Revelatge Radiogràfic: Guia Completa de Pel·lícules i Sensors Digitals

Revelatge Radiogràfic: Pel·lícules Analògiques i Digitals

La Pel·lícula Radiogràfica Analògica: Components

Les pel·lícules radiogràfiques són plaques fotogràfiques adaptades al seu ús en radiologia.

Es tracta d’una làmina plàstica recoberta per una emulsió (barreja de productes químics) sensible a la radiació X i la llum. En funció de la quantitat de radiació, queda registrada una imatge amb tonalitats de gris.

Components del Paquet de Pel·lícula

• Pel·lícula radiogràfica: Una de les cantonades té un relleu per determinar l’orientació de la pel·lícula.
• Embolcall de paper negre: Protegeix la pel·lícula de la llum.
• Làmina de plom: Situada a la part posterior de la pel·lícula embolicada en paper negre, per frenar la radiació que la travessa.
• Embolcall extern: És una coberta de vinil impermeable i opaca que segella la resta de components.

Tipus de Pel·lícules Radiogràfiques

• Oclusal
• Aleta de mossegada
• Diferents talles per a tècniques periapicals i interproximals.

Tècniques de Revelatge Radiogràfic

Per tal d’obtenir imatges de qualitat i evitar haver de repetir radiografies, cal seguir un procés de revelatge específic.

Fases del Revelatge

1. Revelat: Se submergeix la pel·lícula en una solució química reveladora durant un temps i una temperatura determinats. La solució redueix els cristalls d’halur que han estat exposats a la radiació, donant una coloració negra a la pel·lícula.
2. Esbandida: La pel·lícula s’introdueix en aigua i s’agita per eliminar les restes de revelador.
3. Fixat: Se submergeix la pel·lícula en una solució química fixadora durant un temps i una temperatura determinats. El fixador frena el procés de revelat i elimina els cristalls no exposats a la radiació que no han reaccionat al revelador, creant zones blanques a la pel·lícula.
4. Rentat: Es torna a posar la pel·lícula en aigua per eliminar tots els residus.
5. Assecat: Serveix per eliminar l’aigua del rentat. Es pot utilitzar aire a pressió o calor.

Revelatge Manual: Procediment i Condicions

El revelatge manual és el mètode més usat per processar plaques dentals. És un procediment senzill i econòmic que es pot fer sense tenir una cambra fosca per al revelatge. La cambra fosca és una habitació on no hi pot entrar la llum blanca.

Les pel·lícules són molt sensibles a la llum blanca, blava o verda, de manera que el contacte amb aquesta pot espatllar la imatge latent.

Aquestes cambres disposen de dues il·luminacions: una de normal per fer les tasques no relacionades amb el revelatge, i una de baixa intensitat de longituds d’ona llarga (taronja-vermella) per il·luminar la cambra fosca durant el revelatge.

Condicions de la Cambra Fosca

La temperatura a la cambra ha de ser d’uns 20 ºC i ha de tenir una humitat del 50-70%.

Si la temperatura de la cambra sobrepassa els 32 ºC, es pot velar la radiografia, i en humitats molt elevades no s’assequen bé.

Protocol de Revelatge Manual Pas a Pas

1. 1. Comprovar els nivells de solucions. Si en falten, cal afegir la solució (mai aigua).
2. 2. Barrejar les solucions amb la seva vareta agitadora corresponent.
3. 3. Comprovar la temperatura del revelador (18-24 ºC; òptima 20 ºC).
4. 4. Marcar amb el nom del pacient i la data el suport de la pel·lícula utilitzada.
5. 5. Tancar la porta i apagar la llum normal i assegurar-se que som a les fosques. Tot seguit, encendre el llum de seguretat (vermella).
6. 6. Eliminar els embolcalls externs de la pel·lícula. Evitar tocar la part central d’aquesta amb els dits (tan sols es pot tocar pels laterals o pel punt d’identificació).
7. 7. Col·locar la pel·lícula al suport (ganxo o mosquit) corresponent.
8. 8. Submergir el suport amb la pel·lícula al revelador evitant que toqui les parets del tanc o altres pel·lícules que s’estiguin revelant al mateix temps.
9. 9. Moure el suport diverses vegades per evitar la formació de bombolles sobre la pel·lícula.
10. 10. Deixar el suport penjat, tapar-lo i posar en marxa el cronòmetre.
11. 11. Un cop passat el temps indicat, destapar el tanc i treure el suport amb la pel·lícula i esbandir-los amb aigua durant diversos minuts.
12. 12. Repetir l’operació amb el fixador i tornar a rentar la pel·lícula amb aigua.
13. 13. Assecar la pel·lícula penjant el suport amb la pel·lícula en una zona en què no hi hagi pols o amb un assecador amb aire calent.
14. 14. Un cop eixugada, treure la pel·lícula del suport i lliurar-la al facultatiu.
15. 15. Netejar l’equip i totes les superfícies de treball.

