La Revolta Carlina i el Procés de Revolució Liberal a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,25 KB
La Revolta Carlina
Carles Maria Isidro va liderar una revolta armada després de la mort de Ferran VII, enfrontant-se a la regent Maria Cristina. Els carlins defensaven l'Absolutisme, l'Església i la descentralització política, amb suport del clergat i la noblesa. D'altra banda, Isabel II comptava amb el suport de l'alta noblesa, els funcionaris i una part de la jerarquia eclesiàstica. La guerra va ser cruel i va acabar amb la derrota dels carlins al 1840.
El Procés de Revolució Liberal
El govern de Cea Bermúdez va intentar arribar a un acord amb els carlins, però l'immobilisme va afavorir l'expansió carlina. Martínez de la Rosa va liderar un nou govern que proposava l'Estatut Reial, buscant una transició reformista. La situació es va complicar amb revoltes a diverses ciutats i l'arribada de Mendizábal al govern, que va convocar eleccions i impulsar reformes agràries.
Reforma Agrària
La desamortització de les terres eclesiàstiques va ser una de les mesures més importants del període, buscant recursos per l'exèrcit i fomentant una classe propietària liberal. Aquesta reforma va generar tensions socials i polítiques, marcant el camí cap a una major liberalització econòmica i política a Espanya.