La Revolta dels Segadors i l'Antic Règim (s. XVII-XVIII)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,6 KB

La Revolta dels Segadors (1640-1652)

El Corpus de Sang

El problema amb els soldats que s'havien d'allotjar a Catalunya es va aguditzar cap a l'any 1640 com a conseqüència de la penúria que la fam i la guerra imposaven a la població catalana. La revolta pagesa es va iniciar a Santa Coloma de Farners quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats. El moment culminant d'aquesta revolta es va produir el dia 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors que havien anat a Barcelona es va enfrontar a les autoritats i hi hagué diversos morts.

La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat, tant contra els senyors, que els ofegaven amb impostos senyorials, com contra unes autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.

L'enfrontament amb la monarquia

Les classes benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi. Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la corona francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà.

La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV. La guerra entre França i la monarquia hispànica es va prolongar fins al 1659, en què es va signar la Pau dels Pirineus, per la qual Espanya lliurava a França el Rosselló i una part de la Cerdanya.

L'Europa del segle XVIII: L'Antic Règim

Definició

Definim les societats europees de l'Edat Moderna, que havien superat l'etapa medieval i feudal, però que continuaven mantenint un model de vida basat en l'economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.

Una agricultura senyorial

Des del punt de vista econòmic, l'agricultura era l'activitat més important, amb un sistema de conreu basat en la rotació triennal amb guaret.

Crisis de subsistència

Períodes d'escassetat d'aliments i de pujades de preus. La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats transmeses de generació en generació.

La monarquia absoluta

Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut. En conseqüència, els governants eren reduïts a la condició de súbdits que no gaudien de cap tipus de dret. El parlament era una institució nascuda durant l'època de l'Edat Mitjana.

L'expansió econòmica del segle XVIII

El segle XVIII va ser d'una relativa pau internacional. Després de la Guerra dels Trenta Anys, la firma del Tractat d'Utrecht (1713) va donar pas a un període d'equilibri internacional.

En aquesta situació, la població va augmentar considerablement, i Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants. Aquest creixement demogràfic també fou provocat per l'absència de grans epidèmies, per la introducció de nous conreus i, en general, per la millora de la situació econòmica.

L'augment de la població va provocar l'alça dels preus, que va incrementar els guanys dels propietaris, els quals van augmentar la producció. Les monarquies van impulsar reformes en l'agricultura, van finançar la instal·lació de manufactures i van protegir les companyies comercials. En conseqüència, el comerç es va incrementar notablement.

Entradas relacionadas: