Revolució Agrària i Demogràfica

Revolució Agrària i Demogràfica

Fins al sXVIII, la població europea practicava una agricultura d'autoabastament i mantenia un creixement lent. A mitjan dels segles, es va produir a Gran Bretanya esdeveniments que van donar lloc a les revolucions agrària i demogràfica.

Revolució Agrària

Les causes principals van ser les innovacions agrícoles. Entre les millores, destaca la substitució del guaret pel sistema Norfolk, que consistia a alternar cultius de cereals, tubercles i plantes farratgeres. Altres millores inclouen la introducció d'innovacions tècniques, l'ocupació d'un major nombre d'animals, la roturació de nous terrenys, i l'introducció de llavors i espècies noves com la patata i el blat de moro.

Causes de la Revolució

Canvis en la propietat de la terra van propiciar l'acumulació de terrenys i la creació de grans explotacions. Els propietaris d'aquestes terres van introduir millores en els conreus per tal d'augmentar-ne la producció. Això garantia l'autoconsum i permetia obtenir excedents per vendre'ls en el mercat, fet que afavoria l'acumulació de capital.

Conseqüències

• L'augment de la producció d'aliments, que va afavorir el creixement demogràfic.
• L'excedent de mà d'obra camperola, que es va desplaçar cap a les ciutats per treballar en les noves activitats industrials.
• La inversió del capital acumulat en la creació de les primeres indústries.

La Revolució Demogràfica

Des de mitjan segle XVII, la població europea va experimentar un gran creixement, gràcies a la reculada de la mortalitat i al manteniment d'una natalitat elevada.

La natalitat es va mantenir elevada per l'augment de l'excedent agrari, que va reduir els problemes derivats de les fams.

La reculada de la mortalitat va ser deguda principalment a la millora de l'alimentació i la higiene, com també als avenços mèdics i sanitaris. La canalització de l'aigua en alguns barris de les ciutats més poblades i l'ús més generalitzat del sabó van contribuir a disminuir els brots epidèmics.

A Gran Bretanya, el 1840 la població de les ciutats superava ja la població rural. I entre els anys 1801 i 1851, la població de Londres va passar d'una mica més d'un milió a gairebé dos milions i mig d'habitants. A la fi del segle XIX, Londres tenia més de quatre milions d'habitants.

Els Inicis de la Industrialització

Aquest procés de canvi va tenir els seus precedents en la Revolució Agrària i la Revolució Demogràfica.

Causes de la Revolució Industrial:

El creixement de la població va fer augmentar la demanda d'aliments i de productes manufacturats (tèxtils), per la qual cosa les indústries en van incrementar la producció. Va suposar un augment de la mà d'obra (descens en la mortalitat i equilibri en la natalitat).

Els avenços tècnics, gràcies als invents i als descobriments relacionats amb l'energia, el sector tèxtil i el siderúrgic, com la màquina de vapor, la llançadora volant i el carbó de coc.

Una xarxa de comunicacions, formada per canals navegables i camins, important per a l'aprovisionament de matèries primeres i la distribució dels productes elaborats. Aquesta xarxa va millorar notablement amb el desenvolupament del ferrocarril.

La burgesia, amb mentalitat empresarial i amb capital disponible per invertir-lo en la nova indústria. Els diners provenien de l'explotació dels recursos de l'Imperi Colonial Britànic, del seu predomini en el comerç europeu i dels beneficis obtinguts amb aquest comerç i l'agricultura.

Les Primeres Indústries

L'augment de la població demanava un creixement de la producció tèxtil. Un nou sector, el cotoner, va ser el primer d'incorporar les innovacions tècniques. La producció va augmentar a la Gran Bretanya, per la mecanització, per la facilitat per obtenir cotó, matèria primera importada de les seves colònies, i la prohibició del govern britànic d'importar teixits de cotó estampats des de l'Índia.

El descobriment del carbó de coc, per calcinació de la hulla, i les millores dels alts forns, van revolucionar la indústria siderúrgica. S'obtenia ferro de més qualitat que servia per fabricar eines agrícoles, maquinària tèxtil, locomotores, vaixells i municions.

Vapor i Màquines

Durant el segle XVIII es van produir invents i innovacions tècniques que van desenvolupar formes noves d'obtenció d'energia i maquinària per a la indústria tèxtil.

L'ús de l'energia hidràulica va permetre aprofitar l'aigua dels rius com a força motriu, l'avenç més revolucionari va ser la màquina de vapor de J. Watt (1768), que generava força suficient per fer funcionar diverses màquines alhora.

