Revolució Agrària i Industrialització a Espanya al segle XIX

Revolució Agrària a Espanya al segle XIX

Transformacions en la Propietat de la Terra

•       REVOLUCIÓ AGRÀRIA: La revolució agrària liberal (fonamentalment els progressistes) consolidaren una nova concepció jurídica: la propietat privada front a la propietat feudal i el desenvolupament de l’economia de mercat.

• 1) Abolició dels senyorius i de les jurisdiccions: la conversió en propietat privada plena afavoria als nobles ja que els camperols per a reclamar la propietat tenien que presentar documents indiscutibles que no existien pràcticament al món rural feudal.

• 2) Desvinculació i desamortitzacions: modificació profunda de la propietat territorial, consolidant una nova classe propietària i frustrant la possibilitat de consolidar un important sector de mitjans i petits propietaris.

Conseqüències de la Revolució Agrària

• La superfície cultivada va passar de 10 a 16 milions d’hectàrees, eliminant les importacions de cereals i va permetre sostindre el creixement sostingut de la població.

• Cereals, vinya, dacsa i creïlla i el declivi de la ramaderia ovina front a la porcina són les característiques fonamentals.

• L’augment de la productivitat (endarreriment agrícola espanyol) es pot atribuir també a un marc natural poc favorable, però sobretot a una estructura de la propietat que no fomentava les millores tècniques.

• La nova estructura de la propietat impedia als minifundistes del nord invertir en la millora de les seues explotacions mentre els latifundistes del sud no tenien interès en el cultiu directe.

• La nova estructura de la propietat va perjudicar els petits llauradors que treballaven les terres d’una propietat senyorial; molts llauradors es van convertir en arrendataris sense cap dret sobre la terra, i a més, molts pobles van ser privats de les propietats comunals.

Inicis de la Industrialització a Espanya

El Sector Tèxtil Cotoner a Catalunya

INICIS DE L'INDUSTRIALITZACIÓ: L’expansió de la indústria va començar a Catalunya amb el sector cotoner, i s’ha de relacionar amb els canvis que hi va haver en el S. XVIII. L’existència prèvia d’una manufactura dedicada a la producció d’indianes, va provocar que Carles III obrira el mercat als ports americans.

Els primers canvis: màquines de filar angleses i primera màquina de vapor.

Les causes de la mecanització: escassetat relativa de mà d’obra i abundància de capitals repatriats de les colònies. La mecanització va comportar una disminució notable dels costos i una demanda més gran.

Problemes de la Industrialització a Catalunya

1) Escassetat del carbó: propicià la proliferació de colònies industrials a la vora dels rius per aprofitar l’energia hidràulica.

2) La feblesa del mercat espanyol: els vapors exigien protecció davant la competència estrangera.

La fase de creixement es va interrompre durant la guerra de Secessió, però a partir del 1874 s’inicià una nova fase expansiva vinculada a la mecanització del teixit.

La indústria cotonera catalana desplaçà la indústria tèxtil tradicional de la resta d’Espanya. Malgrat tot, no va arrossegar al conjunt de la indústria espanyola cap a una industrialització global.

La Producció Minera

•         LA PRODUCCIÓ MINERA: El 1868 la Llei de mines va iniciar l’explotació massiva dels jaciments miners espanyols (veritable desamortització) gràcies a les millores tècniques i els problemes de la Hisenda espanyola.

• Van ser importants els jaciments de plom (Linares), coure (Huelva), mercuri (Ciudad Real) i zinc (Cantàbria).

• L’augment de la demanda de carbó, per la màquina de vapor i la siderúrgia, consolidà la mineria a Astúries, i es va desenvolupar més a causa de l’abundància d’aquest combustible i de la facilitat per a accedir al transport marítim.

• El ferro basc era de gran qualitat, proper al mar i es va convertir en producte per a l’exportació.

La Indústria Siderúrgica

LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA: Els primers intents de crear una siderúrgia moderna va ser a Màlaga, aprofitant el ferro d’Ojén, però va fracassar a causa de l’ús que feia de carbons vegetals, que elevaven els costos, i això va provocar la seua decadència.

Els jaciments d’hulla d’Astúries van substituir a la indústria andalusa, fins a finals de segle, encara que limitat per la mala qualitat del carbó local. Però el que va comportar la pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes va ser l’arribada del carbó gal·lès.

Biscaia posseïa mines de ferro i tradició en la ferreria, i l’arribada a partir de 1876 del carbó de coc gal·lès, va consolidar la indústria siderúrgica basca. La exportació de ferro per coc va ser clau en el procés, reduint el cost del transport.

Grans empreses siderúrgiques basques: Altos Hornos de Vizcaya, que va instal·lar el primer convertidor Bessemer, i al final de la dècada, es va posar en funcionament del primer forn Martin-Siemens, que produïa acer d’una gran qualitat.

Ferrocarril i Mercat

FERROCARRIL I MERCAT: • El primer traçat ferroviari espanyol es va inaugurar per a unir Barcelona i Madrid, amb la aprovació de la Llei general de ferrocarrils, però la crisi financera va provocar la caiguda de les accions del ferrocarril a la borsa i la paralització de les construccions.

• Unes altres decisions, derivades de la Llei general de ferrocarrils van ser:

1) Estructura radial de la xarxa, amb centre a Madrid i no eficaç econòmicament.

2) Major ample de via, que es va decidir per motius tècnics.

3) Franquícia aranzelària per a les societats que construïen el ferrocarril.

El comerç interior es va vore afavorit per la derogació dels gremis, la supressió dels impostos de pas i la eliminació de les taxes sobre el comerç. La nova xarxa i el ferrocarril varen ser fonamentals, malgrat que el problema del comerç interior era la manca de demanda.

El comerç exterior va créixer en més força a la segona meitat de segle, d’exportar vi i oli, i importar teixits de cotó i lli, a passar a importar cotó i carbó, i exportar productes agraris, minerals i teixits de cotó.

El lliurecanvisme va donar pas a partir de 1870 a un proteccionisme defensat pel bloc de poder: productors de cereal castellà, els industrials catalans, els siderúrgics bascs i el sector del carbó asturià.

El retard espanyol més que als aranzels, es deu a la inestabilitat institucional, endarreriment agrari, manca de reforma fiscal, forta acumulació per sectors improductius, i junt a la manca de recursos naturals que facilitaren la industrialització.

Hisenda, Banca i Moneda

HISENDA BANCA I MONEDA: • La Reforma fiscal de Mon-Santillán al 1845 eliminà les exempcions fiscals dels privilegiats, es fonamentava en la igualtat davant l’impost, i no introduïa cap impost directe sobre les rendes personals de capital o treball.

• Aquesta reforma creava dos impostos directes: la contribució per immobles, cultius i bestiar, i la contribució industrial; i també un impost indirecte sobre el consum en forma de percentatge del preu de les subsistències.

• Limitacions de la reforma: no tenien presents les rendes personals (treball i capital), que són uns dels ingressos més importants de les hisendes públiques dels països més avançats d’Europa. A més, la càrrega fiscal requeria sobretot en el consum, i això, unit al frau, l’ocultació i les deficiències dels sistemes de recaptació, va donar lloc a una recaptació menor de l’esperada.

• Es va crear una nova moneda oficial, la pesseta.

• La promulgació de la Llei de bancs i societats de crèdit es considera el punt de partida de la modernització del sistema bancari espanyol, al crear-se el Banco de España que va obtenir la concessió d’emetre els bitllets. Es varen constituir societats de crèdit com el Banco Hipotecario i la industrialització al país basc, propicià el sorgiment del Banco de Bilbao i el Banco de Vizcaya.