Resum de la Revolució Industrial (Segles XVIII-XIX)

1. Per què Anglaterra va ser la primera?

• Parlament fort que afavoria negocis i inversions.
• Burgesia influent amb capital per invertir.
• Molta població després de la revolució agrícola.
• Abundància de carbó i ferro.
• Grans ports, rius navegables i bones carreteres.
• Imperi colonial que proporcionava cotó i mercats.

2. Revolucions paral·leles que ho van fer possible

• Revolució agrícola: més aliment → població creix.
• Revolució demogràfica: baixa la mortalitat.
• Revolució tecnològica: màquines i noves eines.
• Revolució del transport: trens, canals, vaixells de vapor.
• Revolució financera: bancs i crèdits per crear fàbriques.

3. Revolució agrícola

Enclosure Acts

• Dels camps oberts (openfields) es passa a camps privats tancats.
• Es vol controlar millor la terra i aplicar noves tècniques.
• Beneficiats: grans propietaris.
• Perjudicats: petits pagesos que han d’emigrar a la ciutat.

Sistema Norfolk

• Rotació de 4 cultius (blat, naps, ordi i trèvol).
• No hi ha guaret, la terra sempre produeix.
• Alimenta millor el bestiar i genera més adob.

Noves màquines

• Sembra mecànica de Jethro Tull → sembra ordenada i ràpida.
• Arades de ferro més lleugeres i resistents.
• Nous conreus: patata, nap, blat de moro → més aliment per a tothom.

Conseqüències de la Revolució Agrícola

• Augment de la producció.
• Millor alimentació → creixement demogràfic.
• Excés de mà d’obra que acaba a les fàbriques.

4. Màquina de vapor i transports

James Watt

• Va millorar el consum i l’eficiència amb un condensador separat.
• La màquina es va poder instal·lar en fàbriques, mines i transports.

Ferrocarril

• Stephenson crea la locomotora (1829).
• Transporta mercaderies ràpid i barat.
• Uneix ciutats i afavoreix el comerç interior.

Vaixell de vapor

• Substitueix els vaixells de vela.
• Permet comerç internacional més ràpid i segur.

5. Desenvolupament industrial i comercial

Indústria tèxtil

• Llançadora volant: teixeix més ràpid.
• Spinning Jenny: permet filar molts fils alhora.
• Water Frame: primeres fàbriques amb energia hidràulica.
• Mule Jenny: fil de millor qualitat.
• Teler mecànic: automatitza la producció i provoca protestes.

Siderúrgia

• El Coc (inventat per Darby) substitueix el carbó vegetal.
• Convertidor Bessemer: permet fabricar acer barat i resistent.

Mineria

• El carbó és l’energia principal de la revolució.
• Mines profundes amb condicions molt dures.

Comerç

• Neix un mercat urbà actiu.
• El ferrocarril crea un mercat nacional.
• Les colònies expandeixen el mercat mundial.

6. Creixement de la població i les ciutats

Revolució demogràfica

• Més aliments, higiene i ciència.
• La població europea creix molt en un segle.

Èxode rural

• Pagesos marxen a la ciutat buscant feina.

Segregació social

• Rics: barris ben planejats, nets, amb serveis.
• Obrers: barris massificats, bruts, sense clavegueram.
• Conseqüències: malalties, mortalitat, falta d’espai, vida dura.

7. Capitalisme industrial i finances

Característiques del Capitalisme

• Propietat privada dels mitjans de producció.
• Objectiu: obtenir beneficis.
• Competència entre empreses.
• Mercat regulat per l'oferta i la demanda.

Problemes del Capitalisme

• Sobreproducció: quan es fabrica massa i no es ven → crisis.
• Desigualtats entre burgesos i obrers.

Bancs, finances i comerç internacional

• Els bancs donaven crèdits a empreses i inversions.
• Permeten crear fàbriques, ferrocarrils i grans indústries.
• Exemples de bancs i financers: Rothschild, Crédit Mobilier, Deutsche Bank, J.P. Morgan.

Polítiques comercials

• Proteccionisme: Aranzels per protegir les indústries locals.
• Lliurecanvisme: Comerç lliure sense aranzels.

8. Difusió de la industrialització

Països líders després d’Anglaterra

• Alemanya: química, acer, electricitat.
• EUA: automòbils, petroli, acer.
• França, Bèlgica i Japó.

Factors de difusió

• Còpia de la tecnologia britànica.
• Desenvolupament dels ferrocarrils.
• Ciutats industrials i mà d’obra abundant.

9. Nova societat de classes

Burgesia

• Gran burgesia: banquers, industrials → molt poder.
• Burgesia mitjana: metges, advocats → vida còmoda.
• Petita burgesia: botiguers, artesans → situació fràgil.

Proletariat

• Treballadors de fàbrica, mines i tallers.
• Jornades molt llargues (12-16 hores).
• Sous baixos.
• Treball infantil i femení.
• Condicions perilloses.