Retaule de l'esperit sant

1.Retaule de lesperit sant

Fitxa tècnica: Autor: Pere Serra. Cronologia: 1393-1394. Estil: Italogòtic. Tècnica: pintura al tremp sobre fusta. Tema: religiós. Localització: Seu de Manresa.
Pere Serra pertany a una família de pintors actius durant el Segle XIV a Catalunya i de gran reputació, se sap que va ser aprenent al taller de Ramón Destorensts deixeble de Ferrer Bassa. Juntament amb el seu germà Jaume, va treballar a la cort dAragó, la seva obra mostra una influencia notable de la pintura sienesa que sexplica a traves dun possible contacte amb la cort dAvinyò. Es seguidor del corrent italià sienes propi del Trecento que sintroduí a Catalunya de la ma de Ferrer Bassa.

Descripció formal:

el retaule sestructura a partir dun cos central de cinc carrers separats per muntants decorats per diferents figures i una predel·la en la qual nomes queden les dues plaques dels extrems. El carrer central mes ample esta dividit en tres registres superposats.
Els altres carrers es divideixen en tres compartiments sobreposats de dimensions mes reunides, coronats per unes estructures decorades amb àngels portant filacteus (pergamins escrits). La part superior del retaule esta rematada amb motius arquitectònics gòtics, el guardapols esta decorat amb motius florals i escuts.
Lobra mostra una clara influencia del gòtic italià arribat a Catalunya durant la segona meitat del XIV. Aquest model formal es pot apreciar en la combinació de fons daurat amb decoracions arquitectòniques i paisatgístiques, poc creïbles com la transparència de aigua del riu en el Baptisme o larquitectura de la presentació al Temple que donen un caràcter mes realista a les escenes. Amb en la mateixa línia italianitzant destaca el predomini de la línia sinuosa a partir de línies estilitzades, ulls lleugerament ametllats i boques desproporcionades petites respecte a la resta delements que conformen el rostre. Igualment, es interessant el joc de mirades i gestos que utilitza lartista per comunicar els diferents personatges entre si i dotar lescena dun major dinamisme.

Temàtica:

el programa iconogràfic del retaule te com a eix central la representació de larribada de lesperit sant (pentecosta) que es narra en els fets dels Apòstols (2, 1-13)
Segons el relat, van descendir del cel llengües de foc que van posar sobre el cal dels apòstols, María, María Magdalena i les dues dones que van acompanyar a Jesús durant la seva mort (María Cleofàs i María Salomé) i els van atorga a cadascun el do de llengües per poder difondre el missatge de Jesús per tot el mon.
Sobre aquest passatge es representa la Coronació de María i a làtic apareix la crucifixió, flanquejada per dues parelles dangles. Als carrers laterals dos a cada costat, shi representen diferents episodis del Gènesi i el Nou testament acompanyats per diferents sants i personatges de lantic Testament pintats als entre carrers o muntats.
A la predel·la a lesquerra shi representa sant Esteve discutint amb els doctors jueus i a la dreta la missa de sant Marit. Al centre, Borrassa hi pintat la Pietat de Crist.
A partir del Segle XIV la devoció per lEsperit Sant a Catalunya es va popularitzar juntament amb la celebració dels Corpus Christi.

Models i influencies:

els retaules de Pere Serra van recollir els models gòtics italià introduït a Catalunya de la ma de Ferrer Bassa. Lelegància i la delicadesa en el traç de la línia, així com la finalitat decorativa del color. Larribada del gòtic internacional a la darreria del Segle XIV i al començament del XV va fer que les pintures de Pere Serra n tinguessin gaire continuïtat.

1.Cappella degli scrovegni o dell Arena

Fitxa tècnica: Giotto di Bondone. Cronologia: 1304-1306. Tècnica: fresc. Mides: 900m quadrats. Estil: italogotic. Tema: religiós. Localització: Pàdua (italià)
Giotto era arquitecte i pintor esta considerat el fundador de la pintura italo-Gótica del Trecento perquè va ser lintroductor dels ideals naturalistes que trencaren amb lestil rígid i propi de lart bizantí. Mols pintors van copiar el seu estil. Introdueix la perspectiva tot i que no ho aconsegueix del tot. Busca les ombres, la profunditat el volum.

Descripció formal:

ens trobem a una capella que esta decorada, tan la volta com tots el murs, a la volta trobem un cel estrellat amb diferents medallons.

A la banda dreta hi ha sis finestres això condiciona lespai de les escenes i a altre banda no hi trobem cap finestra. A la part dreta de la capella hi trobem el mur amb tres franges mes un sòcol amb sis caixetins, tan la franja superior com el sòcol son sis plafons (planells o caixetins) als registres intermedis hi ha 5 plafons per culpa de les finestres que son de mig punt.

