La Revolució de 1868 i el Sexenni Democràtic a Espanya (1868-1874)

Causes de la Revolució de 1868: La Gloriosa

La Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, va ser un moviment clau en la història d'Espanya que va acabar amb el regnat d'Isabel II i va obrir el període del Sexenni Democràtic (1868-1874). Diversos factors van contribuir a aquesta revolta:

• Crisi financera: Les inversions ferroviàries no eren rendibles, i el valor de les accions ferroviàries va caure molt ràpidament. A remolc d'aquesta situació, es va produir una caiguda de les cotitzacions del deute públic i d'altres entitats financeres.
• Crisi industrial: Provocada pel preu del cotó, a causa de la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865). A Catalunya, els industrials no van poder afrontar la pujada del preu, ja que el cotó era molt car i tenia poca demanda.
• Crisi de subsistències: Provocada per unes males collites que van derivar en una falta de blat i una pujada de preu. Entre 1866 i 1868, el preu va augmentar a Madrid un 100%. Molts sectors de la població no podien accedir als aliments bàsics, la qual cosa va crear un gran malestar social.

Aquests problemes econòmics es van sumar a altres factors, com la corrupció política, la repressió governamental i el descontentament amb el règim d'Isabel II, creant el context perfecte per a la revolta que va tenir lloc el setembre de 1868.

La Revolució de La Gloriosa: Esclat i Triomf

El 18 de setembre de 1868, l'esquadra de Cadis, comandada pel brigadier Juan Bautista Topete, va començar la revolta amb el suport del general Prim. Després s'hi va afegir el general Serrano, i es va fer públic un manifest amb el lema "Visca Espanya amb honor". El text denunciava la corrupció de la monarquia, demanava la participació dels ciutadans per defensar la llibertat i anunciava la formació d'un govern provisional i la convocatòria de Corts constituents per sufragi universal.

La revolta es va estendre per Andalusia i per tota la península. Els governants van agrupar l'exèrcit a Madrid per anar cap al sud i posar fi a la revolta, però les tropes del govern van ser derrotades el 28 de setembre a la batalla d'Alcolea. Després, el govern va dimitir i la reina Isabel II va marxar a l'exili.

Moviment Revolucionari i Juntes Populars

La Revolució de 1868 va generar un extens aixecament popular a les ciutats. Un conjunt de progressistes, demòcrates i republicans es van organitzar en juntes revolucionàries per demanar millores socials i polítiques, com ara:

• La supressió d'alguns impostos.
• L'abolició de les quintes (servei militar obligatori).
• Educació gratuïta.
• El dret a votar.

Tot i així, els líders com Prim i Serrano no estaven d'acord amb tots aquests canvis, perquè volien un canvi polític més controlat.

Govern Provisional i Primeres Reformes (1868-1869)

Després de l'acord de la Junta de Madrid, es va nomenar un govern provisional encapçalat per Prim, que incloïa progressistes i unionistes. El govern va dissoldre les juntes per frenar el procés revolucionari i estabilitzar la situació. També va promulgar decrets democratitzadors i va acceptar demandes populars com la supressió d'impostos de consum.

Un aspecte important va ser la convocatòria d'eleccions amb sufragi universal masculí per a majors de 25 anys, la qual cosa atorgava la condició d'electors a uns 4 milions de persones. Aquestes eleccions van donar la victòria a una coalició de progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics. A Catalunya, van guanyar els republicans federals amb un 67% dels vots.

La Constitució de 1869: Pilars del Sexenni

La Constitució de 1869 va establir el dret a vot per a tots els homes majors de 25 anys, ampliant significativament la participació ciutadana en la política. Aquesta Constitució garantia diversos drets i llibertats individuals, com la llibertat d'expressió, de reunió i de religió.

Entre els seus punts clau, destacaven:

• Una clara separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial, per evitar abusos de poder.
• Un sistema parlamentari amb un parlament bicameral, que incloïa el Congrés dels Diputats i el Senat.
• La proclamació d'Espanya com una monarquia, però amb un govern limitat per llei, en el qual el poder del rei estava subjecte a les decisions del parlament.
• El reconeixement de la necessitat d'una certa autonomia per a les regions, un aspecte que es faria més important en futures constitucions.

L'Auge del Republicanisme: Unitari i Federal

Durant aquest període, el republicanisme va experimentar un auge significatiu i es va dividir en dues tendències principals:

• Republicans Unitaris: Liderats per Emilio Castelar, defensaven una república centralitzada.
• Republicans Federals: Com el partit dirigit per Pi i Margall, defensaven una república descentralitzada amb autonomia per a les regions.

Dins del federalisme, hi havia dues faccions:

• Moderats: Que respectaven la legalitat.
• Intransigents: Que defensaven l'ús de la força i volien que els territoris poguessin declarar-se independents i unir-se a una república federal.

Reformes Econòmiques i Lliurecanvisme (1869)

Un dels objectius de La Gloriosa era reorientar la política econòmica per impulsar el creixement econòmic i reduir el deute. El 1869, el ministre Laureà Figuerola va dur a terme una reforma aranzelària significativa:

• Va reduir la protecció als productes nacionals.
• Va introduir un lliurecanvisme moderat.
• Va obrir l'economia espanyola a l'exterior.

Això va provocar l'oposició dels industrials cotoners catalans i dels productors de cereals, que veien perillar la seva hegemonia al mercat espanyol.

