Resumen de catalan
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB
Desde el punt de vista polític i social: la corona catalanoaragonesa entre els segles XVI I XVIII va sofrir una crisi demogràfica(pestes,guerres civils) i l'econòmica per el desplaçament del comerç cap a l'Atlàntic que els ciutadans d'Aragó van quedar excluits explícitament. Van pedre el poder polític fins que va ser absorbida per la corona castellana amb els decrets de Nova Planta de Felip V. En els primers segles, amb la unió de les corones castellana i aragonesa, la cort reial es va traslladar a Castella, que això va comportar la castellanització de alta noblesa i la desaparició d'un organisme per a la cultura i literatura catalana que era la Cancelleria Reial. Desde Castella, la monarquia anava governant els diferents regnes catalanoaragonesos. La representació cultural i religiosa que va ser instaurada per Ferran II des de 1483, va augmentar a mesura que anava passant el temps, i més, després de les revoltes que es va produir amb Castella. A partir de la Guerra de Successió i de la instauració de la monarquia borbònica, aquesta repressió es va sumar a la lingüística. Des del punt de vista lingüístic i cultural: -la pèrdua de la conciència de la unitat lingüística entre els territoris on es parla el català. -increment de la fragmentació dialectal del català. - desaparició del model unitari, deixa el català sense un model ortogràfic per seguir i això va comportar un problema per la luteratura del segle XIX. -la imprenta, que estava en terres catalanes, va acabar editant més en castellà i en llatí per la qüestió de mercat. -el castellà, francès i l'italià van anant creixent,i el llatí per part dels humaniste i les universitats d'aquella època. En canvi el català es va començar a identificar com una llengua de poble, amb molt menys prestigi social. -la castellanització de la noblesa i la burgesia, van contribuir amb l'aparició dels brots de bilingüisme social, mentre que l'altra població es va mantenir monolingüe i analfabeta.
-la pèrdua del català com a llengua oficial van fer que el seu procès de diglòssia augmentès respecte a la llengua castellana.
Leonardo da Vinci: va fer el dibui x de "l'home de Vitruvi" per a establir les proporcions que havia de tenir l'ésser humà, però amb el temps esva convertir en el símbol d'una de les idees renaixentistes com : la consideració del l'home com a centre de l'univers i com a mesura de totes les coses. L'home universal: es que el home del renaixement es caracteritzava per una gran curiositat científica en totes les branques del saber i es basa en el seu poder en l'ús de la raó. El reinaixement: es recupera el sonet que va ser introduit per Petrarca, que és una comporsició poètica de 14 versos decasíl·labs que estan agrupats en dos quartets i dos tercets. Els quartets expliquen el tema i els tercets fan la conclusió. Tenen una rima consonant. També es recuperen de l'antiguitat clàssic l'oda, l'elegia, l'èglogla i l'epístola. Culteranisme: els poetes intentaven embellir la realitat a base de metafores, hipèrbatons.. Conceptisme: el més important era el contingut i que va convertir la poesia en un joc d'enginy, joc de paraules.. Cultura havia de ser laica: que hi hagué un atac a les formes religioses tradicionals, plenes de fanatismes i de superstició. Poesia popular ; Romanç: versos d'art menor de set síl·labes, és el que mes s'utilitzava en la poesia popular, té una rima assonant i tenia un ús abundant de paral·lelisme i repeticions. Parlaven de temes com els segrestos, assassinats, enamoraments..Corrandes: cançons breus de tema d'amor, de bressol, de treball.. que contraposen 2 idees a partir de 4 versos de 7 síl·labes.Goigs: poesia religiosa que lloa una parròquia o a un sant. Entremesos, sainets i farses: eren peces breus, que eren complements d'una obra més llarga que descrivien costums de l'època i estanven acompanyats de música i cançons, i es representaven al interior de temples, a les places o als carrers i ho feien amb una escenografia complexa. Cicles temàtics:el cicle de nadal, cicle de pasqua,representacions teatrals basats ene els episodis de la Bíblia.
-la pèrdua del català com a llengua oficial van fer que el seu procès de diglòssia augmentès respecte a la llengua castellana.
Leonardo da Vinci: va fer el dibui x de "l'home de Vitruvi" per a establir les proporcions que havia de tenir l'ésser humà, però amb el temps esva convertir en el símbol d'una de les idees renaixentistes com : la consideració del l'home com a centre de l'univers i com a mesura de totes les coses. L'home universal: es que el home del renaixement es caracteritzava per una gran curiositat científica en totes les branques del saber i es basa en el seu poder en l'ús de la raó. El reinaixement: es recupera el sonet que va ser introduit per Petrarca, que és una comporsició poètica de 14 versos decasíl·labs que estan agrupats en dos quartets i dos tercets. Els quartets expliquen el tema i els tercets fan la conclusió. Tenen una rima consonant. També es recuperen de l'antiguitat clàssic l'oda, l'elegia, l'èglogla i l'epístola. Culteranisme: els poetes intentaven embellir la realitat a base de metafores, hipèrbatons.. Conceptisme: el més important era el contingut i que va convertir la poesia en un joc d'enginy, joc de paraules.. Cultura havia de ser laica: que hi hagué un atac a les formes religioses tradicionals, plenes de fanatismes i de superstició. Poesia popular ; Romanç: versos d'art menor de set síl·labes, és el que mes s'utilitzava en la poesia popular, té una rima assonant i tenia un ús abundant de paral·lelisme i repeticions. Parlaven de temes com els segrestos, assassinats, enamoraments..Corrandes: cançons breus de tema d'amor, de bressol, de treball.. que contraposen 2 idees a partir de 4 versos de 7 síl·labes.Goigs: poesia religiosa que lloa una parròquia o a un sant. Entremesos, sainets i farses: eren peces breus, que eren complements d'una obra més llarga que descrivien costums de l'època i estanven acompanyats de música i cançons, i es representaven al interior de temples, a les places o als carrers i ho feien amb una escenografia complexa. Cicles temàtics:el cicle de nadal, cicle de pasqua,representacions teatrals basats ene els episodis de la Bíblia.