistes van continuar investigant i van promoure mesures com rentar-se les mans. A partir d’aquí, es van desenvolupar mesures d'higiene pública per combatre malalties com el còlera.

Impacte Demogràfic i Creixement

En conclusió, la revolució agrícola, juntament amb les millores higièniques, va comportar un augment de la natalitat i una disminució dràstica de la mortalitat. Com a conseqüència, l’esperança de vida va créixer significativament. Per primera vegada a la història, hi va haver un creixement demogràfic autosostingut. Aquest augment de població, juntament amb una major capacitat adquisitiva, va fer créixer la demanda d'altres béns. La roba era el bé més demandat després dels aliments, fet que impulsaria la Revolució Industrial tèxtil.