La indústria tèxtil va haver-hi innovacions tècniques en els telers i les màquines de filar, van augmentar la producció i reduir-ne els costos: el teler amb llançadora volant (1733) i les filadores Spinning Jenny (1764).

L'expansió internacional la Revolució Industrial es va estendre durant el segle XIX, primer per Europa i després pels Estats Units i el Japó.

Al continent europeu, la industrialització és va produir a partir de 1815, després de les guerres napoleòniques. No obstant això, el desenvolupament industrial no va ser homogeni, és va concentrar principalment al centre del continent, en països com Alemanya, Bèlgica i França.

En la resta dels països europeus la industrialització va ser molt limitada, i és va produir solament en determinades regions, com el País Basc i Catalunya, a Espanya.

La Revolució dels Transports

AL SEGLE XIX LA MÀQUINA DE VAPOR ES VA APLICAR A LES LOCOMOTORES I ELS VAIXELLS. JA AL SEGLE XX, LA INVENCIÓ DEL MOTOR D’EXPLOSIÓ VA SERVIR PER IMPULSAR ELS AUTOMÒBILS I ELS AVIONS.

FERROCARRIL> L’ANY 1825 ES VA INAUGURAR A GRAN BRETANYA LA PRIMERA LÍNIA DE FERROCARRIL ENTRE STOCKTON I DARLINGTON. EL 1830 VA ENTRAR EN FUNCIONAMENT LA PRIMERA LÍNIA DE PASSATGERS ENTRE LIVERPOOL I MANCHESTER.DURANT LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX, EL FERROCARRIL VA PROGRESSAR DE MANERA CONSIDERABLE, AMB EL PERFECCIONAMENT DE LA LOCOMOTORA I L’ENORME CREIXEMENT DE LA XARXA DE VIES FÈRRIES.

EL VAIXELL DE VAPOR>ELS VELERS VAN SER SUBSTITUÏTS  PELS VAIXELLS DE VAPOR. EN ELS VAIXELLS DE VAPOR ES VAN ANAR INTRODUINT MILLORES FONAMENTALS, COM EL CASC DE FERRO I L’HÈLIX,  VAN AUGMENTAR LA GRANDÀRIA I LA CAPACITAT DE TRANSPORT, VA RENDIBILITZAR-NE L’EXPLOTACIÓ COMERCIAL.

 L’AUTOMÒBIL I L’AVIÓ>LA INVENCIÓ DEL MOTOR D’EXPLOSIÓ, QUE UTILITZAVA DERIVATS DEL PETROLI COM A COMBUSTIBLE, VA PERMETRE EL DESENVOLUPAMENT DE DOS MITJANS DE TRANSPORT NOUS: L’AUTOMÒBIL I L’AVIÓ.

EL 1885, K. BENZ VA UTILITZAR ELS MOTORS DE GASOLINA EN ELS SEUS PRIMERS PROTOTIPS D’AUTOMÒBILS. I EL 1903 ELS GERMANS WRIGHT VAN REALITZAR EL PRIMER VOL AMB AVIÓ. LA GRAN EXPANSIÓ D’AQUESTS NOUS MITJANS DE TRANSPORT ES VA PRODUIR EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX............................................................

EL TRIOMF DEL MODEL ECONÒMIC CAPITALISTA>EN LA REV. INDUST. UN NOU MODEL DE RELACIONS ENTRE ELS INVERSORS I PROPIETARIS DE LES FÀBRIQUES I ELS TREBALLADORS. ES VA CONFIGURAR, UN NOU SISTEMA ECONÒMIC, EL CAPITALISME.

CAPITALISME LIBERAL>LES IDEES ECONÒMIQUES VINCULADES ALS INTERESSOS DE LA BURGESIA, ESPECIALMENT EL LLIURECANVISME PLANTEJAT PER ADAM SMITH, VAN CONSTITUIR LA BASE DEL CAPITALISME.

EL LLIURECANVISME DEFENSAVA EL LLIURE COMERÇ INTERNACIONAL I LA LLIURE COMPETÈNCIA, SENSE INTERVENCIÓ DE L’ESTAT I SENSE LIMITACIONS QUE AFECTESSIN ELS PRODUCTES ESTRANGERS, REBUTJAVA EL PROTECCIONISME QUE EXERCIA L’ESTAT SOBRE L’ECONOMIA.

LA LLIBERTAT ECONÒMICA, QUE ERA LA BASE DEL LLIURECANVISME, VA DONAR COM A RESULTAT EL CAPITALISME LIBERAL, QUE ES CARACTERITZAVA PER LA PROPIETAT PRIVADA DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ, LA CERCA DEL MÀXIM BENEFICI I L’ACUMULACIÓ CREIXENT DE CAPITAL..