Després hi ha el mur esquerre amb sis cassetons. Tots el cassetons estan marcats per grans línies de separació formen cenefes imitant el marbre. Es en quest planells que trobem les imatges o decoració excepte en el sòcol, que passa al reves, al sòcol en els plafons hi ha la imitació dels marge i a les separacions les imatges, ho inverteix. A dalt de laltar i la porta també esta decorat. El timpà també esta decorat.
En total hi ha 37 escenes mes les arquitectures dels montans que se suposa que tenia danar les tombes. Tot el que es la porta esta decorada fins a dalts. Loratori també, totes les entrades.
Daquestes escenes algunes no shan conservat i altres shan perdut els colors. Però no obstant es mol homogeni tot molt semblant. Segurament hi havia ajudants però Giotto marcava molt les seves bases. Giotto es va carrega la perspectiva jeràrquica, els personatges divins no han de ser més grans, amb això trenca la perspectiva jeràrquica de bizantí, noms conserva les corones daurades (el pa dor)
Te interès per la perspectiva, interès per crear volum, ressegueix les pintures i les ombres, les obres tenen molta llum en general, ell li dona la llum i els colors que predominen son el blau, trenca amb la tradició bizantina. Els color son equilibrats en generals.

Temàtica:

En generals trobem un tema religiós de la de Jesús, el nou Testament els textos apòcrifs i la llegenda de Sanctorum de iacobus de Voragine es una llegenda geogràfica dels sants.
La lectura comença de dreta a esquerre i de dalt anirem baixant. A la primera franja hi ha sant Joaquim i Santa Anna pares de la mare de Déu i al mur oposat la vida de la Mare de Déu des del naixement, vida i casament i acabada amb lanunciació. A la segona franja començant per dalts li tenim el naixement i la infància de jesús que començarà per la visitació, la mare de Déu isita a la mare de sant Joan Baptista i la reconeix com a mare de Déu. Després a altre banda oposat trobarem la vida publica de Jesús des de la discussió amb els sacerdots dels temples, despresa cava amb jesús expulsant els mercaders del temple. Finalment a baix del tot sobre els sòcol a les dos bandes hi ha passió, mort i resurrecció.
A la dreta: santa escena, evatori, el peto de judes, la presentació davant Caifàs i flagel·lació. Al mur nord: sis escenes la resurrecció, lascensió i la pentà costa, cada compartiment emmarcat amb cenefes i composicions lovulades la del centre ocupa tota la volta i en aquestes composicions apareixen imatges del Antic testament.
Al final daquestes franges que se pesen a la banda esquerre coincideix el sòcol amb franges o altre no coincideix estan desplaçats.
Al sòcol apart dels dos coretti els dos cassetons que es creu que eren per les tombes i trobem escenes de lanunciació. Déu envia larcàngel Gabriel i la Mare de Déu espera la Anunciació, també lescena de judes quan rep les monedes es el reconeixement del fill de Déu.
Sobre la porta dentrada a la capella hi ha un gran frecs que representa el judici final. Aquest judici hi ha Jesús al centre sense perspectiva, envoltat duna mandola assegut i al voltant angelets a banda de Crit Jutge hi ah dotze apòstols, evidentment Judes no hi surt. A sobre de les bandes dels apòstols hi ha angles amb les seves corones. Sota el Crit Jutge hi trobem una gran creu, a la dreta hi ha els condemnats i a altre els elegits. Qui surt agenollat es LEnrico Scrovegni que ofereix la capella a la Mare de Déu així apiadar-se del seu pecat.
En el cel hi ha estrelles i medallons amb els personatges principals.
Es fa servir la tècnica del frecs: el pigment es barreja amb aigua, però es da posat a la paret una capa de calc humida si posa el pigment en aquesta capa de cals llavors si torna a posar cals i sorra així el pigment queda fixat i quan sevapora laigua que incrustat a la paret.

Models i influencies:

les corones daurades i els ulls ametllats son dorigen bizantí. Te simetria frontal de composició, marca les línies i personatges amb rigidesa, de lart bizantí a traves ditalià. Giotto també treballa a Sant Frances dAssis amb els franciscans que aquest es basen amb el contacte amb la natura. Tracta de la naturalesa com un part mes de la obra que no era típic del gòtic-bizantí. Creador de lestil Italo-gòtic abandona el daurat de fons, posa paisatges i introdueix la perspectiva amb figures mes corpulentes li dona mes expressivitat. Giotto serà un model clar per Pere Serra.