Revelatge Automàtic: Avantatges i Funcionament

El revelatge automàtic és menys habitual i es fa amb un equip anomenat processador, que realitza totes les tasques de forma automàtica. Algunes reveladores han d’estar en una cambra fosca, però d’altres no ho necessiten.

Els avantatges del revelatge automàtic són:

• És més ràpid.
• Necessita menys espai.
• Evita l’error humà.
• Controla de manera automàtica el temps i la temperatura.
• Fa el revelatge més uniforme.

Emmagatzematge i Arxiu de Pel·lícules Analògiques

Les pel·lícules radiogràfiques es veuen alterades per la calor, la humitat i la radiació. Per això, cal guardar-les sense exposició i sense processar, en llocs frescos, secs i associades a la fitxa del pacient.

Condicions Òptimes d'Emmagatzematge

• Temperatura: Oscil·la entre els 15-21ºC.
• Humitat: Ha de ser del 35-50%.
• Protecció: La placa s’ha d’emmagatzemar protegida de les radiacions.

Totes les plaques dentals tenen un període de vida útil limitat al magatzem, per això s’ha de revisar la data de caducitat. Les pel·lícules més antigues s'han de fer servir abans que les noves (principi FIFO).

Negatoscopi: Il·luminació de Radiografies

El negatoscopi és un dispositiu utilitzat per il·luminar les radiografies i facilitar-ne la visualització.

Sensors Digitals en Radiografia

Funcionament dels Sensors Digitals

Els sensors digitals estan formats per una estructura de píxels fotosensibles, capaços d’emmagatzemar fotons que converteixen el senyal lluminós que reben en un senyal elèctric d’intensitat proporcional. Aquest senyal és enviat a un convertidor analògic-digital que transforma el senyal elèctric en un senyal digital. D’aquesta manera, cada senyal lluminós que rep cada píxel del sensor és convertit en un valor format per zeros i uns, i aquests valors seran interpretats com un determinat nivell de gris. Els sensors són plans i quadrangulars, amb la mateixa forma i mida que les pel·lícules tradicionals. S'utilitzen diferents tipus i mides segons la tècnica emprada.

Tipus de Sensors Digitals

Sensors Indirectes

Són semblants a les pel·lícules radiogràfiques convencionals, però estan compostes per una emulsió sensible a la radiació que es transformarà en un senyal elèctric. Aquest senyal es convertirà en un senyal digital mitjançant un convertidor.

Sensors Directes

Converteixen el senyal provocat pels RX en un senyal elèctric que s'envia a un convertidor analògic-digital, cosa que fa que es transformi el senyal analògic en un digital de manera directa.

Avantatges de la Radiografia Digital

• Eliminació de l’ús de pel·lícules radiogràfiques.
• Reducció de la dosi de radiació (fins a un 80%).
• Sensors reutilitzables.
• Fàcil i ràpida observació.
• Permeten l'emmagatzematge i la impressió per a consultes posteriors.

Desavantatges de la Radiografia Digital

• La facilitat amb què les radiografies poden ser modificades, ja que poden ser adulterades per a actes il·lícits.
• Temps de vida útil de l’aparell.
• Cost dels dispositius.
• Pèrdua dels fitxers desats.
• Es dubta de la validesa de les fotografies i radiografies digitals com a document en treballs experimentals o com a prova en conflictes judicials.