Resums de Jàson i Medea i les tragèdies d’Èdip i Antígona

Resum: Jàson i Medea

Resum: Jàson i Medea

Jàson, fill del rei Èson, va ser educat pel centaure Quiró. Quan es fa adult, Jàson va cap a Iolcos per alliberar el seu pare. En el camí ajuda una vella, que resulta ser Hera; ella li diu que l’ajudarà.

Pèlias, que havia destronat el pare de Jàson, li diu que retornarà el tron del seu pare si Jàson aconsegueix el velló d’or.

Segons la tradició, el rei Atamante sacrificà els seus dos fills per tal d’acabar amb les males collites. Zeus no ho va permetre i va enviar un velló d’or per salvar els fills d’Atamante i els va portar a Còlquida; però només hi va arribar un dels dos fills. Frixos, en arribar a Còlquida, sacrificà el moltó i ofereí el velló al rei Eetes; el rei el consagrà a Ares clavándolo en una alzina d’un bosc consagrat al déu.

L'expedició i les proves

Jàson comença l’expedició cap a Còlquida amb una nau, l’Argo, i una tripulació formada per cinquanta herois, els Argonautes. Arriben a l’illa de Lemnos, poblada per dones vídues; els tripulants s’hi oblidaren de la missió fins que Hèracles els obliga a marxar. L’amant d’Hèracles va ser raptat per les nimfes; Hèracles el busca i la nau parteix sense ell.

A Tràcia es troben amb l’endeví Fineu i l’alliberen del seu càstig; Fineu els dona indicacions per navegar pel mar Negre fins a Còlquida.

Quan arriben a Còlquida, el rei Eetes accepta donar el velló a Jàson si aquest supera dues proves: domar i lligar dos toros ferotges amb peülles de bronze i arar amb ells un camp, i sembrar en aquest camp les dents del drac de Cadme. Amb l’ajuda de Medea —que s’enamora de Jàson i que l’ajuda amb encanteris— ell aconsegueix fer les proves. Eetes, però, no té la intenció de donar-li el velló sinó d’assassinar els Argonautes; Medea els ajuda i aconsegueixen escapar.

Durant la marxa de retorn, Medea també ajuda els Argonautes destruint Talos, un autòmat que allunyava els vaixells de l’illa llençant pedres.

Retorn a Iolcos i la venjança

Arriben a Iolcos i lliuren el velló a Pèlias, el qual havia matat els pares de Jàson. Medea es venja fent que les filles de Pèlias el matin. Per aquesta acció, Medea i Jàson són desterrats d’Iolcos i s’estableixen a Corint.

Jàson i Medea tenen dos fills. Temps després, Jàson es casa amb la filla del rei de Corint i Medea és exiliada de la ciutat. Abans d’exiliar-se, Medea es venja regalant un vestit de núvia enverinat; al posar-se’l, el vestit s’incendia i la noia i el seu pare moren. Per castigar Jàson, Medea també mata els seus dos fills. Després se’n va a Atenes, on demana protecció al rei i, a canvi, promete que engendrarà un hereu. El rei accepta i Medea viu finalment tranquil·la a Atenes.

Èdip i Antígona

Èdip i Antígona

Sòfocles i les tragèdies d'Èdip

Sòfocles va escriure dues tragèdies sobre el mite d’Èdip: Èdip rei i Èdip a Colonos. Els descendents d’Èdip són els protagonistes d’Antígona, també escrita per Sòfocles, i de Els set contra Tebes, escrita per Èsquil.

Èdip rei

La tragèdia Èdip rei comença quan una pesta horrorosa assola la ciutat de Tebes. Aquesta pesta mata homes i dones per igual i s’estén per tota la ciutat. Èdip envia Creont a Delfos per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat d’aquesta desgràcia. L’oracle respon que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a la ciutat de Tebes.

Èdip emprèn, aleshores, una investigació per descobrir el culpable; la recerca acabarà revelant la terrible veritat. Un missatger que arriba de Corint per anunciar la mort del rei confessa que, quan era infant, un pastor el va recollir i, essent incapaç d’abandonar-lo, el va lliurar a Pòl·lib. D’aquesta manera, Èdip descobreix que el seu destí s’ha acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-ho: havia matat el seu pare i s’havia casat amb la seva mare, amb qui havia tingut quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene.

Iocasta, horroritzada per l’incest comès, es suïcida; mentre que Èdip es treu els ulls per no veure els seus crims. Creont assumeix la regència de Tebes una altra vegada.

Èdip a Colonos

En Èdip a Colonos es narren els darrers dies de la vida d’Èdip. Després d’anys errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona, arriba a Colonos, una ciutat de l’Àtica on és acollit pel rei Teseu. Emparat per aquest, no cedeix a les reclamacions perquè el retornin a Tebes, fet motivat per l’interès del cunyat i dels seus fills, que volen beneficiar la ciutat de Cadme segons l’oracle: la terra on seria enterrat Èdip seria afavorida pels déus.

Després de maleir els seus dos fills i Creont, Èdip mor i deixa el món dels vius.

Els set contra Tebes i Antígona

Etèocles i Polinices havien acordat alternar-se cada any en el tron de Tebes. En acabar el primer any de regnat, Etèocles es nega a cedir el tron a Polinices, tal com havien pactat, i el fa foragitar de la ciutat. El germà expulsat es refugia a Argos; el rei d’Argos li concedeix la mà de la seva filla. Polinices aconsegueix organitzar un exèrcit contra Tebes per conquerir el regne: l’anomenada expedició dels set, tema de la tragèdia d’Èsquil Els set contra Tebes.

S’assalta la ciutat dividint les tropes en set contingents, cadascun comandat per un capdill contra una de les set portes de Tebes, cadascuna defensada, al seu torn, per un heroi tebà. Polinices ataca la porta protegida per Etèocles i els dos germans moren; els argius són finalment aniquilats pels tebans.

Creont assumeix novament la regència de Tebes i dicta una llei segons la qual cal enterrar Etèocles i deixar insepult el cadàver de Polinices (enterrar qui defensa Tebes i insepult qui l’ataca).

Aquí comença la tragèdia de Sòfocles quan Antígona intenta convèncer la seva germana Ismene de donar sepultura al seu germà Polinices. Ismene s’hi negarà, tement-ne les conseqüències. Quan a Creont li arriba la notícia que Polinices ha estat enterrat, ordena que Antígona sigui emparedada en una cova.

Tot i que Hèmon, fill de Creont i promès d’Antígona, demana que se li perdoni la vida, Creont manté la sentència. Només l’endeví Tirèsies farà canviar d’opinió Creont quan li fa saber la voluntat dels déus. Després de rentar, honorar i enterrar el cadàver de Polinices, Creont s’acosta al sepulcre on havia estat emparedada Antígona per tal de desenterrar-la. En obrir la tomba, Antígona ja era mort. Immediatament, Hèmon es clava una espasa i mor abraçat a Antígona. En saber les noves, Eurídice, esposa de Creont, es suïcida.

Personatges principals

• Jàson
• Medea
• Pèlias
• Eetes
• Talos
• Hèracles
• Fineu
• Frixos
• Èdip
• Iocasta
• Etèocles i Polinices
• Antígona i Ismene
• Creont
• Hèmon
• Tirèsies