Retrat eqüestre de l’emperador Marc Aureli

Autor:

desconegut

Cronologia:

l’estàtua va estar esculpida a l’any 175 d.C.

Estil:

l’estàtua és de l’època de la Roma Imperial.

Localització:

Palazzo del conservatori, als museus Capitolins, a Roma.

Tècnica:

la tècnica amb què va estar esculpit és la fosa i soldadura.

Tipologia:

és un tipus d’escultura exempta o de volum rodó.

Materials:

bronze daurat.

Dimensions:

4’24m d’alçada.

Tema:

és un retrat de l’emperador Marc Aureli saludant a les seves tropes.

Context històric i cultural:

El retrat eqüestre de Marc Aureli és una obra escultòrica que va ser esculpida l’any 175 d.C. en temps de l’època de la Roma Imperial. Marc Aureli va ser l’últim emperador de la dinastia antonina. Va exercir el càrrec d’emperador entre 161 i 180 d.C., no tenia vocació per les armes, al contrari, el seu caràcter era pacífic, melancòlic i humanitari, amb una gran afició pels temes filosòfics i partidari de la pau. Va escriure l’obra “Meditacions”, on mostra la seva filosofia estoica. Aquesta actitud va ser interpretada pels bàrbars com a signe de debilitat, de manera que no van trigar gaire a promoure un atac. Els parts van ser els primers en posar a prova als emperadors, el que va motivar Marc Aureli, un pacífic estadista, passés la major part del seu govern en el camp de batalla.

Anàlisi formal:

Elements tècnics i formals

: el retrat eqüestre de Marc Aureli està esculpit amb bronze daurat mitjançant la tècnica de la fosa, que consisteix en fer una estàtua de fang, recobrirla amb cera i tornar-la a cobrir amb un material que no es desfà amb la calor. Es posa al foc, i la cera es desfà, deixant un lloc buit entre la capa de fang i el material refractari. Llavors s’aboca el bronze fos a sobre del buit on hi havia la cera abans i es deixa refredar. Es desmotlla l’estàtua, es tanquen els canals i es poleix. Aquesta figura és una estàtua polícroma que ha perdut la policromia original. És un tipus d’escultura exempta o de volum rodó i, tipològicament, és una estàtua en posició eqüestre o a cavall.

Elements compositius

: el punt de vista que presenta el retrat de Marc Aureli és multifacial, amb una composició oberta. L’estàtua té el cap dret, amb la mirada dirigida al front i saluda amb el braç lleugerament estès. Aquest gest amb la mà és un gest de crida d’atenció abans de començar l’arenga a les tropes, un gest de reconeixement i benedicció a les multituds que l’aclamen. El temps que presenta és la captació d’un instant (rhytmos), com és el moment en què l’emperador està saludant a les seves tropes. El volum d’aquesta estàtua és massís, transmet solidesa, força i poder.

Elements plàstics

: És una figura sense la tensió habitual en aquest tipus d’estàtues que només pretén mostrar la imatge de l’emperador amb rigor i veracitat, amb una caracterització anímica en què destaca el rerefons moral i la noblesa del personatge, tot i que manté certa idealització física. El tipus de textura de l’acabat és bastant rugós, i la figura era polícroma, però actualment només es poden veure les restes de policromia en el cap del cavall i en la túnica de l’emperador.

Tècnica i estil:

És una escultura realitzada en bronze, fabricada a partir de diversos motlles soldats i completada amb detalls fets a base d’incisions o batuts. L’excel·lent factura i la seva gran qualitat fan palès que fou el treball d’un artista (de fet, probablement un equip) altament qualificat. Malauradament, tal com sol ser comú en període imperial, ignorem completament la personalitat i el nom de l’artista. Es tracta d’una obra pensada per ser vista des de múltiples punts de vista malgrat que potencia la visió frontal. Cal destacar els abundants rinxols de la barba i el cabell que contrasten amb les suaus faccions del rostre.

Iconografia. Significat i funció

: Es tracta de la figura eqüestre (muntada a cavall) de l’emperador romà Marc Aureli, que posa de manifest tota la seva grandesa i poder. El gest, molt semblant al d’algunes representacions d’Octavi (primer emperador, 16aC. - 14dC.), ha estat interpretat com una manifestació de clemència. Aquesta suposició vindria confirmada per la figura d’un cabdill bàrbar, citada per una font medieval però perduda, que era sota la pota enlairada del cavall. L’emperador es manifesta d’aquesta manera com un general invencible. Però el fet d’anar vestit de civil i desarmat, humanitza el personatge perquè indica que es tracta d’un pacificador, no d’un conqueridor. Té una funció commemorativa i d’exaltació del poder de l’emperador. És l’única estàtua eqüestre conservada de la iconoclàstia cristiana pel fet d’haver estat confosa amb la figura de Constantí primer emperador cristià.