EL SISTEMA INDUSTRIAL

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL VA GENERALITZAR UN SISTEMA INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ, CARACTERITZAT PER:

-NOUS ESTABLIMENTS: LES FÀBRIQUES. EREN ENORMES EDIFICACIONS ON ES CONCENTRAVEN LES MÀQUINES, QUE UTILITZAVEN LES NOVES FONTS D’ENERGIA, I LA MÀ D’OBRA.
-PRODUCCIÓ A GRAN ESCALA. L’ÚS DE MÀQUINES PERMETIA UN GRAN VOLUM DE PRODUCTES I LA REDUCCIÓ DEL SEU COST UNITARI.
-DIVISIÓ DEL TREBALL. CADA TREBALLADOR REALITZAVA UNA TASCA MOLT ESPECÍFICA DINS DE LA PRODUCCIÓ.
-TREBALL NO QUALIFICAT. LES TASQUES PODIEN SER REALITZADES PER TREBALLADORS SENSE FORMACIÓ.

LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES> AL s.XIX  ES VA DESENVOLUPAR LA SOCIETAT EN CLASSES.

-LA SOCIETAT INDUSTRIAL

VA DONAR LLOC A CANVIS SIGNIFICATIUS EN LA SOCIETAT. L'ARISTOCRÀCIA I ELS ARTESANS VAN PERDRE PES AMB LA RELACIÓ A DOS GRUPS SOCIALS OPOSADES: LA BURGESIA I EL PROLRETARIAT. 

L'ABANDONAMENTS DEL CAMP PER CERCAR FEINA A LA CIUTAT VA DONAR PAS A UNA SOCIETAT URBANA, EL CANVIS VAN ALTERAR LA VIDA SENCERA I VAN ORIGINAR FORMES DE LLEURE I VALORS.

LA BURGESIA> EREN EL PROPIETARIS DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ(MÀQUINES, CAPITAL, INSTAL.LACIONS). ES TROBAVEN EN UN MOMENT D'EXPANSIÓ I PROSPERITAT ECONÒMICA: CONTROLAVEN EL MÓN DELS NEGOCIS I TENIEN UNA INFLUÈNCIA CREIXENT EN LA VIDA POLÍTICA.

PROVENIEN DE LA TRADICIÓ MERCANTIL I AMB EL SEU COMPORTAMENT, EMULAVEN L'ESTIL DE VIDADE L'ARISTOCRÀCIA.

LA FAMÍLIA VA ESDEVENIR LA BASE DE A BURGESIA, GARANTIA LA UNITAT DE LA PROPIETAT. EL MATRIMONI ERA DECISIU, ELS DINERS EREN + IMPORTANTS Q ELS SENTIMENTS, S'ESTABLIEN ALIANCES ECONÒMIQUES.

LA MANSIÓ ERA SÍMBOL DEL PODER ECONÒMIC.  ELS SALONS S’OMPLIEN DE MOBLES I ELEMENTS DECORATIUS, I S’HI REBIEN LES VISITES. LA CUINA QUEDAVA RESERVADA AL SERVEI, QUE VIVIA A LA MATEIXA CASA.

NO ES VA TENIR CURA DE LA HIGIENE FINS EL SEGLE XX, QUAN LES CASES VAN COMENÇAR A DISPOSAR D’AIGUA CORRENT.

LA VIDA SOCIAL ERA INTENSA. ERA FONAMENTAL RELACIONAR-SE EN EL TEATRE, L’ÒPERA, LES PASSEJADES I LES VISITES, SEGUINT UNES ESTRICTES REGLES FORMALS. ELS HOMES ES REUNIEN EN CLUBS PRIVATS.

EL PROLETARIAT> LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ PERTANYIA AL PROLETARIAT O CLASSE OBRERA. EREN CAMPEROLS, JORNALERS, ARTESANS, ETC...SOLAMENT DISPOSAVEN DE LA SEVA FORÇA DE TREBALL, QUE HAVIEN DE VENDRE A CANVI D’UN SALARI.

LA DIFÍCIL VIDA DEL PROLETARIAT:

LA VIDA DEL PROLETARIAT ES CARACTERITZAVA PER DURES CONDICIONS DE VIDA:

JORNADES LABORALS LLARGUES, DE 14 A 16 HORES DIÀRIES.