Les Dificultats de la Regència de Serrano

La Regència, sota el lideratge del general Serrano, va patir nombroses dificultats que van minar la seva estabilitat:

• Conflictes polítics: Hi havia constants tensions entre diversos grups polítics (republicans, progressistes, monàrquics), dificultant la formació d'un govern estable.
• Economia precària: L'economia era fràgil, amb un alt atur i problemes agraris que provocaven descontentament i tensions socials.
• Cerca de monarca: La recerca d'un nou monarca va generar tensions. El príncep Amadeu I d'Itàlia va ser escollit, però no va ser ben rebut per tots els sectors.
• Tensions regionals: Hi havia demandes d'autonomia que complicaven la situació, i moviments regionalistes i separatistes qüestionaven la centralització del poder.

La Monarquia d'Amadeu I de Savoia (1871-1873)

La Constitució de 1869 definia la monarquia com a forma d'Estat, la qual cosa significava que havien de buscar un rei que substituís els Borbons. El general Prim, figura clau de la revolució, va ser l'encarregat de buscar un monarca, i la tria va recaure en Amadeu de Savoia, membre de la dinastia italiana que havia liderat la unificació d'Itàlia.

El novembre de 1870, les Corts espanyoles van aprovar la seva candidatura amb 191 vots de 311, una majoria que indicava un suport limitat i una falta de consens. L'assassinat del general Prim poc abans de l'arribada d'Amadeu va debilitar encara més la seva posició i va generar un clima de desconfiança i inestabilitat.

Amadeu va ser proclamat rei el 2 de gener de 1871, però des del principi es va enfrontar a importants dificultats, com la falta de suport popular i la resistència de l'aristocràcia, l'Església i una part de l'exèrcit.

Institucionalització Fràgil i Inestabilitat Política

El nou règim va intentar consolidar-se amb una coalició de tres partits: unionistes, progressistes i demòcrates, sota la presidència del general Serrano. No obstant això, aquesta coalició es va trencar ràpidament i es van formar dos blocs polítics principals:

• El Partit Constitucional, liderat per Sagasta, que representava els progressistes conservadors.
• El Partit Radical, encapçalat per Ruiz Zorrilla, que defensava un avanç democràtic amb la col·laboració dels republicans.

La lluita entre aquests dos partits va generar una gran inestabilitat. En només dos anys, es van succeir 6 governs i es van convocar 3 eleccions, amb un alt grau de frau electoral i una elevada abstenció, que el 1872 va superar el 50%. La manca d'acord entre els diferents sectors polítics va debilitar la monarquia d'Amadeu I.

Moviments Opositors a la Monarquia d'Amadeu I

La monarquia d'Amadeu I es va enfrontar a una forta oposició des de diversos fronts:

• Conservadors: Es van retirar de les eleccions de 1872 i, sota la direcció d'Antonio Cánovas del Castillo, van començar a preparar la restauració borbònica amb el suport de l'Església i de les elits econòmiques, preocupades per l'augment de les idees obreristes i republicanes.
• Carlins: Van abandonar la via política i van iniciar la Tercera Guerra Carlina a l'abril de 1872, defensant els drets al tron de Carles VII i el tradicionalisme. El conflicte es va estendre pel País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya, creant un exèrcit de fins a 40.000 homes.
• Guerra de Cuba (Guerra dels Deu Anys): La insurrecció iniciada el 1868 va evolucionar cap a una guerra colonial. Els propietaris criolls demanaven reformes i el suport popular creixia per l'abolició de l'esclavitud. El govern espanyol va intentar introduir reformes, però va topar amb l'oposició dels interessos espanyols a l'illa, que preferien una resposta militar contundent.
• Revoltes socials i republicanes: Els sectors populars, decebuts amb les limitades reformes de la monarquia, van organitzar revoltes i protestes, mentre que els republicans van impulsar alçaments en favor d'una república federal.

Projecte de Constitució Federal de 1873

El govern de Pi i Margall, que va començar l'1 de juny de 1873, va intentar estabilitzar el país i redactar una nova Constitució. Inspirada en la de 1869, preveia:

• La sobirania popular.
• El sufragi universal masculí.
• Un sistema bicameral (Congrés i Senat).
• La separació entre Església i Estat.

La proposta definia Espanya com una República federal composta per 17 estats, incloent-hi Cuba i Puerto Rico, amb una àmplia autonomia. Tanmateix, aquesta Constitució no es va arribar a aprovar.

Guerres, Cantonalisme i Crisi de la Primera República

La proclamació de la República va intensificar els conflictes existents i en va generar de nous:

• Conflicte Carlí: La Tercera Guerra Carlina es va intensificar, amb un exèrcit carlí organitzat controlant diversos territoris.
• Guerra de Cuba: La Guerra de Cuba seguia sense solució, drenant recursos i esforços.
• Cantonalisme: Va emergir com un moviment que proclamava governs autònoms en ciutats com Cartagena, Sevilla i Cadis, impulsat per les idees federalistes i les aspiracions socials.

Aquesta situació va provocar una gran inestabilitat política:

• Pi i Margall va dimitir per oposar-se a la repressió militar del moviment cantonalista.
• El seu successor, Nicolás Salmerón, va intentar sufocar la revolta, però també va dimitir en negar-se a signar execucions.
• Finalment, Emilio Castelar va assumir el poder, governant per decret, però va perdre suport el gener de 1874, marcant el final de la Primera República.

Present Perfect Simple: have/has + past participle. Action happened in the past, but the effect is relevant in the present; the exact time is often unknown. Past Perfect: had + past participle. It is used to describe an action that was completed before another action in the past.

Sistemes Incompatibles: no tenen solució (ex: 0 0 0 | 5)

Sistemes Compatibles: tenen solució

• Indeterminats: infinites solucions (ex: 0 0 0 | 0)
• Determinats: solució única (ex: 0 0 5 | 5)