DESHUMANITZACIÓ DEL TREBALL INDUSTRIAL, CAUSADA PER LA DURA DISCIPLINA FABRIL I PER L’ABSÈNCIA D’UNA LEGISLACIÓ LABORAL QUE PROTEGÍS ELS OBRERS.

INCORPORACIÓ DE MÀ D’OBRA INFANTIL I FEMENINA, PITJOR RETRIBUÏDA.

CONDICIONS POC HIGIÈNIQUES DE LES FÀBRIQUES I DELS BARRIS OBRERS. AQUESTS MANCAVEN DE SERVEIS BÀSICS, COM ARA EL CLAVEGUERAM O L’ENLLUMENAT, FET QUE PROVOCAVA L’AUGMENT DE MALALTIES. ELS HABITATGES OBRERS EREN PETITS I POC COMPARTIMENTATS; PER AIXÒ TENIEN POCA INTIMITAT, I ELS SERVEIS EREN COMPARTITS.

ESCÀS TEMPS DE LLEURE,  LES NECESSITATS BÀSIQUES: LA MAJOR PART DEL SOU D’UNA FAMÍLIA OBRERA ES DESTINAVA A COMPRAR MENJAR I A PAGAR EL LLOGUER.

EL MOVIMENT OBRER>  ES VA ANAR CONFIGURANT COM A RESPOSTA DEL PROLETARIAT ALS PROBLEMES QUE EL CAPITALISME I LA INDUSTRIALITZACIÓ HAVIEN GENERAT.

ELS ORÍGENS DE L’OBRERISME

LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL MOVIMENT OBRER ES REMUNTEN ALS ENFRONTAMENTS ESPONTANIS DE 1811 PROTAGONITZATS PEL MOVIMENT LUDITA, QUAN ALGUNS OBRERS VAN DESTRUIR MÀQUINES PER CONSIDERAR QUE AQUESTES RESTAVEN LLOCS DE TREBALL I EMPITJORAVEN LES SEVES CONDICIONS LABORALS.

A MESURA QUE VA CRÉIXER LA CONSCIÈNCIA DE CLASSE (CONSCIÈNCIA DE PERTÀNYER A UN GRUP SOCIAL DETERMINAT, LA LLUITA OBRERA VA DERIVAR CAP A L’ASSOCIACIONISME I LA CONSTITUCIÓ D’ORGANITZACIONS.

EL DRET D’ASSOCIACIÓ VA SER RECONEGUT PER PRIMERA VEGADA A GRAN BRETANYA L’ANY 1824,  VA PERMETRE L’APARICIÓ D’AGRUPACIONS DE TREBALLADORS D’UN MATEIX OFICI. ELS SINDICATS VAN AMPLIAR ELS OBJECTIUS DE LES MÚTUES A LES REIVINDICACIONS LABORALS I SALARIALS I A LES RECLAMACIONS DE CARÀCTER POLÍTIC, COM LA DEMANDA DEL SUFRAGI UNIVERSAL.

EL SOCIALISME> EL SOCIALISME ÉS UNA DOCTRINA POLÍTICA QUE PROPUGNA LA TRANSFORMACIÓ DE LA SOCIETAT PER ACONSEGUIR LA IGUALTAT ENTRE LES PERSONES. EN LA SEVA EVOLUCIÓ ES DISTINGEIXEN:

EL SOCIALISME UTÒPIC> PROPOSAVA UNA SOCIETAT FRATERNAL I SOLIDÀRIA QUE FOMENTÉS EL COOPERATIVISME I LA PROPIETAT COL·LECTIVA, PER SUPERAR L’INDIVIDUALISME I LA DESIGUALTAT QUE PROPICIAVA EL CAPITALISME.

EL SOCIALISME CIENTÍFIC> REP EL NOM DE MARXISME, PERQUÈ VA SER KARL MARX, JUNTAMENT AMB FRIEDRICH ENGELS, QUI VA ESTABLIR AQUESTA TEORIA. KARL MARX DEFENSAVA LA NECESSITAT D’ESTUDIAR LA REALITAT SOCIAL I EL SEU FUNCIONAMENT, PER PODER CANVIAR-LA. EN AQUESTA SOCIETAT TOTHOM TINDRIA LES MATEIXES OPORTUNITATS I LA PROPIETAT DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ SERIA COL·LECTIVA.

L’ANARQUISME> CORRENT IDEOLÒGIC QUE CONDEMNA LA DESIGUALTAT ECONÒMICA ENTRE ELS INDIVIDUS GENERADA PEL SISTEMA CAPITALISTA. , PROPUGNA LA LLIBERTAT HUMANA, MITJANÇANT LA SUPRESSIÓ DE L’ESTAT I DE QUALSEVOL FORMA D’AUTORITAT, DE PODER I DE GOVERN D’UNES PERSONES SOBRE D’ALTRES. EL REBUIG DEL SISTEMA INCLOU LA POLÍTICA I LA PARTICIPACIÓ EN ELECCIONS.

ENTRE ELS PENSADORS ANARQUISTES DE MITJAN EL SEGLE XIX VA DESTACAR EL RUS MIKHAÏL BAKUNIN. PROPOSAVA EL RETORN A UN SISTEMA DE LLIURE ASSOCIACIÓ ENTRE ELS INDIVIDUS I LES COMUNITATS, EN LES ANOMENADES COMUNES. ELS ANARQUISTES DEFENSAVEN PROPOSTES PROPERES AL PENSAMENT SOCIALISTA.

L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ> A CAUSA D’UN NOU IMPULS TECNOLÒGIC I CIENTÍFIC, LA INDUSTRIALITZACIÓ VA TRAVESSAR UNA ETAPA DE GRAN DESENVOLUPAMENT: LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.

LES NOVES ENERGIES I INDÚSTRIES> LES NOVES FONTS D’ENERGIA VAN SER LA BASE DEL DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL I VAN SUBSTITUIR EL CARBÓ PROGRASIVAMENT:

-EL PETROLI. VA PERMETRE L’ELABORACIÓ DE LA GASOLINA, EL GASOIL I EL FUEL, QUE DESPRÉS DE LA INVENCIÓ DEL MOTOR D’EXPLOSIÓ (1885) VAN SER ADOPTATS RÀPIDAMENT PER LA INDÚSTRIA DELS TRANSPORTS.

L’ELECTRICITAT>LA INVENCIÓ DE LA DINAMO VA PERMETRE OBTENIR ENERGIA ELÈCTRICA. POSTERIORMENT ES VAN DESENVOLUPAR L’ALTERNADOR, EL TRANSFORMADOR I EL MOTOR ELÈCTRIC, VA FER POSSIBLE L’ÚS DE L’ELECTRICITAT EN LA MAQUINÀRIA INDUSTRIAL, L’ENLLUMENAT PÚBLIC I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, EL TELÈFON (1871).

ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS I CIENTÍFICS VAN IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT D’INDÚSTRIES JA EXISTENTS I L’APARICIÓ DE NOVES:

LA INDÚSTRIA SIDEROMETAL·LÚRGICA> LA INCORPORACIÓ DEL CONVERTIDOR BESSEMER VA PERMETRE PRODUIR GRANS QUANTITATS D’ACER A BAIX COST. TAMBÉ ES VAN DESENVOLUPAR INDÚSTRIES D’ALTRES METALLS, COM L’ALUMINI I EL COURE.

LA INDÚSTRIA QUÍMICA>VA REBRE UN GRAN IMPULS AMB LA CREACIÓ DE NOUS PRODUCTES, COM FERTILITZANTS, EXPLOSIUS,  MATERIALS SINTÈTICS, PRODUCTES FARMACÈUTICS, ETC.

ELS NOUS SISTEMES PRODUCTIUS> L’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ ES VA FER MÉS COMPLEXA QUAN LES FÀBRIQUES VAN DEIXAR DE SER PETITS NUCLIS PRODUCTIUS FINANÇATS AMB CAPITAL FAMILIAR I VAN ESDEVENIR GRANS CENTRES DE TREBALL AMB UN GRAN NOMBRE D’OBRERS.

LA CERCA DE BENEFICIS I DE COMPETITIVITAT VA FER NECESSÀRIA L’APLICACIÓ DE SISTEMES DE PRODUCCIÓ QUE AUGMENTESSIN LA PRODUCTIVITAT I REDUÏSSIN ELS COSTOS

LA PRODUCCIÓ EN SÈRIE . L’ENGINYER F. TAYLOR VA DIVIDIR EL TREBALL EN TASQUES PETITES I CONTROLADES AMB EXACTITUD, MITJANÇANT EL CRONOMETRATGE. S’ESTABLIA AIXÍ LA DIVISIÓ DEL TREBALL, AMB L’ESPECIALITZACIÓ DELS OBRERS I DE LES FÀBRIQUES EN LA PRODUCCIÓ.

EL TREBALL EN CADENA . L’EMPRESARI NORD-AMERICÀ HENRY FORD VA SER EL PRECURSOR D’AQUEST SISTEMA, EN QUÈ DIFERENTS TREBALLADORS INTERVENIEN SUCCESSIVAMENT EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ.